Batalla de Scorobas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Scorobas
primera guerra mitridàtica
Paflagònia situada en un mapa del segle XV
Paflagònia situada en un mapa del segle XV
Data 88 aC
Resultat victòria pontia
Bàndols
Regne del Pont
Escites (Sàrmates)
Regne de Bitínia
República de Roma
Comandants en cap
Mitridates VI Eupator Mani Aquil·li el Jove
Comandants
Arquelau

La Batalla de Scorobas fou una de les primeres batalles de la primera guerra mitridàtica, un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

A la mort de Nicomedes III Evergetes el 91 aC, Nicomedes IV Filopàtor fou nomenat seu successor al tron del Regne de Bitínia, però Sòcrates de Bitínia es va revoltar i va enderrocar a son germà amb ajut del Regne del Pont. Nicomedes va anar a Roma per reclamar davant el senat romà el qual es va pronunciar al seu favor reinstaurant a Nicomedes al tron i envaint el Regne del Pont el 88 aC. Mitridates VI Eupator no va oferir resistència i Nicomedes va arribar fins Amastris, enviant a Pelòpides com ambaixador als romans per demanar explicacions.

Els romans i els seus aliats disposaven de quatre exèrcits escampats a la frontera occidental del Pont i Capadòcia,[1] però entre tots tenien menys tropes que les forces a disposició de Mitridates, i com aquest no va rebre les explicacions que volia, va esclatar la guerra el mateix 88 aC. Mitridates va envair la Capadòcia, que va ocupar fàcilment i va quedar annexionada al Regne del Pont.

Nicomedes IV Filopàtor disposava del major dels exèrcits dels aliats romans amb uns 50.000 soldats d'infanteria i 6.000 de cavalleria.[1] Amb aquest exèrcit Nicomedes va avançar cap a l'est de Paflagònia per formar el flanc nord de la línia defensiva romana, avançant a Bithynium, a l'est de Bitínia fins a Paflagònia, arribant al riu Amnias on va trobar un dels exèrcits del Regne del Pont a una àmplia plana a la vora del riu Amnias, en una batalla que es va resoldre quan els carros van atacar. L'horrible naturalesa de les ferides, causaven por i confusió als bitinis, donant temps a Neoptolemus per reagrupar als seus homes i llançar un atac a la rereguarda bitínia. Després de perdre la major part del seu exèrcit, els supervivents, amb Nicomedes van fugir a Paflagònia, on es van unir amb l'exèrcit romà de Mani Aquil·li el Jove i Manli Mancí. Com a conseqüència de la batalla, es va restaurar al tron a Sòcrates de Bitínia, l'anterior rei.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Les tropes de Mitridates VI Eupator en el seu avanç van pujar el cim del Scoroba, a la frontera entre el Regne de Bitínia i le Regne del Pont. L'avantguarda de l'exèrcit, d'un centenar de Sàrmates a cavall van caure sobre 800 cavallers bitinis, que van fugir,[2] però alguns van caure presoners.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Quan l'exèrcit de Mani Aquil·li el Jove i Manli Mancí també va ser derrotat, a la fortalesa de Protophachium, tot l'edifici de la dominació romana a la província d'Àsia va caure.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 J. Rickard, Battle of the Amnias River, 89 B.C. (anglès)
  2. (anglès) Appià, Història de Roma, traducció a l'anglès d'Horace White