Batalla de Yarmuk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Yarmuk
Guerres arabobizantines
Conquesta musulmana de Síria
Data Del 15 d'agost al 20 d'agost del 636[1]
Localitat Riu Yarmuk
Resultat Victòria musulmana. Annexió del L'Orient Proper
Batalla de Yarmuk (Orient Proper)
Batalla de Yarmuk
Batalla de Yarmuk
Batalla de Yarmuk
Coord.: 32° 41′ 51″ N, 35° 57′ 18″ E / 32.69750°N,35.95500°E / 32.69750; 35.95500
Bàndols
Califat Raixidun Imperi Bizantí
Comandants en cap
Khàlid ibn al-Walid Vahan d'Armènia

La batalla de Yarmuk (també batalla de la Djabiya) fou un combat decisiu entre els musulmans del Califat Raixidun i l'Imperi Bizantí lliurat a la vora del Yarmuk (prop de la confluència amb el Wadi l-Rukkand) durant sis dies d'agost del 636 (amb les maniobres preliminars va durar un mes). El primer enfrontament fou el 23 de juliol i el darrer dia de lluita fou el 20 d'agost del 636).

Antecedents[modifica | modifica el codi]

En 629, Xahrbaraz, general de Cosroes II signà amb Heracli la pau en la Guerra bizantino-sassànida de 602-628, i la frontera entre l'imperi sassànida i l'imperi bizantí va tornar a ser la mateixa que era en el 602, i pacificat el territori després de les guerres de la Ridda que van seguir a la mort de Mahoma, el califa Abu-Bakr as-Siddiq va enviar els seus tres cossos d'exèrcit de tres mil homes cada un,[2] comandats per Amr ibn al-As, Xurahbil ibn Hàssan i Yazid bin Abu Sufyan,[2] que van rebre l'ordre de capturar diferents districtes de Síria al sud del Yarmuk[3] Després de dos mesos sense progressos, els comandants musulmans van demanar reforços a Abu-Bakr as-Siddiq, qui va cridar Khalid ibn al-Walid, qui acabava de conquerir l'Iraq, i el va posar al comandant de l'exèrcit musulmà per la conquesta de Síria, derrotant els bizantins a la batalla d'Ajnadayn,[4][5] i els supervivents es van replegar a Jerusalem. Khalid es va dirigir a Damasc, netejant la rereguarda,[6] i va assetjar i prendre Damasc.[6]

Heracli va reunir un exèrcit a Antioquia, compost per bizantins, eslaus, francs, georgians, armenis i àrabs cristians, amb un total de 50.000 a 100.000 homes[6] amb la intenció d'atacar les forces musulmanes, dividides en quatre cossos a Palestina, Jordània, i a Cesarea Marítima i Homs a Síria.[6] L'exèrcit es va dirigir a Homs i manat pel general Vahan d'Armènia i per Teodor Trithurios[7] els auxiliars ghassànides anaven manats pel seu rei Jabalah VI ben al-Aiham,[8] mentre Constantí, el fill de l'emperador, es dirigia amb un cos d'exèrcit a Cesarea Marítima per immobilitzar els musulmans allà destinats.

Khàlid ibn al-Walid va conèixer les intencions dels bizantins i va ordenar una retirada, concentrant totes les tropes a les planes de Yarmouk, en les que la seva cavalleria, que era una quarta part de l'exèrcit,[9] podia evolucionar còmodament i en cas necessari es podia retirar al Najd.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Els musulmans, comandats per Khàlid ibn al-Walid es dividiren en trenta-sis regiments d'infanteria i quatre de cavalleria, un d'ells de reserva. El centredreta el comandava Abu-Ubayda ibn al-Jarrah, i el centreesquerra Xurahbil ibn Hàssan, mentre que les ales dreta i esquerra la comandaven Amr ibn al-As i Yazid bin Abu Sufyan respectivament.[10] Durant les preparacions, Abu-Sufyan ibn Harb es va afegir amb els seus reforços al campament musulmà,[11] però només per encoratjar els joves.

Vahan d'Armènia va disposar les seves tropes en una línia de més de 19 quilòmetres, repartint la cavalleria entre tota la línia, i disposant els àrabs cristians, muntats en camells i cavalls al front.[12]

Després d'uns dies els musulmans que havien agafat posicions a Day Ayyub, van fingir retirar-se i quan els bizantins van avançar van atacar pel flanc esquerre; la mala coordinació dels bizantins va permetre al musulmans explotar la bretxa, i els bizantins es van retirar cap al Wadi l-Ruukad i el Wadi l-Allah a l'oest del Wadi l-Harir, pensant que era lloc segur però a la nit els musulmans ja havien capturat un pont que permetia creuar el Wadi l-Rukkad i que era l'única ruta de retirada. Quan es van veure encerclats els bizantins es van desbandar pel pànic; molts foren massacrats i només uns quants van aconseguir fugir.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La destrucció d'aquest exèrcit, l'únic que podien presentar els bizantins, i de centenars d'oficials, deixava Síria sense defensa; Palestina i Transjordània ja en mans dels musulmans, ja no podrien ser inquietades. Heracli, que era a Homs es va dirigir a Antioquia de l'Orontes i va ordenar evacuar Síria i agafar posicions a Anatòlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tucker, 2010, p. 92-94.
  2. 2,0 2,1 Hitti (2002):p.411
  3. Lock (1920):p.67
  4. Lock (1920):p.68
  5. Kaegi (1995):p.40
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Tucker, 2010, p. 92.
  7. Runciman, Steven. A History of the Crusades. Volum 1 (en anglès). Cambridge University Press, 19787, p. 16. 
  8. Al-Baladhurí. Liber expugnationis regionum (en àrab i llatí). Michael Jan de Goeje, 1866, p. 136. 
  9. McAllister (2007):p.44
  10. McAllister (2007):p.44-45
  11. Hoyland, Robert G. Theophilus of Edessa's Chronicle: The Circulation of Historical Knowledge in Late Antiquity and Early Islam (en anglès). Liverpool University Press, 2011, p.103. ISBN 1846316979. 
  12. Tucker, 2010, p. 92-93.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Yarmuk Modifica l'enllaç a Wikidata