Bathilda d'Ascània
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 626 (Gregorià)  valor desconegut | ||
| Mort | 30 gener 680 (Gregorià) (53/54 anys) Chelles (Regne dels Francs) | ||
| Sepultura | Abadia de Chelles | ||
| Rei dels francs | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | consort, abolicionista | ||
| Enaltiment | |||
| Festivitat | 30 de gener | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina dels Francs | ||
| Cònjuge | Clodoveu II | ||
| Fills | Clotari III, Khilderic II, Teodoric III | ||
Bathilda d'Ascània (en anglosaxó: Bealdhild; 626 o 627 - 30 de gener del 680) va ser reina consort de Burgúndia i Nèustria, esposa del rei merovingi Clodoveu II.
Biografia
[modifica]La seva biografia està documentada en dues tradicions contraposades. Una d'elles, la Vita Sanctae Bathildis, registra la seva candidatura per a la santedat i el gran mèrit d'aquesta, mentre que l'altra aborda una crònica més mundana o realista. Aquesta segona versió està recolzada per les troballes arqueològiques a Ànglia Oriental. La tradició que atesta la santedat l'assenyala com a impulsora en la creació de dos abadies franceses, Corbie i Chelles.
Ambdues tradicions la presenten com una aristòcrata, potser familiar de Khildebert l'Adoptat, l'últim rei pagà anglosaxó, perquè se sap que el seu rival Sigebert III va vendre a una noia en esclavitud, aquesta informació té suport enr el Liber Historiae Francorum: uxorem nomine Saxonorum generado accepitque de Bathilde.[1] que va servir a Erquinoald, majordom de palau de Clodoveu a Nèustria. Algun temps després, es va casar amb Clodoveu II, potser el 649.[2]
Bathilda d'Ascània va donar a Clodoveu tres fills, tots els quals es van convertir en reis: Clotari, Khilderic i Teodoric.[3] Quan va morir Clodoveu (entre 655 i 658), el seu fill gran Clotari de cinc anys, el va succeir al tron, i Bathilda va actuar com la reina regent, recolzada per Erquinoald, per evitar el desmembrament del regne.[4][3] Durant la seva regència es va abolir la pràctica de comerç d'esclaus cristians i Bathilda es va esforçar en alliberar els nens que havien estat venuts com a esclaus. Aquesta afirmació està corroborada per Jane T. Schulenburg, qui esmenta que Bathilda d'Ascània i sant Eloi, «van treballar plegats en la seva caritat favorita, la compra i l'alliberació dels esclaus».[5] Després que els seus tres fills van arribar a l'edat adulta i s'havien establert en els seus respectius territoris - Clotari a Nèustria, Khideric a Austràsia, i Teodoric a Borgonya-, Bathilda es va retirar a la seu monestir favorit l'abadia de Chelles, a la vora de París.[3]
Quan va arribar l'hora de la seva mort a l'abadia de Chelles, la Llegenda àuria diu que va tenir una visió d'una escala davant de l'altar de la Mare de Dèu, tocant el cel i penetrant els seus secrets en la companyia d'àngels.[6] Mentre que aquesta història és una llegenda, l'escala es troba com a símbol al'escut de la ciutat de Chelles.
Santedat
[modifica]Va ser canonitzada pel papa Papa Nicolau I. El seu gran santuari és l'abadia de Chelles, situada als afores de París. L'Església catòlica assenyala el 26 de juny com a dia de la seva celebració, mentre que a França se celebra el seu sant el dia 30 d'aquest mes.
Segell de Bathilda
[modifica]
Un segell d'or, que actualment es troba al museu del Castell a Norwich, va ser descobert el 1999 per amb un detector de metalls a Postwick en el comtat de Norfolk a East Anglia, Anglaterra. D'una banda, és la cara d'una dona amb la inscripció «BALDAHILDIS» en llengua franca. Però l'altra cara representa una parella nua, l'home i la dona abraçant una creu.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Les reines de France (en francès), 2006, p. 19-20.
- ↑ Valode, 2006, p. 14.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «St. Bathilde». New Advent. [Consulta: 24 abril 2017].
- ↑ Feuer i d'Hendecourt, 2006, p. 35-36.
- ↑ Schulenburg, Jane. Forgetful of their Sex: Female Sanctity and Society, ca. 500–1100 (en anglès). Chicago: University of Chicago Press, 1998. ISBN 9780226740546.
- ↑ Moitthey, nom= Maurille Antoine. (en francès). Universitat de Gante (2009), 1791, p. 77títol=Histoire nationale, ou Annales de l'empire français depuis Clovis jusqu'à nos jours, Volume 1 [Consulta: 24 abril 2017].
- ↑ «Personal seal matrix of Queen Balthild» (en anglès). BBC.
Bibliografia
[modifica]- Feuer, Didier. Dictionnaire des Souverains de France et de leurs épouses (en francès). París: Pygmalion, 2006.
- Valode, Philippe. Rois, reines et favorites de l'Histoire de France (en francès). París: Édition d'Archipe, 2006.