Batalla de Ruspina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Ruspina
Segona guerra civil romana
Data 4 de gener de 46 aC
Localitat Ruspina, actual Tunísia
Resultat Indecís
Bàndols
República Romana (cesarians) República Romana (pompeians)
Comandants en cap
Juli Cèsar Tit Labiè
Forces
10.000 infants, 1.500 genets i auxiliars 20.000 infants, 12.000 genetes i auxiliars
Baixes
Desconegudes Desconegudes

La Batalla de Ruspina fou un combat de la Segona guerra civil romana que va enfrontar al líder popular, Juli Cèsar, i un dels líders optimat, Tit Labiè, antic lloctinent de Cèsar durant la Guerra de les Gàl·lies, en la localitat de Ruspina, situada en l'actual Tunísia.

La batalla va concluir amb una retirada de Cèsar i encara que alguns la consideren una gran derrota perquè Cèsar va patir més baixes que en la Batalla de Dyrrhachium (48 aC), el cert és que malgrat la clara inferioritat numèrica de les seves tropes, Cèsar va aconseguir mantenir la formació i recórrer els cinc kilòmetres que el separaven del seu campament en Ruspina, evitant així ser anorreats.

Com a resultat, Cèsar es va reorganitzar i poc després derrotaria totalment als conservadors en la Batalla de Thapsus.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Després de la gran victòria aconseguida per Cèsar en la Batalla de Farsàlia, alguns líders conservadors com Cató el Jove, Quint Metelo Escipió i Tit Labiè, es replegaren amb les seves tropes al nord d'Àfrica, per reorganitzar-se i seguir plantant cara al dictador.

Per aquell llavors, les legions de Cèsar estaven ja cansades de la guerra civil i dels impagaments dels seus sous i amenaçaven d'amotinar-se. Cèsar va acceptar a llicenciar als seus soldats, però deixant clar que això implicava que es quedarien sense el botí de guerra i davant d'això, els homes tornaren a la obediència.

Cèsar desconfiava ara de la motivació dels seus soldats, així que va preparar un assalt immediat contra l'enemic. Va traslladar a 6 legions (20.000 legionaris, auxiliars, diversos milers d'arquers i foners) i 2.600 genets a Sicília i d'allí va saltar a Àfrica amb una força expedicionària per aixecar el seu camp base a Ruspina, a prop de l'actual Monastir (Tunísia), 165 km al SE de l'actual Tunis.

Mentre esperava la resta de l'exèrcit i davant la necessitat de reunir aliments pels seus homes, Cèsar va sortir amb una força de de 30 cohorts, uns 10.000 homes i 2.000 genets.

Primera fase[modifica | modifica el codi]

De sobte, a uns cinc kilòmetres del campament, elo exploradors de Cèsar advertiren que s'aproximavaa una gran força d'infanteria enemiga: eren les tropes pompeianes comandades per Labiè, uns 30.000 genets i infants númides. Conscient de la seva inferioritat, Cèsar va ordenar a la poca cavalleria que tenia i als seus arquers que sortissin del capmpament per recolzar la infanteria.

Mentrestant, Labiè va desplegar les seves forces, que resultaren ser en gran part, cavalleria númida. Labiè havia avançat intercalant infanteria lleugera entre els seus genets per enganyar hàbilment als exploradors de Cèsar. Aquest havia disposat als seus homes en una llarga línia per evitar ser flanquejat, però va ser exactament això el que succeí. La cavalleria de Labiè colpejà el centre de Cèsar amb ràpides càrregues i retirades, alhora que intentava rodejar als genets de Cèsar situats als flancs. Els legionaris respongueren com van poder, intentant perseguir a l'enemic i amenaçant de trencar la formació.

Segona fase[modifica | modifica el codi]

En un intent de reorganitzar als homes, Cèsar va ordenar primer que cap soldat s'allunyés més de quatre passes de la seva unitat, però després va passar a la defensiva ordenant que les tropes formessin en rotllana, per no oferir cap flanc als númides.

Al cap de poca estona, rodejat per tropes més nombroses i mòbils, Cèsar va córrer el risc i ordenà que els homes tornessin a formar aquest cop en línia doble, encarant direccions oposades. Aquesta maniobra era altament desaconsellada per els tàctics romans perquè requeria força temps, però els legionaris l'efectuaren a la perfecció aconseguint allargar la línia de batalla.

En aquell moment, un segon contingent de cavalleria de Cèsar que encara era al campament, va aparèixer per trencar definitivament el cercle de Labiè. Els homes d'aquests foren sorpresos i es retiraren a certa distància, fet que va aprofitar Cèsar per retornar al camp mantenint la formació.

Tercera fase[modifica | modifica el codi]

Mentre les tropes de Cèsar tornaven al campament, Labiè va rebre reforços inesperats en forma de 1.600 genets i més infants, comandats per Marc Petrei i es va ordenar un nou atac amb forces renovades. Malgrat tot, els legionaris de Cèsar tornaren a repel·lir l'atac i a més, tant Labiè com Petrei caigueren ferits.

En la confusió que va seguir, Cèsar va ordenar un contraatac que va dispersar a l'enemic i els seus homes pogueren retornar al campament.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Malgrat les quantioses baixes que va patir Cèsar, aquest va aconseguir prendre en tot moment les decisions tàctiques més encertades, aconseguint així evitar el que podia haver estat una autèntica massacre. Un cop en el seu campament, Cèsar aconseguiria reunir fins a 45.000 soldats, amb el que va vèncer als seus oponents en la batalla de Thapsus.