Batalla naval de Port del Comte

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla naval de Port del Comte
Revolta de Sardenya
Guerra venecianogenovesa
Alghero - Porto Conte - Torre del Buru (02).JPG
Data 27 d'agost de 1353
Localitat Port del Comte (Sardenya)
Resultat victòria catalano veneciana
Batalla naval de Port del Comte (Mediterrani central)
Batalla naval de Port del Comte
Batalla naval de Port del Comte
Batalla naval de Port del Comte
Coord.: 40° 33′ 0″ N, 8° 19′ 0″ E / 40.55000°N,8.31667°E / 40.55000; 8.31667
Bàndols
República de Gènova República de Gènova Sereníssima República de Venècia República de Venècia
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
República de Gènova Antonio Grimaldi Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Bernat II de Cabrera
Sereníssima República de Venècia Nicolò Pisani
Baixes
33 galeres
2.000 morts
3.500 presoners

La batalla naval de Port del Comte fou un dels enfrontaments de la Revolta de Sardenya, emmarcada en la Guerra venecianogenovesa.

Antecedents[modifica]

Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau[1] que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352.

En 1353 Bernat II de Cabrera comandà un estol de 46 galeres que s'havien reunit a Menorca, salpant de Maó el 18 d'agost, arribant a l'Alguer el 25 d'agost, on s'hi trobaren amb 20 galeres venecianes comandades per Nicolò Pisani. Una flota genovesa de 60 galeres comandada per Antonio Grimaldi pretenia atacar les dues flotes per separat.[2]

La batalla[modifica]

La flota de Bernat II de Cabrera i Nicolò Pisani, empesa pel vent de xaloc, derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa al Port del Comte,[3] als afores de l'Alguer.[4]

Conseqüències[modifica]

Els genovesos van perdre 33 galeres i van patir 2.000 morts i foren capturats 3.500 presoners.[5] La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar de capità Gispert de Castellet amb una guarnició i va marxar amb els presoners, les galeres pròpies i les capturades en direcció a Càller, però tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició, i Gispert de Castellet va fugir.

Quan va conèixer la situació a l'Alguer, Bernat II de Cabrera va atacar derrotant als revoltats a la batalla de Quart,[6] però va ordenar evacuar l'illa davant de la importància de la revolta.[6] Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard,[7] però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[8]

La derrota va deixar tan afeblida la República de Gènova que es va veure obligada a oferir la senyoria a Joan Visconti, el senyor de Milà.[9]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]


Portal

Portal de la història militar de Catalunya