Batalla de Vézeronce
Burgundy War (en)   | |||
|---|---|---|---|
  Batalla de Vézeronce Batalla de Vézeronce | |||
 Campanyes franques a Aquitània (507-509) | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 25 de juny de 524 | ||
| Coordenades | 45° 20′ N, 5° 30′ E / 45.33°N,5.5°E | ||
| Lloc | Vézeronce-Curtin | ||
| Estat | França | ||
| Resultat | Victòria burgúndia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Conquesta del regne de Soissons (486) | |
Conquesta del regne alaman (496) | |
Conquesta del regne de Tolosa | |
Conquesta del regne de Borgonya (500-534) | |
Ofensiva ostrogoda (508-513) | |
La Batalla de Vézeronce es va lluitar en 524 entre els francs comandats per Khildebert I, Clotari I i Clodomir i els burgundis de Godomar III.
Antecedents[modifica]
El 507, derrotats els visigots a la batalla de Vouillé, els francs i els seus aliats borgonyons van ocupar sense resistència els territoris cap al sud; els francs van entrar a Provença i Septimània i van assetjar a Gesaleic, pretendent al tron visigot, a Narbona i van amenaçar Carcasona, però Teodoric el Gran ho va aturar i va enviar al general Ibba o Ibbas, que es va apoderar de Provença, i després va avançar fins Arle, on va aixecar el setge franc.[1]
El mateix any el general Ibba ocupà Barcelona i deposà a Gesalic que va fugir a territori dels vàndals,[1] que el van expulsar.[2] Teodoric va fer retirar després les seves forces del territori visigot; Arle fou declarada capital de la prefectura de les Gàl·lies dins el regne ostrogot, i nomena prefecte a Liberi, que va exercir el càrrec 18 anys. Dels visigots fou de fet el regent fins a la seva mort, quan Amalaric tenia uns 24 anys. Gesaleic va retornar a Aquitània on va poder reunir un exèrcit i el 512 va entrar a la Tarraconense pels passos pirinencs orientals però va ser derrotat per Ibbas a 20 km de Barcelona, va fugir cap al nord, i després de travessar la Narbonense va intentar penetrar a Borgonya, però va ser capturat i mort en travessar el riu Durance, probablement per soldats ostrogots[3] el 514.[4]
Durant la invasió dels francs del 524, Godomar III va restar inactiu i això va permetre la captura del seu germà Segimon el Sant pel rei merovingi Clodomir, i va prendre el poder i va aixecar el país contra els francs; les guarnicions d'aquestos foren massacrades. Clodomir va haver de retornar per acabar definitivament amb el regne burgundi.
Batalla[modifica]
Godomar III va reunir un exèrcit i va esperar als francs a l'est de Lió. A la batalla de Vézeronce, Godomar va vèncer els francs, i el rei Clodomir va morir en combat i el seu cap empalat a la punta d'una llança; així Burgúndia va guanyar uns anys més d'independència.
Conseqüències[modifica]
Els germans de Clodomir, Khildebert I i Clotari I, encara que privats del suport de Teodoric I d'Austràsia, germanastre de Clodomir i el més gran dels fills de Clodoveu I, lligat per llaços de parentiu amb Sigimon, amb la filla del qual s'havia casat, van decidir marxar junts contra Burgúndia. Després d'un any de setge els dos germans van acabar per conquerir Autun el 532.[5]
Godomar III es va retirar a una vall alpina, anomenada després Valgaudemar (departament dels Alts Alps) que va agafar el seu nom. El seu vassall Josfredi, hauria ocupat la vall veïna al nord, la Vajouffrey (derivat de Valis Josfredi) al departament de l'Isère; avui dia les dues valls formen part del Parc Nacional dels Écrins i s'hi parlen formes dialectals d'origen burgundi. Després de la mort de Teodoric el 533, al que va succeir el seu fill Teodobert I, els francs van iniciar la darrera part de la campanya, i van dominar tota Burgúndia. La sort de Godomar és incerta. Es creu que va poder fugir potser cap al país dels alamans. Burgúndia fou repartida entre els reis francs el 534:
Els tres fills de Clodomir van quedar a càrrec de la seva àvia Clotilde de Borgonya fins que Guntheuc, vídua de Clodomir es va casar amb Clotari. Per assegurar-se el regne d'Orleans Clotari va conspirar amb el seu germà Khildebert per fer assassinar els nens. Els joves Teodebald i Gunthar van morir a mans dels seus tiets, però un dels tres fills, Clodoald, aconseguí escapar i es feu monjo. Tallant-se els cabells, símbol de la reialesa merovíngia, va renunciar als seus drets dinàstics i arribà a ser abat de Nogent. Més tard fou canonitzat.[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Wolfram, Herwig; Dunlap, Thomas J. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 244. ISBN 0520069838.
- ↑ Wolfram, Herwig. History of the Goths (en anglès). University of California Press, 1990, p. 300. ISBN 0520069838.
- ↑ Livermore, Harold. Twilight of the Goths (en anglès). Intellect Books, 2006, p. 51. ISBN 1841509663.
- ↑ Arnold, Jonathan J. Theoderic and the Roman Imperial Restoration (en anglès). Cambridge University Press, 2014, p. 271. ISBN 1107729874.
- ↑ Viollet-le-Duc, Eugene-Emmanuel. Annals of a Fortress: Twenty-two Centuries of Siege Warfare (en anglès). Courier Corporation, 2012, p. 109. ISBN 0486149064.
- ↑ Rabenstein, Katherine. «Cloud (Clodoald, Clodulphus) of Nogent» (en anglès). Saint of the Day, September 7, Novembre 1998. Arxivat de l'original el 2019-12-31. [Consulta: 8 març 2012].