Batalla de Tarentum (209 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Tarentum (209 aC)
Segona guerra púnica
Data 209 aC
Localitat Tàrent, Itàlia
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Carthalo Quint Fabi Màxim Berrugós

La segona batalla de Tarentum va ser un conflicte militar que va tenir lloc en l'any 209 aC, durant la segona guerra Púnica, entre Cartago i la República Romana. L'exèrcit de la República Romana, comandat per Quint Fabi Màxim Berrugós, va prendre el control de la ciutat de Tarentum (avui Tàrent), que havia traït Roma en la Primera Batalla de Tarentum l'any 212 aC. En aquesta ocasió, part dels ciutadans van trair els cartaginesos i van permetre que els romans capturessin la ciutat.

Preludi[modifica | modifica el codi]

L'any 209 aC, Roma escollia com a cònsols a Quint Fulvi Flac i Quint Fabi Màxim. Aquest era el cinquè i probablement el darrer consultat de Fabi Màxim, que comptava ja amb 66 anys. En aquest punt de la història, Fabi Màxim era conegut com l'escut de Roma per haver aconseguit que Roma es recuperés dels desastres de la batalla de Cannae i la batalla del llac Trasimè. Era també Fabi Màxim el senador d'edat més avançada o princeps senatus. Malgrat tot, la seva ambició encara no estava del tot satisfeta, ja que anhelava un gran triomf, que esperava aconseguir amb la captura de Tàrent. Per aquest objectiu, Fabi Màxim va reunir unes forces de 25.000 homes i 30 naus de guerra. Per tenir Anníbal entretingut, el procònsol Marc Claudi Marcel havia d'establir batalla amb les forces cartagineses mentre Fulvi Flac atacava les bases d'Anníbal al Sud d'Itàlia, a la regió de Bruttium.

La traïció[modifica | modifica el codi]

Mentre Marcel s'enfrontava amb Anníbal a prop de Canusium en una batalla sagnant però poc decisiva, Fabi Màxim es preparava per llançar contra la ciutat de Tàrent un atac combinat per terra i mar, doncs havia equipat a les seves forces d'infanteria i a les seves naus amb tota mena de catapultes, ballestes, escales i torres d'assalt.

Malgrat tot, mentre preparava l'assalt, a Fabi Màcim se li presentà una inesperada oportunitat: Entre els defensors de la ciutat hi havia un contingent de mercenaris brucis, el comandant dels quals tenia una relació amb la germana d'un dels soldats de Fabi. Quan aquest soldat fou coneixedor d'aquesta relació, es presentà voluntari davant de Fabi Màxim, qui decidí enviar-lo a la ciutat com un agent encobert, pretenent ser un desertor. Un cop a la ciutat, l'agent romà i la seva germana no trigaren a convèncer al comandant bruci de passar-se de bàndol i obrir les portes de la ciutat als romans.

Assalt[modifica | modifica el codi]

Un cop l'agent de Fabi Màxim confirmà que tot estava preparat, el cònsol romà va preparar tres atacs parany per atraure l'atenció dels defensors. En mig de la nit, Marc Livi Macat, que mantenia el control de la ciutadella de la ciutat des que els cartaginesos prenguessin el control tres anys enrere, organitzà una sortida al mateix temps que la flota atacava des del mar i un destacament de Fabi Màxim atacava la muralla. El cos principal de Fabi Màxim, però, continuà amagat a la vora de les defenses en mans dels brucis. Quan Fabi Màxim va estar segur que totes les defenses dels tarentins estaven ocupades amb els atacs dels romans, envià als seus homes a escalar els murs amb l'ajuda interior dels brucis. Un cop a l'interior, els romans asseguraren i obriren les portes perquè Fabi Màxim pogués entrar amb la resta dels seus soldats, que prengueren als defensors per la rereguarda. Els defensors aviat foren eliminats i els romans s'entregaren a una gran matança de civils, així com al saqueig de la ciutat.

Annibal, a qui s'havia comunicat l'assalt dels romans, marxava cap a Tàrent amb la intenció d'ajudar als seus aliats, però quan hi arribà ja la va trobar en mans de Quint Fabi Màxim. Es diu que les seves paraules foren "així doncs, els romans també tenen el seu Annibal, doncs han pres la ciutat de la mateixa manera que nosaltres la prenguérem". La ciutat sencera fou saquejada, els ciutadans foren presos com esclaus i la forca naval de Tàrent fou desfeta.

La crueltat de Fabi Màxim[modifica | modifica el codi]

Aparentment, el comandant cartaginès Carthalo es rendí però fou executat igualment pels legionaris. De la mateixa manera, el comandant bruci i els seus homes, que havien entregat la ciutat als romans, foren assassinats, ja que Fabi Màxim no volia que se sabés que havia pres la ciutat gràcies a la traïció.Al seu retorn a Roma, Quint Fabi Màxim gaudí d'un gran triomf. Només restava aclarir el paper del comandant de la ciutadella, Marc Livi Macat. Alguns senadors el defensaven per haver resistit tres anys dins de la ciutadella, mentre que altres senadors creien que se l'havia de castigar per haver perdut la ciutat. Quan a Fabi se li preguntà sobre la seva opinió, el cònsol respongué sardònicament "sens dubte la captura de Tàrent ha estat gràcies a Marc Livi, ja que si ell no l'hagués perdut en una primera instància, jo no l'hauria pogut recuperar."