Batalla de la Foç Pisana

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla de la Foç Pisana
Campanya naval d'Alfons el Magnànim
Data 28 d'octubre de 1421
Localitat Desembocadura de l'Arno
Resultat victòria catalana
Destrucció de la flota genovesa
Batalla de la Foç Pisana (Mediterrani central)
Batalla de la Foç Pisana
Batalla de la Foç Pisana
Batalla de la Foç Pisana
Coord.: 43° 40′ 0″ N, 10° 17′ 0″ E / 43.66667°N,10.28333°E / 43.66667; 10.28333
Bàndols
República de Gènova República de Gènova Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
República de Gènova Bautista di Campofregoso Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Romeu de Corbera
Forces
7 o 9 galeres 7 o 9 galeres
Baixes
5 galeres capturades

La batalla de la Foç Pisana fou un combat naval que tingué lloc davant la desembocadura de l'Arno l'octubre de 1421, entre un estol de la Corona d'Aragó organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera[1] i un estol de la República de Gènova, dirigit per Bautista di Campofregoso, que tenia la intenció d'atacar Nàpols.[2]

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La reina Joana II regnava a Nàpols sense descendència i va adoptar Alfons el Magnànim com a futur hereu l'agost de 1420.[3] Martí V va excomunicar Joana, nomenant de Lluís III d'Anjou com a hereu de la corona. Alfons va cridar Braccio da Montone per lluitar per ella contra Muzio Sforza, qui estava al capdavant de l'exèrcit Angeví. No hi va haver una batalla oberta, encara que l'exèrcit de Braccio va moure's per tot l'Abruzzo i iniciant el setge de l'Aquila. Mentrestant, la reina va abandonar l'aragonès i es passà al costat dels angevins, però Braccio va romandre lleial a Alfons.[4]

Alfons el Magnànim, després de pacificar Sardenya va atacar Còrsega des de l'Alguer, però tot i aconseguir la rendició de Calvi, no aconseguí la rendició de Bonifacio, tot i tenir-la assetjada durant mesos, doncs els genovesos aconseguiren socórrer la ciutat després d'una batalla al seu port.[5]

La ciutat de Gènova estava assetjada per terra per les forces del dux de Milà Felip Maria Visconti, però sense completar el setge per mar, la ciutat no podia caure, així que van demanar ajut a Alfons el Magnànim, que va enviar set o nou galeres comandades per Romeu de Corbera.[6]

La batalla[modifica | modifica el codi]

Tomaso di Campofregoso, el dux de Gènova, va enviar a l'encontre de la flota catalana una flota de la mateixa magnitud comandada pel seu germà Bautista di Campofregoso. Cinc galeres genoveses foren capturades, amb el seu almirall, mentre la resta aconseguia arribar a Gènova.[7]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Els genovesos reberen una derrota tan greu en la batalla, que Tomaso di Campofregoso rendí la República de Gènova el novembre a Felip Maria Visconti.[6]

Després de combatre contra les tropes de Muzio Sforza a l'entorn del Castel Capuano, on la reina estava sent assetjada, Alfons el Magnànim es va haver de retirar al Castell Nou, però el suport de les 22 galeres comandades per Joan Ramon Folc II de Cardona va millorar la seva posició.[8] La reina, pressionada pels angevins féu marxa enrere i el 1423 adoptà Lluís III d'Anjou (qui onze anys abans havia estat competidor del seu pare al Compromís de Casp) i Alfons va posar rumb de tornada als seus regnes, no sense abans destruir el port de Marsella amb la seva flota, el més important dels dominis angevins.[9][10]

Pere d'Aragó, germà del rei, es quedà a Itàlia per defensar les possessions, però malgrat els seus esforços, el 1424 havia caigut Gaeta, i només controlava el Castell Nou i el Castell de l'Ou.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Josep Ametller i Vinyas, Alfonso V de Aragón en Italia y la crisis religiosa del siglo XV, p.118-120
  2. «combat naval de Foç Pisana». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 10 maig 2011].
  3. Figueres, Josep M. Història contemporània de Catalunya. Editorial UOC, 2003, p.37. ISBN 8483187736. 
  4. Vivenzio, Nicola. Delle antiche Provincie di Napoli (en italià). Volum 2, 1811, p. 151. 
  5. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VI. Edicions Pàtria, 1920, p. 260-261. 
  6. 6,0 6,1 de Capmany Surís y de Montpalau, Antonio. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau (en castellà). Antonio de Sancha, 1779, p.166. 
  7. Rodón i Oller, Francesch. Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona: La Renaixensa, 1898, p.78-79. 
  8. «Joan Ramon Folc de Cardona». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 8 maig 2011].
  9. Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 25
  10. (castellà) Luis Suárez Fernández, Historia de España antigua y media, p.492
  11. Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya, Volum 3. 2a ed.. Barcelona: Alpha, 1962, p.665. 
Portal

Portal de la història militar de Catalunya