Batalla del Berézina
| Guerres Napoleòniques | |||
|---|---|---|---|
  Batalla del Berézina  Moscou Batalla del Berézina (Rússia) | |||
 La Grande Armée travessa el Berézina Obra de January Suchodolski, 1866, Museu nacional de Poznań | |||
| Tipus | batalla  | ||
| Data | 26 al 29 de novembre 1812 | ||
| Coordenades | 54° 19′ 29″ N, 28° 21′ 16″ E / 54.3248°N,28.3545°E | ||
| Lloc | Baríssau | ||
| Resultat | Victòria russa | ||
| Operació | Invasió francesa de Rússia | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Mir · Saltanovka · Ostrovno · Vitebsk · Kliastitski · Smolensk · Polotsk (1a) · Valutino · Borodinó · Tarutino · Maloiaroslàvets · Polotsk (2a) · Czasniki · Viazma · Smoliani · Krasnoi · Berézina |
La Batalla del Berézina va tenir lloc durant la Invasió francesa de Rússia a les guerres napoleòniques, entre el 26 i el 29 de novembre del 1812, al riu Berézina, actualment a Belarús, entre l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte i els exèrcits russos de Mikhaïl Kutúzov, Peter Wittgenstein i Pàvel Txitxàgov.
La batalla va tenir lloc en ple hivern rus, a prop del poble Studianka, on les tropes franceses van aprofitar un gual per a construir dos ponts provisionals sobre el Berézina.
Antecedents[modifica]
El 14 de setembre (a les dues de la tarda), l'Emperador feu la seva entrada a l'antiga capital de Moscòvia, amb la seva guàrdia i el primer cos d'exèrcit. Napoleó entrà a una ciutat deserta, buidada de qualsevol mena de provisions pel seu governador, Fiódor Rostoptxín, pare de la cèlebre comtessa de Ségur. Van començar dos focs a Moscou, i destruïren la ciutat del 14 al 18 de setembre del calendari gregorià (2 al 6 de setembre del calendari julià). Moscou, construïda bàsicament amb fusta, cremà gairebé del tot,[1] la qual cosa privà els francesos de llocs on posar-se a raser dins de la ciutat. El 18 d'octubre Napoleó començà la retirada. Assegut en una ciutat en ruïnes, sense haver rebut la capitulació de Rússia, i davant d'una maniobra de Rússia que l'obligava a sortir de Moscou, Napoleó va començar la seva llarga retirada.
Batalla[modifica]
El dia 26 de novembre, l'exèrcit francès començà a travessar el riu Berézina, però l'operació progressà massa a poc a poc. El general francès Jean-Baptiste Eblé va exhortar les tropes a accelerar el pas del riu en anunciar que els ponts serien incendiats el dia 29 al matí, per a bloquejar el pas a les tropes russes. Al moment d'incendiar-los, milers de persones, moltes malaltes i afeblides, van romandre abandonades del costat rus.
Els cossos dels mariscals Louis-Nicolas Davout i Eugeni de Beauharnais van creuar, deixant al IX cos del mariscal Claude Victor Perrin a retenir l'enemic a la riba est.[2]
Conseqüències[modifica]
Tot i que els francesos van considerar la batalla com un èxit militar, el cost humà per la Grande Armée, estimat en més de 30.000 baixes, va ser enorme: un terç va caure sota les armes russes i la resta va morir de fam i de fred. En francès, el mot bérézina va esdevenir un sinònim de fracàs total amb massa desgast.
La batalla del Berézina a les arts[modifica]
La batalla va inspirar moltes obres d'art, com les pintures de January Suchodolski, les novel·les Guerra i pau de Tolstoi i Adieu! de Balzac, el Lied Beresinalied del compositor Friedrich Wilke amb lletra del poeta Ludwig Giseke, l'Obertura 1812 del compositor Piotr Ilitx Txaikovski…
Referències[modifica]
- ↑ Tarle, 1959, p. 653.
- ↑ Hugh, Chisholm. «Victor-Perrin, Claude». A: Encyclopædia Britannica. vol.28. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
Bibliografia[modifica]
- Tarle, Ievgueni. Нашествие Наполеона на Россию (Invasió napoleònica de Rússia) (en rus). volum 7. Nauka, 1959.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla del Berézina |