Batalla del Mont Gaurus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla del Mont Gaurus
Pozzuoli NASA ISS004-E-5376 added names.jpg
Tipus batalla
Data 342 aC
Coordenades 40° 50′ 55″ N, 14° 03′ 13″ E / 40.848611°N,14.053611°E / 40.848611; 14.053611
Lloc Monte Barbaro, a prop de Cumes, Itàlia.
Resultat Victòria romana
Bàndols
República Romana Samni
Comandants
Marc Valeri Corv Desconegut
Modifica les dades a Wikidata

En la batalla del Mont Gaurus es van enfrontar la República Romana i els samnites, l'any 342 aC, al peu del Mont Gaurus, a prop de Cumes. Aquesta va ser la batalla més important de la primera guerra samnita (343-341 aC) i va suposar un èxit per als romans, que van ser comandats per Marc Valeri Corv. La victòria va ser reconeguda per Cartago, un aliat de Roma en aquell temps, amb felicitacions i enviant-los una corona d'or per al Temple de Júpiter.

L'historiador Barthold Georg Niebuhr va considerar aquesta batalla com un fet important pel creixement de la República Romana, mentre que altres com E. Salmon creuen que va ser una victòria no decisiva.

Context[modifica]

Vers l'any 343 aC, els samnites van baixar de les seves poblacions situades a les muntanyes per ocupar les fèrtils planes. Els sidiquins de Teanum, ciutat que estava en la frontera entre el Latium i la Campània, sentint-se amenaçats van demanar ajut a la ciutat campània de Càpua i varen ser vençuts pels samnites. Llavors van apel·lar a Roma.[1] Els romans van demanar suport a les ciutats de la Lliga llatina i també als campanis de Suèssula i Cumes. Era la primera vegada que els romans intervenien en un conflicte més enllà del Latium.[2][3] Es tractava d'una lluita territorial per les pastures.

Desenvolupament[modifica]

Els cònsols romans es reparteixen l'atac comandant cadascun una part de l'exèrcit: Marc Valeri Corv s'encarrega d'afrontar la batalla del Mont Gaurus, a la vora de Cumes, a la Campània, mentre que Aule Corneli Cos, mena les seves tropes cap a Satícula, al Samni.[4]

Les tropes de Valeri Corb ataquen a prop d'una muntanya actualment anomenada Mont Barbaro i ambdós bàndols resisteixen durant força temps sense cap progrés. Llavors Valeri Corb dóna ordres a la cavalleria de trencar les files samnites, però no ho aconsegueixen i la cavalleria es retira. Valeri desmunta i es posa a liderar l'atac de la infanteria en persona, però malgrat les pèrdues, els samnites continuen mantenint la línia de defensa. Després d'hores de lluita comença a arribar la nit, els romans llancen un atac desesperat. Finalment els samnites cedeixen i fugen. Els romans, extenuats, decideixen no perseguir-los. Segons Titus Livi, va ser el fulgor de ràbia que sorgia dels ulls dels romans i la determinació que expressaven el que els va empènyer a abandonar el camp de batalla.[5]

Després de la batalla[modifica]

Mentrestant els romans comandats per Corneli Cos pateixen moltes baixes quan s'enfronten amb els samnites en un pas estret a Satícula. Un tribú militar d'aquest exèrcit, Publi Dei Mus comanda un grup de soldats un atac des del turó més proper i aconsegueixen la victòria en agafar-los per sorpresa.[6] Els samnites que escapen d'aquest atac es reagrupen per assetjar Suessula, a l'altre extrem de la Campània. Valeri Corv mena les seves tropes cap a aquest punt on els derrota.[7] El 21 i 22 de setembre ambdós cònsols celebren el triomf a Roma.[8]

Anàlisi dels historiadors moderns[modifica]

Els historiadors moderns dubten de l'exactitud del relat de Titus Livi, que és l'única font documental de la batalla, i creuen que podria estar fabulat, ja que es va escriure anys després per un compatriota del bàndol dels vencedors. El nombre de samnites morts i del botí capturat pels romans al llarg de tota la primera guerra samnita es dóna per exagerat.[9][10]

Segons la reconstrucció que ha fet E. Salmon, de les tres batalles narrades per Titus Livi durant la primera guerra samnita, en realitat només en va haver una que es va produir el 343 aC, potser a la perifèria de Càpua, a la rodalia del santuari de Juno Gaura —el nom del santuari justificaria el nom amb què és coneguda: batalla del Mont Gaurus— i el resultat seria una victòria romana no decisiva.[11]

Referències[modifica]

  1. Heurgon, 1993, p. 321.
  2. Heurgon, 1993, p. 321,324.
  3. Hinard, 2000, p. 256.
  4. Titus Livi Ab Urbe condita, VII,32.2
  5. Titus Livi Ab Urbe condita, VII,32.2-33.18
  6. Titus Livi Ab Urbe condita, VII,33.1-37.3
  7. Titus Livi Ab Urbe condita, VII,37.4-37.8
  8. Titus Livi Ab Urbe condita, VII,38.3
  9. Salmon, 1967, p. 198.
  10. Oakley, 1998, p. 358.
  11. Salmon, 1967, p. 201.

Bibliografia[modifica]

  • Heurgon, Jacques. Rome et la Méditerranée occidentale jusqu'aux guerres puniques. París: PUF,  « Nouvelle Clio », 1993. ISBN 978-2-130-45701-5. 
  • Hinard, François. Histoire romaine des origines à Auguste. París: Fayard, col·lecció « Histoire », 2000. ISBN 978-2-213-03194-1. 
  • Oakey, Stephen P. A Commentary on Livy Books VI–X. Oxford: Oxford University Press, 1999. ISBN 978-0-198-15226-2. 
  • Salmon, Edward Togo. Samnium and the Samnites. Cambridge University Press, 1967. ISBN 978-0-521-13572-6. 

Coord.: 40° 50′ 55″ N, 14° 03′ 13″ E / 40.848611°N,14.053611°E / 40.848611; 14.053611