Batalla de Vilafranca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Vilafranca
Guerra del Francès
Batalla de Vilafranca (Catalunya 1802-1812)
Batalla de Vilafranca
Batalla de Vilafranca
Batalla de Vilafranca (Catalunya 1802-1812)
Coord.: 41° 20′ 41″ N, 1° 41′ 58″ E / 41.34472°N,1.69944°E / 41.34472; 1.69944
Tipus batalla
Data 21 de març de 1810
Lloc Vilafranca del Penedès
Estat Espanya
Resultat Victòria espanyola
Bàndols
Imperi francès Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
Bandera de França François Xavier de Schwarz Badera de guerra espanyola (1785-1931) Joan Caro Sureda
Forces
800 infanteria 7.300 infanteria
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Vilafranca del 21 de març de 1810 va ser un combat entre una divisió espanyola dirigida per Joan Caro Sureda i Luis González Torres de Navarra, el marquès de Campoverde i una brigada francesa imperial comandada per François Xavier de Schwarz, per atacar les línies de comunicació entre Barcelona i Tarragona, amenaçada pel mariscal Augereau.[1]

Antecedents[modifica]

Després de la caiguda de Girona, el 10 de desembre de 1809, el general Joseph Souham rebé l'ordre de dispersar les desmoralitzades forces patriotes en retirada i els nous contingents que havien resultat d'una lleva en massa decretada per Joaquín Blake a principis de desembre d'aquell any, i Guillaume Philibert Duhesme es decidí a fer fora als espanyols d'Hostalric,[2] Lleida[3] i Tarragona.

La batalla[modifica]

La divisió de Joan Caro Sureda, composta per 2.000 regulars, 2.300 miquelets locals i els 3.000 miquelets de Francesc Rovira i Sala, va sorprendre Vilafranca del Penedès i va capturar la seva guarnició de 800 homes formada per tropes de la Confederació del Rin.

Conseqüències[modifica]

Les tropes espanyoles van caure sobre Manresa a principis d'abril on Joan Caro Sureda va ser ferit el dia, 2 i sent substituït per Campoverde, i va expulsar Schwarz i els seus soldats alemanys de la ciutat amb grans pèrdues el 5 d'abril.[4] Aquest petit desastre va fer que el mariscal mariscal Augereau retirés les tropes imperials que amenaçaven Tarragona.

El 13 de maig les tropes franceses ocupen la fortalesa d'Hostalric,[5] i Lleida el 14 de maig.[6]

Referències[modifica]

  1. Oman, 2018 (1902), p. 228.
  2. Guia dels escenaris de la guerra del Francès a Catalunya. Generalitat de Catalunya, 2008, p. 43. 
  3. Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book. London: Greenhill, 1998, p.342. ISBN 1-85367-276-9. 
  4. Jaques, Tony. Dictionary of Battles and Sieges: F-O. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 630. ISBN 0313335389. 
  5. Lipscombe, Nick. Wellington's Eastern Front: The Campaign on the East Coast of Spain 1810-1814. Nick Lipscombe, 2016, p. xii. ISBN 1473850746. 
  6. Rickard, J. Siege of Lerida, 15 April-14 May 1810 (en anglès). History of War, 27/5/2008. 

Bibliografia[modifica]