Batalla de Verona
| Caiguda de l'Imperi Romà | |||
|---|---|---|---|
  | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 6 de juny del 403 | ||
| Coordenades | 45° 26′ N, 10° 59′ E / 45.43°N,10.98°E | ||
| Lloc | A prop de Verona, Itàlia. | ||
| Estat | |||
| Resultat | Victòria romana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident | |
|---|---|
Guerra gòtica (376-382) - Pol·lència - Verona - Florèntia - Fèsules - Rin - Mogoncíacum - Tolosa (407) - Roma (410) - Monts Nervàs - Hippo Regius - Arimínum - Arle (425) - Arle (430) - Rimini - Narbo - Tolosa (439) - Utus - Camps Catalàunics - Aquilea - Roma (455) - Agrigent - Arelate - Déols - Cartago Nova - Aurelianum - Cap Bon - Ravenna |
La batalla de Verona va tenir lloc el 6 de juny del 403.[1] Fou un enfrontament entre pels visigots d'Alaric I, i una força de l'Imperi Romà d'Occident dirigida per Estilicó.
Després de ser derrotats a Pollentia l'abril del 402, els gots d'Alaric van acordar amb el general romà Estilicó sortir d'Itàlia i retirar-se a les zones frontereres de Dalmàcia i Pannonia.[2] En la seva marxa cap a l'est, van ser seguits a distància per les tropes romanes que volien assegurar-se que complien l'acordat.[3] No obstant això, a l'altura de Verona, Alaric va aturar el seu exèrcit el juliol o agost del mateix any.[3]
Verona era una important ciutat al nord d'Itàlia. Estava situada als peus dels Alps, a la calçada romana que es dirigia a Dalmàcia i era un lloc per travessar el riu Athesis (Adige). La seva característica més important, però, era que vigilava l'entrada de la ruta que conduïa al pas alpí del Brenner. Això ha fet pensar que Alaric pretenia travessar la muntanya i dirigir-se a la Gàl·lia a través de la província de Rètia.[3]
Sembla que els romans comptaven amb espies dins les tropes godes que els van avisar de les seves intencions.[4] Estilicó va ordenar immediatament que algunes unitats es dirigissin per la muntanya vorejant els gots i bloquegessin la ruta cap al pas alpí.[3] Mentrestant, la seva cavalleria alana va fer un primer atac contra l'exèrcit d'Alaric seguit per la infanteria.[3] Els gots van poder rebutjar l'atac i es van dirigir al nord pel camí que conduïa al pas on van trobar que els romans el tenien bloquejat. Davant d'aquesta situació, Alaric es va retirar amb les seves tropes a un alt i es va fortificar.[3] Envoltat pels romans, l'exèrcit got aviat va començar a patir fam, malalties i desercions.[3] Entre els qui van abandonar Alaric en aquell moment hi havia dos personatges que lluitarien al costat dels romans en els anys següents: Ulfilas i Sarus.[3]
Es considera que aquesta batalla va suposar la derrota més gran d'Alaric.[3] Davant la criticitat de la seva situació, el líder got va entaular negociacions amb Estilicó, qui va tornar a deixar-lo anar després d'acordar que les seves tropes sortissin d'Itàlia i es retiressin més enllà dels límits imperials de les províncies de Dalmàcia i Pannònia.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Bury, 1923, p. 162.
- ↑ Blockley, 1998, p. 120.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Wolfram, 1990, p. 152.
- ↑ Gibbon, 1984, p. 309.
Bibliografia
[modifica]- «The Dynasty of Theodosius». A: The Cambridge Ancient History. Cambridge Univesity Press, 1998, p. 111-135. ISBN 978-0-521-30200-5.
- History of the Later Roman Empire. Macmillan & Co., 1923.
- Historia de la decadencia y caída del Imperio romano. Turner, 1984. ISBN 978-84-7506-752-0.
- History of the Goths. University of California Press, 1990. ISBN 9780520069831.