Batalla del Semois

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla del Semois
Guerra de les Gàl·lies
Data 54 aC
Localitat Riba del Semois
Resultat Victòria romana
Bàndols
Trevirs República romana
Comandants en cap
Tit Labiè
Forces
Vint-i-cinc cohorts
Cavalleria

El setge de Namur, de 54 aC va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Amb la mort d'Induciomarus, els trevirs, més ressentits encara per la presència del procònsol a la Gàlia, van decidir buscar aliats entre els alemanys de més enllà del Rin, amb els quals van intercanviar ostatges i garanties recíproques, i entre els eburons d'Ambíorix, els nervis i aduàtics, mentre, al front occidental, els carnuts i sènnons s'havien negat a obeir les ordres d'assistir a l'assemblea i es van revoltar amb els seus veïns contra el poder romà.[1]

Mentre Juli Cèsar atacava els menapis, Tit Labiè va deixar a la seva fortalesa cinc cohorts, i amb les 25 cohorts restants i la cavalleria va atacar als trevirs, i prevenir el seu atac.

La batalla[modifica | modifica el codi]

La batalla va tenir lloc prop del riu Semois. Tit Labiè simulà retirar-se fent creure l'enemic que s'havia espantat pel seu gran nombre i havia decidit tornar al campament base, però quan els trevirs van creuar el riu en massa per iniciar la persecució de l'exèrcit romà van trobar l'exèrcit que els esperava. La batalla va ser favorable als romans

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Tit Labiè va aconseguir la rendició dels trevirs i la fugida dels familiars d'Induciomarus, transferint el poder a Cingetorix.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]