Bateria de zinc-carboni

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Bateries de zinc–carboni de varies mides

Una bateria de zinc-carboni és una bateria primària de cèl·lules seques que proporciona uns 1,5 volts de corrent directe a partir d'una reacció electroquímica entre zinc i diòxid de manganès. Una vareta de carboni recull el corrent de l'elèctrode de diòxid de manganès, donant el nom a la cèl·lula. Una cèl·lula seca sol estar feta de zinc, que serveix com a ànode amb polaritat elèctrica negativa, mentre que la vareta de carboni inert és el càtode del pol elèctric positiu. Les bateries d'ús general poden utilitzar com a electròlit una pasta aquosa de clorur d'amoni, possiblement barrejada amb alguna solució de clorur de zinc. Els tipus resistents utilitzen una pasta principalment composta de clorur de zinc.

Les bateries de zinc i carboni van ser les primeres bateries comercials en sec, desenvolupades a partir de la tecnologia de la cèl·lula humida de Leclanché.[1] Van fer possible les llanternes i altres dispositius portàtils, perquè la bateria pot funcionar de qualsevol manera. Segueixen essent útils en dispositius d'ús baix o d'ús intermitent com ara comandaments a distància, llanternes, rellotges o ràdios de transistor. Les cèl·lules seques de zinc-carboni són cèl·lules primàries d'un sol ús.

Referències[modifica]

  1. Baterías de carbón-zinc. En: Manual práctico de electricidad para ingenieros. Donald G. Fink. Editorial Reverté, 1981. ISBN 8429130268 Pág. 49