Batalla de Muta

De Viquipèdia
Infotaula de conflicte militarBatalla de Muta
Campanyes de Mahoma
Batalla de Muta (Orient Pròxim)
Batalla de Muta
Batalla de Muta
Batalla de Muta
Coord.: 31° 2′ 0″ N, 35° 41′ 50″ E / 31.03333°N,35.69722°E / 31.03333; 35.69722
Muta-battle-place.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla Modifica el valor a Wikidata
DataSetembre de 629[1]
Coordenades31° 00′ N, 35° 42′ E / 31°N,35.7°E / 31; 35.7
LlocMuta
ResultatVictòria romana d'Orient[1]
Bàndols
Primer califat Imperi Romà d'Orient
Ghassànides
Comandants en cap
Zayd ibn Hàritha
Djafar ibn Abi Talib
Abd Allah ibn Rawaha
Khàlid ibn al-Walid
Teodor
Heracli
Xurahbil ibn Amr

La batalla de Mutaàrab: معركة مؤتة, maʿarakat Muʾta, o غزوة مؤتة, ḡazwat Muʾta— va ser lliurada en el 629 (5 de jumada al-àwwal de 8 dH en el calendari islàmic[2]), a prop del llogaret de Muta, a l'est del riu Jordà, i Karak, a la Governació de Karak, entre un exèrcit enviat pel profeta de l'islam, Muhàmmad, i un exèrcit de l'Imperi Romà d'Orient.

Antecedents[modifica]

Mahoma havia enviat 3.000 homes a la regió per revenjar la mort d'un missatger àrab (que anava a portar un missatge al governador romà d'Orient de Bosra) a mans d'un ghassànida. El cap era Zayd ibn Hàritha, el segon cap el seu cosí Jàfar ibn Abi-Tàlib i el tercer Abd-Al·lah ibn Rawaha. Van arribar a Maan on hi havia un fort exèrcit beduí i romà d'Orient (es dona l'exagerada xifra de cent mil soldats) suposadament dirigits pel mateix emperador Heracli. En veure la superioritat de l'enemic es van retirar al sud, però perseguits pels imperials van haver de lliurar combat prop de la població de Muta, aleshores un llogaret o petit poble. Els musulmans foren derrotats i els tres caps van morir un darrer l'altre. Llavors va agafar el comandament Thàbit ibn Arkan, però aquest el va cedir a Khàlid ibn al-Walid, que va aconseguir salvar les restes de les forces àrabs.

Batalla[modifica]

La batalla va acabar en un empat i el refugi segur d'ambdues parts, d'acord amb les fonts musulmanes,[3] però fou documentada com a victòria romana d'Orient per l'historiador cristià Teòfanes.[4][1]

Conseqüències[modifica]

El 630 la ciutat d'Elat, la porta al Sinaí i el sud de Palestina, comandada pel bisbe Yuhanna ibn Ruba, es va sotmetre pacíficament als musulmans de Mahoma durant l'expedició de Tabuk.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Kaegi (2003):p.231
  2. Saif-ur-Rahman Mubarakpuri, ar-Raheeq al-Makhtoom, "The Sealed Nectar", Islamic University of Medina, Dar-us-Salam publishers ISBN 1-59144-071-8
  3. Muhammad Husayn Haykal, The Life of Muhammad (Allah's peace and blessing be upon him), traduït a l'anglès per Isma'il Razi A. al-Faruqi, 1976, American Trust Publications ISBN 0-89259-002-5
  4. "Muʾta", F. Buhl, in Encyclopaedia of Islam[Enllaç no actiu], Second Edition, edited by: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel and W. P. Heinrichs. Brill, 2010. Consultat el 2 d'octubre del 2010 a través de Brill Online
  5. Sauer, James A.; Stager, Lawrence E.; Greene, Joseph A.; Coogan, Michael David. The archaeology of Jordan and beyond (en anglès). Eisenbrauns, 2000, p. 383. ISBN 1575069016. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]