Batalla d'Aduatuca (54 aC)

Batalla d'Aduatuca
Guerra de les Gàl·lies
	; La revolta d'Ambiòrix el 54 aC
	; Ambiòrix atacant els romans, relleu al Palau Provincial de Lieja
Tipus	batalla
Data	54 aC
Coordenades	50° 47′ 00″ N, 5° 28′ 00″ E / 50.783333°N,5.466667°E
Escenari	Riba del Jeker
Lloc	prop d'Atuatuca Tungrorum; (actual Tongeren, Bèlgica)
Estat	Bèlgica
Resultat	Victòria dels eburons
Campanya	Revolta d'Ambíorix
Bàndols
Eburons	República Romana
Comandants
Ambíorix	Juli Cèsar; Aurunculeius Cotta †; Quintus Sabinus †; Quintus Tullius Cicero;
Forces
Desconegudes	7.000 homes: 5 cohorts; 1 legió (XIV Gemina); Contingents de cavalleria hispana ;
Baixes
Desconegudes	7.000 morts
Cronologia
	← Britànnia II (54 aC) Namur (54 aC) →

La batalla d'Aduatuca, anomenada també batalla del Jeker i lluitada el 54 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Antecedents[modifica]

Els primers signes de revolta a la Gàl·lia s'iniciaren a la tardor del 54 aC, quan els carnuts van matar el seu rei Tasgeci. En conèixer la notícia, el procònsol, per por d'un aixecament general carnut va enviar a Luci Munaci Planc amb la seva legió a hibernar en aquesta regió. A la Gàl·lia tot el país estava en caos, i s'hi respirava un aire de rebel·lia, però les altres legions van arribar a les casernes d'hivern i les fortificacions es completaren.^[1] Quinze dies després que les legions arribaren a les respectives casernes, va esclatar una revolta de sobte entre els eburons, dirigida per Ambíorix i Catuvolc.

Les tropes romanes foren atacades mentre recollien llenya fora del campament, i el campament romà de Quint Tituri Sabí i Luci Aurunculeu Cotta fou completament envoltat. Considerant que el campament romà era difícil d'atacar i amb grans pèrdues entre els seus, Ambíorix va convèncer els romans a abandonar el campament suggerint-los que s'unissin a la legió més propera a uns vuitanta quilòmetres, assegurant que no interferia en la marxa.

Batalla[modifica]

Luci Aurunculeu Cota es volia defensar al camp, però Quint Tituri Sabí considerava la defensa impossible i volia evacuar confiat en el salvoconducte ofert per Ambíorix, i per no trencar la concòrdia, Cota va accedir després d'un acalorat debat entre els dos comandants romans.

L'exèrcit romà va deixar el camp amb gran rapidesa, però quan les tropes es trobaven a la intempèrie a la vora del Jeker,^[2] l'exèrcit dels eburons va atacar, acabant amb gairebé una tota la Legió XIV Gemina,^[3] cinc cohorts romanes i els seus comandants.

Conseqüències[modifica]

Uns pocs supervivents van aconseguir arribar on estava estacionat Tit Labiè i advertir de l'incident. Després d'aquesta victòria, Ambíorix va aconseguir el suport dels atuàtucs, nervis i nombroses nacions més petites com ceutrons, grudis, levacs, pleumoxis i geidumnes, per assetjar el campament de Quint Tul·li Ciceró i la seva legió a l'oppidum de Namur. El setge va durar un parell de setmanes, fins a l'arribada de Juli Cèsar.

Referències[modifica]

↑ Juli Cèsar, De bello gallico V, 24-25
↑ (francès) L.A.Constans, Guide Illustré des Campagnes de César en Gaule, Classical Journal, Vol. 25, No.9, Jun., 1930, p.57
↑ (anglès) Lawrence Keppie, The making of the roman army, from Republic to Empire, Oklahoma 1998

[1] Juli Cèsar, De bello gallico V, 24-25

[2] (francès) L.A.Constans, Guide Illustré des Campagnes de César en Gaule, Classical Journal, Vol. 25, No.9, Jun., 1930, p.57

[3] (anglès) Lawrence Keppie, The making of the roman army, from Republic to Empire, Oklahoma 1998

[1]

[2]

[3]