Batalla de Quart de Poblet
| Conquesta feudal hispànica | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Quart de Poblet Batalla de Quart de Poblet | |||
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 25 d'octubre del 1094 | ||
| Coordenades | 39° 28′ 50″ N, 0° 25′ 50″ O / 39.48056°N,0.43056°O | ||
| Lloc | Quart de Poblet | ||
| Estat | Espanya | ||
| Resultat | Victòria del Regne de Castella | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Cronologia | |||
Sagrajas · Aledo · Toledo (1090 · Consuegra · Uclés · Toledo (1109) · Talavera (1109) · Saraqusta (1110) · Santarém (1111) · Coïmbra (1117) · Ourique | |
Campanyes d'Alfons I d'Aragó | |
Conquesta de Balansiya (1092-1102) | |
Revolta contra els almoràvits (1144-47) | |
La Batalla de Quart de Poblet fou una batalla lluitada el 25 d'octubre del 1094 entre les forces de Rodrigo Díaz de Vivar i els almoràvits.
Antecedents
[modifica]Balansiya finalment va caure en mans de Rodrigo Díaz de Vivar el 1094, i Yússuf ibn Taixfín, el líder dels almoràvits ordenar la seva represa[1] i va donar el comandament d'una nova expedició per capturar-la al seu nebot Yusuf Abu Abdullah Muhammad, car Muhammad ibn Aisa no disposava d'un exèrcit permanent, i va haver de mobilitzar les tropes a Sebta, enviar-les a través de l'estret de Gibraltar i reforçar les guarnicions d'Andalusia abans de marxar cap a Balansiya.
Els contingents africans desembarcaren entre el 16 i el 18 d'agost,[2] i a Granada[2] s'hi va unir part de la guarnició[3] i de l'exèrcit de l'extinta Taifa de Granada Zírida que s'havia integrat en l'exèrcit almoràvit,[4] i més endavant tropes dels emirats de Làrida, Albarrasí. Els musulmans van acampar a Quart de Poblet, a pocs quilòmetres de Balansiya, que estava ben abastida. Veient el gran exèrcit, els musulmans de la ciutat creien que l'alliberament estava a la mà. Abu Abdullah estava tan segur de la victòria no va veure negligències en les tropes i no va prendre mesures per rectificar. El Cid va demanar ajuda a Alfons VI de Lleó i això es va saber al campament musulmà i l'ànim dels assetjants es va començar a trencar i hi va haver moltes desercions.
Desenvolupament tàctic
[modifica]Rodrigo Díaz de Vivar va decidir aprofitar la manca d'esperit sense esperar l'ajut d'Alfons VI de Lleó i va sortir de nit comandant un grup de cavalleria. El matí del 25 d'octubre del 1094 va atacar els soldats musulmans, que no estaven vigilants i l'alarma escampar-se pel campament, entre crits i aldarull. La cavalleria musulmana es va preparar i perseguir al Cid es retirava, mentre soldats cristians amagats atacaven el campament musulmà, provocant la desbandada almoràvit i la captura d'un important botí.[5]
Conseqüències
[modifica]La victòria va reforçar el Cid a València i retardar l'expansió almoràvit, provocant una impressió desfavorable sobre Yusuf Abu Abdullah Muhammad a Yússuf ibn Taixfín, perquè s'havia demostrat inexpert en el comandament de tropes. L'exèrcit almoràvit va atacar Dàniyya i Xàtiva, i se li va ordenar romandre a Xàtiva.
Referències
[modifica]- ↑ Sanchis Guarner, Manuel. La ciutat de València síntesi d'història i de geografia urbana. Cercle de Belles Arts, 1972, p. 39.
- ↑ 2,0 2,1 Montaner Frutos, 2005, p. 152.
- ↑ Montaner Frutos, 2005, p. 129.
- ↑ Montaner Frutos, 2005, p. 207.
- ↑ Montaner Frutos, 2005, p. 234.
Bibliografia
[modifica]- Montaner Frutos, Alberto. «La Batalla de Cuarte (1094). Una victoria del Cid sobre los almorávides en la historia y en la poesía». A: Alberto Montaner Frutos, Alfonso Boix Jovaní. Guerra en Šarq Alʼandalus: Las batallas cidianas de Morella (1084) y Cuarte (1094) (en castellà). Saragossa: Instituto de Estudios Islámicos y del Oriente Próximo, 2005. ISBN 978-84-95736-04-8.