Batuda del Velòdrom d'Hivern

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Batuda del Velòdrom d'Hivern
Bundesarchiv Bild 183-B10816, Frankreich, Paris, Judenverfolgung.jpg
Persecució de jueus, agost de 1941.
Dones jueves amb l'estel groc al juny de 1942.
Jueus en el camp de Beaune-la-Rolande
Ubicació del velòdrom, enderrocat a l'any 1959.

La Batuda del Velòdrom d'Hivern, organitzada del 16 al 17 de juliol de 1942, va ser la batuda més important realitzada a França contra els jueus durant la Segona Guerra Mundial. La batuda és coneguda popularment en francès com a Rafle du vel d’hiv a causa del nom popular abreujat (Vel d'hiv) que els parisencs li donaven al Velòdrom d'Hivern (Vélodrome d'hiver) i s'anomena així perquè molts dels arrestats van ser primer retinguts en aquest velòdrom, situat en el quinzè arrondissement (districte) de París, abans de ser enviats més tard a altres ciutats franceses i dirigits després cap als camps d'extermini que l'Alemanya nazi tenia a l'Est d'Europa.

El Velòdrom d'Hivern de París es va fer servir després de la guerra, no només per a practicar curses de bicicletes, sinó també per a moltes altres activitats com: desfilades de moda, curses de cavalls, i curses de braus.[1] Va ser demolit l'any 1959, i actualment, en el seu lloc, es troben les oficines del ministeri de l'interior.

Fets[modifica | modifica el codi]

El juliol de 1942 el règim nazi, amb el suport del Govern francès de Vichy i de la seva policia, va organitzar l'operació Vent primaveral, una gran batuda de jueus que va ser duta a terme en diversos països europeus. A França, el règim de Vichy va mobilitzar a la policia francesa per participar en aquesta operació.

A París 9,000 policies i gendarmes van prendre part en ella.

Els jueus francesos estaven fitxats des de 1940 i les autoritats coneixien, per tant, les seves adreces. Les instruccions del director de la policia municipal, M. Hennequin, el 12 de juliol de 1942, van ser:[2]

  1. Els policies i els inspectors, després de verificar la identitat dels jueus que havien d'arrestar, havien de fer cas omís i no discutir les diferents observacions que els poguessin fer.
  2. No atendran al seu estat de salut. Tot jueu arrestat haurà de ser conduït al Centre primari.
  3. Les detencions han de ser efectuades amb la màxima rapidesa, sense paraules inútils i sense cap comentari.

El 16 de juliol de 1942, a les quatre de la matinada, 12,884 jueus van ser arrestats (4,051 nens; 5,802 dones; 3,031 homes). Un nombre indeterminat de persones, previngudes per la Resistència francesa, o beneficiant-se de la falta de zel d'alguns policies, van poder escapar de la batuda.

Les condicions de l'arrest van ser penoses: les persones arrestades no podien portar-se més que una manta, un parell de sabates i dues camises; després van separar a les famílies, moltes de les quals mai van tornar a reunir-se.

Després de l'arrest, una part dels jueus (els que no tenien nens) van ser conduïts amb autobús al camp de Drancy (al nord de París). Uns altres van ser enviats al Velòdrom d'hivern (situat en el districte XV), que va servir com a presó provisional (el 1941 ja havia estat utilitzat en una altra batuda). Prop de 7,000 persones van haver de subsistir durant cinc dies sense menjar i gairebé sense aigua; el que intentava fugir era afusellat en el propi camp. Un centenar de presoners es van suïcidar. Els presoners van ser traslladats als camps de Drancy, Beaune-la-Rolande i Pithiviers, abans de ser deportats als camps d'extermini alemanys.

Aquesta batuda representa més d'una quarta part dels 42,000 jueus francesos que van ser enviats a Auschwitz l'any 1942, dels quals només 811 tornarien al final de la guerra.

Responsabilitat sobre aquest fet[modifica | modifica el codi]

A més del govern francès d'aleshores, i de les seves forces repressives, va ser responsable d'aquesta iniciativa la unitat alemanya Secció IVB4 de la Gestapo dirigida per Adolf Eichmann, els delegats de la qual, els capitans de les SS Alois Brunner, Theodor Dannecker i Heinz Rothke, van ordenar a la policia francesa iniciar la batuda i concentrar als membres de la comunitat jueva per enviar-los a centres de detenció provisionals, i després a Auschwitz.

Els alemanys havien proposat inicialment que la batuda només detingués a jueus adults, tant homes com dones. Tanmateix, la policia francesa va decidir incloure també als infants. En concentrar a més de 4,000 nens, aquests van ser separats dels seus pares, que van ser deportats per separat (homes i dones) cap a Auschwitz i els infants van ser traslladats cap a altres camps, a on van estar per un espai de 3 dies alimentats tan sols amb aigua i pà.

Després de tres dies, els alemanys van decidir transportar als nens directament cap al camp d'Auschwitz, on a van arribar sense cap procés de selecció prèvia, sent enviats directament a la mort a les cambres de gas.

Aquest càrrec es manté encara sobre el capità SS Alois Brunner, qui es va refugiar després de la guerra a Damasc, Síria, a on podria haver mort a principis de la dècada del 2010.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències culturals[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maurice Rajsfus, La Rafle du Vél’ d’Hiv’, éditions PUF
  • Maurice Rajsfus, Jeudi noir, Éditions L'Harmattan, Paris, 1988, ISBN| 2738400396
  • Maurice Rajsfus, i Jean-Luc Einaudi, Els Silences de la police. 16 juillet 1942, [2001, ISBN| 2844051731, 85 pages
  • Annette Muller, La petite fille du Vel' d'Hiv, Éditions Denoël, 1991. ISBN 2-7242-6761-3.
  • Claude Lévy & Paul Tillard, La Gran rafle du Vel' d'hiv', Paris, Robert Laffont, 1967, N°A195
  • Robert Weinstein et Stéphanie Krug, Vent printanier : 39-45, la vérité qui dérange, Paris : L'Harmattan, 2009, 178 p., ISBN| 9782296081079
  • Anna Traube, Évadée du Vel d'Hiv, Éditions Li Manuscrit, Paris 2006, (ISBN 2-7481-5318-9)
  • Henri Husetowski "L'été chagrin", Edition Buchet chastel 2009
  • RAYSKI Adam, Il i a soixante ans. La rafle du vélodrome d’Hiver. Li peuple de Paris solidaire donis juifs, Mairie de Paris, 2002.
  • GUÉNO Jean-Pierre, Paroles d’étoiles : mémoires d’enfants cachés (1939-1945), Librio, Radio-France, 2004.
  • GUÉNO Jean-Pierre, PECNARD Jérôme, Paroles d’étoiles : l'album donis enfants cachés (1939-1945), Éd. donis Arènes, France bleu, 2002.
  • MARRUS Michael R., PAXTON Robert O., Vichy et els Juifs, LGF, 1990.
  • KASPI André, Els Juifs pendant l'Occupation, Seuil, coll. « Points Histoire », 1997.
  • KLARSFELD Serge, Li Mémorial de la déportation donis juifs de France, Serge Klarsfeld, 1979.
  • LABORIE Pierre, « 1942 et li Sort donis Juifs. Quel tournant dans l’opinion ? », Annales, EHESS, 1993
  • NATANSON Dominique, J’enseigne avec l'Internet la Shoah et els crimes nazis, CRDP de Bretagne, 2002.

Vegeu també

  • François Bédarida, Renée Bédarida: La persécution donis juifs. En La France donis années noires, Prengui 2 Li Seuil, 1993
  • Michael Curtis: Verdict on Vichy. Power and Prejudice in the Vichy France Regime. Nova York: Arcade, 2003, ISBN 1-55970-689-9
  • Jochen Guckes: Li rôle donis chemins de fer dans la déportation donis Juifs de France, Le Monde Juif 165 (1999), pàg. 29-110.
  • Bernd Kasten: „Gute Franzosen.“ Die französische Polizei und die deutsche Besatzungsmacht im besetzten Frankreich 1940 – 1944 Thorbecke, Sigmaringen 1993 ISBN 3-7995-5937-X
  • Serge Klarsfeld: Vichy-Auschwitz: die Zusammenarbeit der deutschen und französischen Behörden bei der Endlösung der Judenfrage in Frankreich Greno, Nördlingen 1989 ISBN 3-89190-958-6. Darmstadt 2007 ISBN 3-534-20793-9. Paris, Fayard, 1983; t. 2, 1943-1944, Paris, Fayard. 1985 ISBN 2-213-60183-6
  • Ahlrich Meyer: Täter im Verhör. Die „Endlösung der Judenfrage“ in Frankreich 1940 - 1944. Darmstadt 2005, ISBN 3-534-17564-6
  • Maurice Rajsfus: La Police de Vichy. Els forces de l'ordre françaises au service de la Gestapo. 1940/1944 Li Cherche Midi, 1995 ISBN 2-86274-358-5 (frz.)
  • Rita Thalmann: Gleichschaltung in Frankreich 1940 – 1944 Aus dem Franz. von Eva Groepler. Europäische Verlagsanstalt EVA, Hamburg 1999 ISBN 3-434-50062-6

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La última corrida de toros de París se celebró en el Velódromo de Invierno el 6 de mayo de 1949.
  2. Instructions de M. Hennequin, directeur de la police municipale, aux agents de police lors de la Rafle du Vel' d'Hiv, sur le site Mémoire juive et éducation,