Batalla del Pla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla del Pla
Guerra del Francès
Batalla del Pla (Catalunya 1802-1812)
Batalla del Pla
Batalla del Pla
Batalla del Pla (Catalunya 1802-1812)
Coord.: 41° 21′ 50″ N, 1° 17′ 22″ E / 41.36389°N,1.28944°E / 41.36389; 1.28944
Tipus batalla
Data 15 gener 1811
Coordenades 41° 21′ 50″ N, 1° 17′ 22″ E / 41.363888888889°N,1.2894444444444°E / 41.363888888889; 1.2894444444444
Lloc el Pla de Santa Maria
Estat Espanya
Resultat Victòria catalana enfront l'exèrcit francès
Bàndols
Imperi francès Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
Imperi francès Jacques MacDonald
Regne napoleònic d'Itàlia Francesco Orsatelli
Regne napoleònic d'Itàlia Giuseppe Palombini
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Marquès de Campoverde
Badera de guerra espanyola (1785-1931) Pedro Sarsfield
Modifica les dades a Wikidata

La Batalla del Pla va ser una batalla el 15 de gener de 1811 durant la Guerra del Francès prop d'el Pla de Santa Maria, al nord de Valls entre una columna imperial francesa formada per dues brigades italianes d'un costat i una divisió espanyola sota el comandament de Pedro Sarsfield de l'altra. Les tropes espanyoles es van mantenir fortes i van rebutjar l'atac de la primera brigada, després van contraatacar i van derrotar les dues brigades.[1]

Antecedents[modifica]

El setge de Tortosa va acabar el 2 de gener de 1811, quan la guarnició espanyola es va rendir al III Cos de Louis Gabriel Suchet. Durant el setge, el VII Cos de mariscal Étienne-Jacques-Joseph Macdonald va bloquejar a Tarragona l'exèrcit català de Luis González-Torres de Navarra y Castro, i a Pedro Sarsfield a Valls per no interferir en les operacions de Suchet.

Amb el setge acabat, MacDonald es va dirigir cap a Tarragona amb 12.000 efectius. La brigada d'Orsatelli va ocupar Reus i es va dirigir a Vilallonga del Camp per protegir el Francolí mentre l'altra brigada atacaria Valls.[2]

La batalla[modifica]

Després d’arribar a Valls, Francesco Orsatelli, comandant d’avantguarda va saber que una força enemiga estava a prop i va decidir atacar-la, sent ferit mortalment i la seva brigada derrotada pels homes de Sarsfeld. Després que la brigada de Giuseppe Federico Palombini es va unir amb els supervivents d'Orsatelli, Sarsfield va atacar de nou i va derrotar ambdues unitats italianes. Només la intervenció de la cavalleria francesa dirigida per Jacques-Antoine-Adrien Delort va evitar un desastre complet.[3]

Conseqüències[modifica]

Després de la batalla del Pla, MacDonald va conèixer que la força principal de Campoverde el seguia. Durant la nit, el mariscal francès va marxar amb les seves tropes cap al nord cap a Montblanc a la carretera de Lleida, atorgant el camp de batalla als espanyols.

Al cap de cinquanta-cinc dies de setge, Tarragona fou presa a l'assalt el 28 de juny del mateix any. Acabat el combat, la tropa francesa es va lliurar a tres dies de saqueig brutal.

Referències[modifica]

  1. Rovira i Gómez, Salvador-J. Tarragona a la Guerra del Francès (1808-1813). Salvador-J. Rovira i Gómez, 2019, p. 25. ISBN 8484247937. 
  2. Zanoli, Alessandro. Sulla milizia cisalpino-italiana cenni storico-statistici dal 1796 al 1814. vol.2. Borroni e Scotti, 1845, p. 127. 
  3. Zanoli, Alessandro. Sulla milizia cisalpino-italiana cenni storico-statistici dal 1796 al 1814. vol.2. Borroni e Scotti, 1845, p. 128.