Batalla del golf de Leyte

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla del golf de Leyte
Segona Guerra Mundial i Guerra del Pacífic Modifica el valor a Wikidata
USS Princeton (CVL-23) burning on 24 October 1944 (80-G-287970).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusbatalla, batalla naval i air battle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimGolf de Leyte Modifica el valor a Wikidata
Data23 Modifica el valor a Wikidata –  26 octubre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades10° 22′ 14″ N, 125° 21′ 20″ E / 10.3706°N,125.3556°E / 10.3706; 125.3556
LlocGolf de Leyte Modifica el valor a Wikidata

La batalla del golf de Leyte va ser una batalla naval de la Campanya de l'Oceà Pacífic que va tenir lloc a prop de les illes filipines de Leyte, Samar i Luzon, del 23 al 26 d'octubre del 1944. És considerada la batalla naval més gran de la Segona Guerra Mundial, amb més de 200.000 persones implicades.[1] Va enfrontar els exèrcits aliats dels EUA i Austràlia contra l'Imperi Japonès. L'operació volia aïllar el Japó dels països que havia ocupat al sud-est asiàtic, fonts vitals de petroli i de recursos industrials.

Els japonesos tenien una flota menys nombrosa i no van poder vèncer els aliats. Després de la derrota, la majoria dels vaixells supervivents van romandre ancorats a les bases, sense combustible per a la resta de la guerra.[2] La batalla del golf de Leyte és formada, de fet, per quatre enfrontaments diferents: la batalla del mar de Sibuyan, la batalla de l'estret de Surigao, la batalla del cap Engaño i la batalla de Samar.[3] Fou la primera batalla en què els avions japonesos van fer servir atacs kamikaze de manera organitzada.[4]

Antecedents[modifica]

Els quatre principals combats de la batalla del golf de Leyte: batalla del mar de Sibuyan (1), batalla de l'estret de Surigao (2), batalla del cap Engaño (3) i batalla de Samar (4).

La campanya del Pacífic del 1943 havia expulsat la Marina Imperial Japonesa d'algunes de les seves bases a les Illes Salomó, cosa que va deixar altres illes aïllades. A més, el 1944 un seguit de desembarcaments amfibis amb el suport de portaavions havien capturat les Illes Mariannes Septentrionals, cosa que va permetre a l'exèrcit aliat de tenir una base des d'on es podien enlairar els bombarders B-29 per atacar les illes japoneses.

Des de la batalla del Mar de les Filipines, amb la destrucció de tres portaavions japonesos i d'uns 600 avions, els aliats tenien superioritat aèria i marítima al Pacífic Central. A continuació, l'almirall Ernest King i altres membres de l'Estat Major es decantaven per blocar les forces nipones entre el Japó i el sud d'Àsia. En canvi, el general Douglas MacArthur proposava envair Filipines per poder atacar directament el Japó.

Els Estats Units van confirmar que les Filipines eren un objectiu estratègic en una reunió entre l'almirall Chester Nimitz, MacArthur i el president Roosevelt, però no es van posar d'acord en l'estratègia i el debat va continuar obert dos mesos.[5] Finalment Nimitz canvià d'opinió i acceptà el pla de MacArthur d'envair l'illa de Leyte. La flota estaria comandada pel vicealmirall Thomas C. Kinkaid.

Referències[modifica]

  1. Woodward, C. Vann. The Battle for Leyte Gulf. New York: Macmillan, 1947. ISBN 1-60239-194-7. 
  2. Fuller, John F. C.. The Decisive Battles of the Western World. III. London: Eyre & Spottiswoode, 1956. 
  3. «Battle of Leyte Gulf». World War 2 Facts. [Consulta: 17 gener 2014].
  4. Morison, Samuel E. Leyte, June 1944 – January 1945. XII. Boston: Little & Brown, 1956. 
  5. Smith, Robert Ross. «Chapter 21: Luzon Versus Formosa». A: Command Decisions. United States Army Center of Military History, 2000. CMH Pub 70-7 [Consulta: 8 desembre 2007]. «"Meeting with President Franklin D. Roosevelt in a conference at Pearl Harbor in late July 1944, ... MacArthur then argued persuasively that it was both necessary and proper to take Luzon before going on to Formosa, while Nimitz expounded a plan for striking straight across the western Pacific to Formosa bypassing Luzon. Apparently, no decisions on strategy were reached at the Pearl Harbor conferences. The Formosa versus Luzon debate continued without let-up at the highest planning levels for over two months, and even the question of bypassing the Philippines entirely in favor of a direct move on Formosa again came up for serious discussion."»