Batalla naval de Ceuta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Battle icon gladii.svgBatalla naval de Ceuta
Guerra de l'Estret
Regne de Granada
Regne de Granada
Data 6 de setembre de 1339
Localitat Ceuta
Resultat victòria cristiana
Batalla naval de Ceuta (Espanya)
Batalla naval de Ceuta
Batalla naval de Ceuta
Batalla naval de Ceuta
Coord.: 35° 53′ 17″ N, 5° 18′ 43″ O / 35.88806°N,5.31194°O / 35.88806; -5.31194
Bàndols
Dinastia marínida Dinastia marínida
República de Gènova República de Gènova
Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
Aragó i Sicília Jofre Gilabert de Cruïlles
Aragó i Sicília Galceran Marquet
Forces
14 galeres 8 galeres

La batalla naval de Ceuta fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret.

Antecedents[modifica]

El segle XIV va veure un progressiu augment de les flotes a mesura que la guerra a l'Estret es feia més aferrissada. El 1334 es va signar un tractat de pau entre el Marroc, Granada i Castella i el 1336 Pere el Cerimoniós va acceptar prorrogar la pau amb Granada, però la pau no es podia mantenir gaire temps per les ambicions contraposades.

La dinastia marínida projectava reunificar el Magreb, prenent Tilimsen el 1337,[1] i la flota d'Alfons XI de Castella estava a l'Estret de Gibraltar des de la primavera de 1338[2] i va sol·licitar ajuda a Pere el Cerimoniós per completar la flota de l'Estret, signant el pacte de Madrid,[3] per la que els dos regnes es comprometien a ajudar-se per fer la guerra al Marroc i Granada mentre els marínides van fer el mateix amb els hàfsides.

L'almirall Jofre Gilabert de Cruïlles van sortir de Barcelona l'1 de juny de 1339 amb quatre galeres, per unir-se a València amb sis galeres més i una galiota que des d'allà van posar rumb a l'Estret.[2]

La batalla[modifica]

El 6 de setembre de 1339 al mar d'Alborán,[4] davant Ceuta un estol de vuit galeres catalanes manat per Jofre Gilabert de Cruïlles i Galceran Marquet derrota una força naval de tretze galeres marroquines i una genovesa.[5]

Conseqüències[modifica]

El 1340 Abu-l-Hàssan Alí al nord de l'estret i els reis Alfons XI de Castella i Alfons IV de Portugal marxaren de Sevilla en auxili de Tarifa, derrotant els musulmans. Llavors els marínides, amb la moral alta, van creuar l'estret sota la direcció del soldà de Fes, Abdul Hassan i intentà recuperar Tarifa el 1340.[6] Llavors la flota catalana va derrotar a la marínida a la batalla del riu Palmones, el rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital i els catalans sota la direcció de Jordi Gilbert de Cruilles van fer un atac a Algesires. A Tarifa els castellans amb ajut de les forces de la Corona d'Aragó (que van desbloquejar la ciutat per mar) i portugueses (el rei Alfons IV de Portugal era cunyat d'Alfons XI de Castella), van enfrontar-se a la Batalla del riu Salado (30 d'octubre) que fou una greu derrota dels magrebins. La presa d'Algesires tancà la guerra de l'Estret i suposà un pas decisiu en la Guerra de Granada, al dotar al Regne de Castella del principal port de la costa nord de l'Estret de Gibraltar i la ciutat seria a partir de llavors la base principal d'actuació dels exèrcits cristians.

Referències[modifica]

  1. Sánchez Martínez, Manuel. Pagar al rey en la Corona de Aragón durante el siglo XIV (en castellà). CSIC Press, 2003, p. 246. ISBN 8400081935. 
  2. 2,0 2,1 Lopez Fernandez, Manuel «Algunas precisiones sobre la aplicación del Tratado de Madrid de 1339, entre Aragón y Castilla» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, Serie III, Historia Medieval, 21, 2008, pàg. 187.
  3. Segura González, Wenceslao. Batalla naval de Guadalmesí (año 1342) (en castellà). Al Qantir, n.4, 2007, p. 8. 
  4. Els Castells catalans. vol.2. R. Dalmau, 1967, p. 654. 
  5. Claudi Girbal, Enric. Guia - Cicerone de la inmortal Gerona (en castellà). Gerardo Cumané y Fabrellas, 1866, p. 139. 
  6. García Valdecasas, José Guillermo. Las artes de la paz (en castellà). CEEH, 2007, p. 472. ISBN 8493606014.