Batalla de Zornotza

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla de Zornotza
Guerra del Francès
Batalla de Zornotza (País Basc)
Batalla de Zornotza
Batalla de Zornotza
Batalla de Zornotza
Coord.: 43° 19′ 9″ N, 2° 44′ 3″ O / 43.31917°N,2.73417°O / 43.31917; -2.73417
Tipus batalla
Data 31 octubre 1808
Coordenades 43° 19′ 09″ N, 2° 44′ 03″ O / 43.319167°N,2.734167°O / 43.319167; -2.734167
Lloc Amorebieta-Etxano
Estat Espanya
Resultat Victòria francesa
Bàndols
Bandera de França Primer Imperi Francès Imperi espanyol Regne d'Espanya
Comandants en cap
Bandera de França F.J. Lefebvre Imperi espanyol Joaquín Blake
Forces
24.000
36 canons
19.000
6 canons
Baixes
200 morts o ferits[1] 300 morts o ferits
300 capturats[2]
Modifica les dades a Wikidata

La batalla de Zornotza fou una de les batalles de la guerra del Francès.

Antecedents[modifica]

Campanyes franceses

A finals de 1807, Napoleó va decidir que la monarquia de Carles IV, aliada però independent, era ja de molt escassa utilitat i que seria molt més convenient per als seus designis la creació d'un Estat satèl·lit, i el Tractat de Fontainebleau de 1807, que van firmar autoritzava les tropes napoleòniques a creuar Espanya per tal d’envair Portugal.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 10 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme en direcció a València. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808, les tropes de Duhesme i Giuseppe Lechi entren a Barcelona. Els francesos van prendre Pamplona el 16 de febrer, i el general Joachim Murat va arribar a Burgos el 13 de març de 1808 camí de Madrid per obtenir la seva adhesió.[3] L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei el seu germà Josep I Bonaparte.[4]

Iniciada la revolta amb l'aixecament del 2 de maig de 1808 i les renúncies successives de Carles IV i el seu fill Ferran al tron d'Espanya en favor de Napoleó Bonaparte. La derrota de les tropes napoleòniques el juliol a la Batalla de Bailèn va tenir greus conseqüències per a l'esforç bèl·lic francès. La notícia es va estendre per tota la península, i l'arribada dels anglesos i la reorganització dels exèrcits espanyols que planejaven l'atac de Madrid va forçar el rei Josep I Bonaparte a abandonar Madrid i retirar tot l'exèrcit més enllà de l'Ebre.[5]

Napoleó va haver de tornar a Espanya de nou amb un nombrós exèrcit per consolidar el seu domini i ordenà al mariscal Claude Victor Perrin, i al general François Joseph Lefebvre que bloquegessin Blake mentre ell avançava cap a Burgos.[6]

La batalla[modifica]

Després de l'ocupació de Bilbao per l'exèrcit de Galícia de Joaquín Blake el 12 d'octubre i va avançar fins a Durango, i el 31 d'octubre,[7] François Joseph Lefebvre va desobeir les ordres de Napoleó i va llançar el seu IV Cos a un atac prematur contra Blake, que es dirigia de Reinosa al País Basc, interceptant-lo a Zornotza. Blake es va veure profundament superat per l'aparició de les forces franceses i va prendre mesures immediates per retirar les seves tropes i canons. La infanteria espanyola, que lluitava sense suport d'artilleria, fou derrotada ràpidament, però escapà de bon ordre a Balmaseda, mentre els francesos entren a Bilbao.[8]

Conseqüències[modifica]

Napoleó es dirigeix de Vitòria a Madrid,[9] derrotant als espanyols a Gamonal i fent de Burgos el quarter general.[9] El 12 de novembre, revistades les tropes, va anunciar el perdó i l'amnistia general als espanyols que en un mes a comptar de l'entrada a Madrid, deposessin les armes i renunciessin a qualsevol aliança i comunicació amb els anglesos. Napoleó va partir cap a Madrid, deixant al seu germà Josep a la ciutat. Els espanyols van ser incapaços d'expulsar els francesos per la seva derrota a la batalla de Tudela el 23 de novembre i els francesos avançaren de nou sobre Madrid. Derrotaren pocs dies després els espanyols a la batalla de Somosierra, i entraren a la capital el 4 de desembre, mentre Saragossa era assetjada.[10]

Referències[modifica]

  1. Chandler, David G.. The Campaigns of Napoleon. New York: Simon and Schuster, 1973, p.632. ISBN 978-0-02-523660-8. 
  2. Smith, Digby. The Napoleonic Wars Data Book. London: Greenhill, 1998, p.269. ISBN 1-85367-276-9. 
  3. Luengo, Manuel. Diario de 1808: el año de la conspiración (en castellà). Universidad de Alicante, 2010, p. 163. ISBN 8497170911. 
  4. «Catalunya i la Revolució Francesa. La guerra del Francès». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].
  5. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 9. 
  6. Lanfrey, Pierre. The History of Napoleon the First: 1808-1811. Macmillan, 1811, p. 11. 
  7. Davies, D.W.. Sir John Moore’s Peninsular Campaign 1808–1809. Springer Science & Business Media, 2012, p. 90. ISBN 9401016127. 
  8. Napier, William Francis Patrick. History of the war in the Peninsula and the south of France, from the year 1807 to the year 1814. D. & J. Sadlier, 1873, p. 239. 
  9. 9,0 9,1 Maldonado Macanaz, Joaquín. Crónica de la provincia de Burgos (en castellà). Maxtor, 2002, p. 91. ISBN 8495636980. 
  10. Robinson, Charles Walker. Lectures upon the British campaigns in the Peninsula, 1808-14 (en anglès). Mitchell, 1871, p. 10.