Batalla naval de les Arginuses

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla naval de les Arginuses
Guerra del Peloponès
Data 406 aC
Localitat Illes Arginuses
Resultat Victòria atenenca
Batalla naval de les Arginuses situat respecte Mediterrani oriental
Batalla naval de les Arginuses
Atenes
Esparta
Batalla naval de les Arginuses (Mediterrani oriental)

Bàndols
Atenes Esparta
Comandants en cap
8 generals Cal·licràtides
Forces
155 vaixells 120 vaixells
Baixes
25 vaixells 70 vaixells

Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenencs van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponès.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Article principal: Guerra de Decelia

El 412 aC el rei de Pèrsia va demanar el tribut a les ciutats de Jònia, que s'havien quedat sense la protecció atenenca; Milet, Quios, Eritrea de Jònia, Cnidos, Rodes i altres es van declarar per Esparta; Clazòmenes, Lesbos, Samos i Halicarnàs van romandre lleials a Atenes. Esparta i Pèrsia van negociar una aliança dirigida essencialment contra Atenes. Aquesta aliança havia estat beneïda per Alcibíades, el líder atenenc exiliat a Esparta i auspiciada pel sàtrapa de Lídia Tisafernes.

La batalla[modifica | modifica el codi]

El 406 aC el termini de Lisandre com a cap de la flota esparta (un any) es va acabar i el va succeir Calicràtides que va ocupar Methymma o Metimma a Lesbos i va derrotar a la flota atenenca, dirigida per Conó, bloquejant les seves restes a Mitilene; però la perícia de Conó li va permetre trencar el bloqueig i unir-se a la resta de la flota a Samos. Un conjunt de 150 naus atenenques van derrotar a la flota espartana en aigües de les illes Arginuses (agost) batalla en la qual va morir Calacràtides i els espartans van perdre 70 naus.[1] Lisandre fou nomenat altre cop almirall de la flota. El seu bloqueig de l'Helespont va impedir el subministrament de gra a Atenes.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Euriptòlem (Euryptolemus, Εὐρυπτόλεμος) un orador grec, fill de Pisianax i cosí d'Alcibíades, es va oposar al processament dels generals que havien pres part a la batalla de les Arginuses, procediment que considerava il·legal. El seu discurs en aquesta ocasió és esmentat per Xenofont, i demanava un judici separat per cada general.[2]

El 404 aC va capitular Sestos davant els espartans i Alcibíades va fugir a Pèrsia on fou assassinat per ordre de Farnabazos de Dascilios (instigat per Lisandre). El tractat de pau entre Atenes i Esparta es va signar l'abril.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Kagan, Donald. The Fall of the Athenian Empire (en anglès). Cornell University Press, 2013, p. 349. ISBN 0801467268. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867 (Vol. I, Vol. II i Vol. III).  (Xen. Hell. 1.7.16.)