Batalla naval de Zonklon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla naval de Zonklon
Guerra venecianogenovesa
Wenecja Palac Dozow.JPG
Data 4 de novembre de 1354
Localitat Navarino
Resultat Victòria decisiva genovesa
Batalla naval de Zonklon (Mediterrani oriental)
Batalla naval de Zonklon
Batalla naval de Zonklon
Batalla naval de Zonklon
Coord.: 36° 54′ 0″ N, 21° 41′ 0″ E / 36.90000°N,21.68333°E / 36.90000; 21.68333
Bàndols
Gènova República de Gènova Venècia República de Venècia
Comandants en cap
Gènova Paganino Doria Venècia Niccolò Pissani

La batalla naval de Zonklon fou una de les batalles de la Guerra venecianogenovesa.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Durant la primera guerra la Corona d'Aragó es va aliar amb la República de Venècia, participant amb trenta-tres galeres comandades per Ponç de Santa Pau[1] que derrotaren als genovesos a la batalla del Bòsfor el 1352.

La flota de Bernat II de Cabrera derrotà el 27 d'agost de 1353 a la genovesa a la batalla naval de Port del Comte,[2] als afores de l'Alguer. La derrota genovesa va permetre la conquesta de l'Alguer a Bernat II de Cabrera, que va deixar una guarnició i va marxar en direcció a Càller. Tan bon punt Bernat de Cabrera va marxar, la ciutat es rebel·là massacrant la guarnició. Tement la resposta catalana, Gènova va enviar un nombrós contingent toscà, genovès i llombard,[3] però Pere el Cerimoniós va conquerir l'Alguer l'any següent.[4] La República de Gènova, incapaç de vèncer la coalició de venecians i catalans, va haver de cercar aliats i combatre els seus enemics per separat,[5] i la derrota a l'Alguer la va obligar a sotmetre's a Joan Visconti, senyor de Milà, que finançà una flota amb la qual va enviar Paganino Doria retorn a Orient.

La batalla[modifica | modifica el codi]

La flota genovesa comandada per Paganino Doria va capturar trenta-cinc galeres,[6] l'almirall venecià Niccolò Pissani i cinc mil presoners a Zonklon.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

La derrota va ser un factor determinant en la deposició del dux de Gènova Marino Falière, que fou substituït per Giovanni Gradenigo. La república de Gènova i la república de Venècia van signar la pau l'1 de juny de 1355.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Francesch Rodón i Oller, Fets de la Marina de guerra catalana. Barcelona, 1898
  • Garcia i Sanz, Arcadi. Història de la Marina Catalana. Barcelona: Aedos, 1977. 
  • Giuseppe Meloni, Genova e Aragona all'epoca di Pietro il Cerimonioso (1336-1387), Padova 1971-1982 (italià)