Batalla naval de Zonklon

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla naval de Zonklon
Guerra venecianogenovesa
Batalla naval de Zonklon (Mediterrani oriental)
Batalla naval de Zonklon
Batalla naval de Zonklon
Batalla naval de Zonklon
Coord.: 36° 54′ 0″ N, 21° 41′ 0″ E / 36.90000°N,21.68333°E / 36.90000; 21.68333
Wenecja Palac Dozow.JPG
Tipus batalla naval
Data 4 de novembre de 1354
Coordenades 36° 54′ 00″ N, 21° 41′ 00″ E / 36.9°N,21.6833°E / 36.9; 21.6833
Lloc Navarino
Resultat Victòria decisiva genovesa
Bàndols
Gènova República de Gènova Venècia República de Venècia
Comandants en cap
Gènova Paganino Doria Venècia Niccolò Pissani
Modifica les dades a Wikidata

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra venecianogenovesa.

Antecedents[modifica]

Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau[1] que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352.

La flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte,[2] als afores de l'Alguer. La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar una guarnició i va marxar en direcció a Càller. Tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició. Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard,[3] però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[4] La República de Gènova, incapaç de vèncer la coalició de venecians i catalans, va haver de cercar aliats i combatre els seus enemics per separat,[5] i la derrota a l'Alguer la va obligar a sotmetre's a Joan Visconti, senyor de Milà, que finançà una flota amb la qual va enviar Paganino Doria retorn a Orient.

La batalla[modifica]

La flota genovesa comandada per Paganino Doria va capturar trenta-cinc galeres,[6] l'almirall venecià Niccolò Pissani i cinc mil presoners a Zonklon.

Conseqüències[modifica]

La derrota va ser un factor determinant en la deposició del dux de Gènova Marino Falière, que fou substituït per Giovanni Gradenigo. La república de Gènova i la república de Venècia van signar la pau l'1 de juny de 1355.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
  • Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977. 
  • Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982 (italià)