Batxillerat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sistema educatiu espanyol
Règim general
Educació infantil
  • P3
  • P4
  • P5
Educació primària
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
  • 5è curs
  • 6è curs
Educació secundària
  • 1r curs
  • 2n curs
  • 3r curs
  • 4t curs
Educació terciària
Educació terciària
Educació terciària (Bolonya)
Règim especial
Ensenyaments d'esports
Ensenyaments d'idiomes
Ensenyaments artístics

El batxillerat és l'etapa del sistema educatiu d'Espanya que s'inicia en acabar l'educació secundària (ESO). És una etapa no obligatòria destinada en principi a alumnes d'entre 16 i 18 anys. Consta de dos cursos acadèmics, 1r i 2n de Batxillerat.

Pot ser cursat en diferents modalitats a elecció de l'alumne. De la modalitat escollida depèn, entre altres coses, el tipus de via que pot ésser escollida si es volen fer les PAU. Des del curs 2008-2009, s'han produït modificacions en el Batxillerat. Ara és agrupat en tres modalitats:

  • Arts (en dues vies). Pretén capacitar l'alumne per l'adquisició de nous sabers i habilitats en el món artístic.
  • Ciències i Tecnologia
  • Humanitats i Ciències Socials.

Normalment facilita l'entrada a la universitat o a cicles formatius de grau superior, però també permeten la incorporació directa al món laboral. En acabar els estudis, els alumnes que els hagin cursat satisfactòriament rebran el títol de Batxiller.

Modalitat[modifica | modifica el codi]

Humanitats i Ciències Socials[modifica | modifica el codi]

El batxillerat d'humanitats i ciències socials es pot fer quan s'acaba l'ESO, entre els 16 i els 18 anys. És un batxillerat que es fa dins l'hàbit humanístic. Les assignatures que hi ha dins d'aquest batxillerat són: humanístic: llatí, grec, literatura catalana, literatura castellana, història del món contemporani, història del món de l'art, història de la filosofia. social: Matemàtiques aplicades a les ciències socials, economia organització, economia, història de la filosofia, història del món contemporani. Les sortides que hi ha en acabar són: cicles formatius de grau superior, Estudis Universitaris i estudis no reglats.[1]

Ciències i Tecnologia[modifica | modifica el codi]

El batxillerat de ciències i tecnologia es pot fer quan es treu el graduat en ESO, entre els 16 i 18 anys (més si s'és repetidor) i es fa dins l'hàbit tecnològic. Les assignatures que el conformen són:

Obligatòries (comunes): Llengua i literatura catalana, llengua i literatura castellana, educació física, llengua estrangera,matemàtiques i filosofia.

Optatives (s'ha d'escollir 3 o 4 matèries de modalitat):biologia, ciències de la terra i el medi ambient,física,química, dibuix tècnic,tecnologia industrial i electrònica (primer) o electrotècnia (segon).

Les sortides que hi ha en acabar són: cicles formatius de grau superior, Estudis Universitaris i estudis no reglats.

Arts[modifica | modifica el codi]

El batxillerat d'Art consta d'una part comuna (les matèries comunes) i una part diversificada (la matèria comuna d'opció, les matèries de modalitat, les matèries específiques i el treball de recerca).. En la modalitat d'arts, la matèria comuna d'opció és història i fonaments de les arts.

En la part diversificada, l'alumne ha de cursar tres o quatre matèries de modalitat, una d'elles la d'opció obligatòria. Si n'ha cursat només tres, per completar el currículum, l'alumne pot triar una matèria d'una altra modalitat o bé dues matèries específiques.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

En l'ensenyament espanyol (i hispanoamericà) dels segles XIII al XVII o XVIII, el títol Batxiller era el grau menor dels estudis universitaris, equivalent a l'actual diplomatura, que facultava per exercir una professió sense necessitat d'arribar als graus més grans (llicència i doctor). S'estudiava a les universitats (en les escoles menors) o a les escoles menors. És conegut pel Quixot el batxiller Sansón Carrasco.

En la llei espanyola d'abans de 1953, el batxillerat era tot l'ensenyament secundari i constava de set cursos, entre els 10 i els 17 anys, que començava amb un examen d'ingrés (als 10 anys) i acabaven en un examen d'Estat que es feia a la Universitat. Com que en aquells temps no hi havia massa estudiants (proporcionalment a l'actual, ja que l'ensenyament obligatori tenia un altre itinerari per als que no anirien a la universitat, l'ensenyament primari entre els 6 i els 14 anys) l'examen era normalment oral.

En el pla d'estudis de 1953 (del ministre Joaquín Ruiz-Giménez) es va dividir en dues parts, Batxillerat Elemental (quatre cursos entre els 10 i 14 anys) i Batxillerat Superior (dos cursos, 15 i 16 anys) ambdós amb un examen final de Revàlida (revàlida de Quart i revàlida de Sisè), que es feia en un centre oficial. El Batxillerat superior tenia dues branques: de Ciències i de Lletres.

Després de la revàlida de Sisè, hi havia un curs anomenat Preuniversitari, també amb les dues branques, que al principi era molt lògic com curs preparatori per a la Universitat, amb estudis molt extensos sobre temes molt tancats, per exemple, un any es va estudiar en literatura l'Quixot i un altre, en Física, Mecànica de l'automòbil. Va fracassar precisament per les seves ambicions: molts professors de batxillerat no estaven preparats per exposar, durant tot un curs, extensament un tema que canviava cada any, i va canviar per convertir-se en un curs com els altres del Batxillerat.

La implantació en l'Ensenyament General Bàsica (EGB) en l'Espanya dels anys 70, en el seu tram superior substituint al Batxillerat Elemental, va ser un tímid intent de tornar a posar el Batxillerat més a prop dels estudis universitaris, i de treure a l'antiga ensenyament primari l'estigma de ser els estudis del que mai anava a arribar a la Universitat, que feia que els estudiants d'aquest cicle gairebé tinguessin fixat el futur dels seus estudis des dels 10 anys, quan van haver de renunciar a fer l'Ingrés al Batxillerat.

En aquesta reforma, el següent tram educatiu era el Batxillerat Unificat Polivalent (BUP), que va substituir el Batxillerat superior, com l'Educació General Bàsica (EGB) va fer amb el Batxillerat elemental. Per accedir a la Universitat era necessari el Curs d'Orientació Universitària (COU), que preparava per a les Proves Accés a la Universitat (PAU) o Selectivitat, substituint a l'antic Curs preuniversitari o "Preu».

El batxillerat s'estudia en Institut Nacional de Batxillerat (INB), Institut de Batxillerat (IB) o Institut d'Ensenyament Secundari (IES), el nom varia segons els temps polítics. Des de juliol del 2009, a Catalunya es diu Institut.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Batxillerat d'humanitats i ciències socials». Generalitat. [Consulta: 2 abril 2015].
  2. «Batxillerat d'arts a la pàgina de la Generalitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 6 abril 2016].