Després de la batalla de Zama, el general cartaginès Hanníbal Barca, que havia combatut a Roma durant la Segona Guerra Púnica, va fugir de Cartago i es va dirigir a la cort d'Antíoc en Efes, on aquest decidia quines mesures prendria contra els romans.[1] Basant-se en el sentiment antiromà que s'havia assentat a Grècia, en particular entre les ciutats estat de la Lliga Etòlia, Antíoc III de l'Imperi Selèucida va conduir un exèrcit a través de l'Hel·lespont amb l'objectiu d'«alliberar-lo» de l'opressió romana. Antíoc i Etòlia van fracassar en l'intent d'unir la seva coalició a Filip V i a la Lliga Aquea. Els romans van respondre a la invasió mitjançant la tramesa d'un exèrcit a Grècia. Antíoc III, amb un petit exèrcit i amb l'aliança de la Lliga Etòlia i d'altres pobles grecs, combatia contra els macedonis i algunes unitats de suport romanes. Quan es va assabentar de l'arribada de l'exèrcit de Mani Acili Glabrió va retirar-se a prop de les Termòpiles.
El comandant romà Mani Acili Glabrió, que coneixia la història grega, va recordar l'existència d'un camí diferent per superar el pas de les Termòpiles, que ja havien fet servir segles abans els perses per sorprendre els grecs. Casualment, una unitat romana conduïda per Cató el Censor, va ocupar un lloc avançat que Antíoc havia disposat per custodiar el camí. Amb aquest atac va aconseguir capturar un dels grecs cosa que li va permetre descobrir la posició de la força principal d'Antíoc i que la guarnició que defensava el camí era d'uns 600 etolis. Els romans van atacar aquest petit contingent, que va ser immediatament dispersat. Mentrestant, el gruix de l'exèrcit romà va atacar l'exèrcit principal d'Antíoc, i agafat entre dos fronts l'exèrcit selèucida va ser derrotat.[2] El mateix Antíoc va ser colpejat a la boca per una pedra, i no li va quedar altre remei que embarcar-se a Eubea cap a Efes. Les regions gregues es van lliurar als romans.
↑Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 69. ISBN 978-960-213-101-5.
↑Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 76. ISBN 978-960-213-101-5.
↑Sarikakis, Theodoros. «Το Βασίλειο των Σελευκιδών και η Ρώμη». A: Christopoulos, Georgios A., Bastias, Ioannis K.. Ιστορία του Ελληνικού Έθνους, Τόμος Ε΄: Ελληνιστικοί Χρόνοι (en grec), 1974, p. 77. ISBN 978-960-213-101-5.