Bauxita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bauxita
Placa commemorativa a la bauxita a Baus (Provença)

La bauxita o baucita atès l'origen del nom (del topònim Lei Bauç en occità, Les Baux en francès) és una mena de l'alumini, que prové de la lixiviació de roques volcàniques. Bàsicament és òxid d'alumini (Al2O3, 2H2 O)hidratat i no té estructura cristal·lina, i va acompanyada de sílex i hidròxid de ferro, en proporcions variables. És una roca formada essencialment per tres minerals: hidragil·lita, diàspor i alumogen. El seu nom prové de Baus o Les Baux en francès (Provença) que és el primer lloc on es va trobar. A part de, pràcticament l'única mena de l'alumini, la bauxita és usada per a la fabricació de refractaris, d'abrasius industrials i en l'obtenció de ciments especials.

Sovint es presenta en forma de pudinga de nòduls vermellosos, constituïts per hidròxid fèrric, lligats per un ciment rosat i compacte integrat per alúmina hidratada. Es presenta en masses compactes, terroses i granulars de color variable, des del roig, fins al blanc.

Es presenta en diferents varietats: pisolítica, formada per grans de la tossa d'un pèsol; vesicular, amb pisòlits (del llatí pisum) farcits de pols; en còdols, aglomerats majors que un pèsol, en ciment escàs; i compacta quan la massa és homogènia.

Propietats[modifica | modifica el codi]

La bauxita és una roca generalment friable, lleugera (pes específic: 2,3-2,7), el color va del blanc o gris al vermell, depenent de la quantitat d'òxids de ferro que contingui. En molts casos, té aspecte d'argila (encara que una mica més compacta) o està composta per petites concrecions esfèriques (pisolitos).

Formació[modifica | modifica el codi]

Les bauxites són roques majoritàriament compostes per hidròxids d'alumini derivats de l'alteració dels aluminosilicats que constitueixen la majoria de les roques i dels sediments. Es formen sota climes tropicals i subtropicals humits (en l'actualitat, per sota dels 30 ° de latitud). El primer estat de l'alteració dels silicats és la formació de minerals argilosos que, juntament amb el quars, són els principals constituents de les roques sedimentàries. A les regions tropicals, però, el procés de dissolució dels silicats acaba també finalment desestabilitzant aquestes argiles neoformades. Aquest procés de dissolució de les argiles i de formació d'òxids i hidròxids d'alumini pot il·lustrar amb la següent reacció: Al2Si2O3 (OH) 4 (caolinita) + 5 H2O -→ 2 Al (OH) 3 (gibbsita) + 2 Si (OH) 4 Les bauxites són, per així dir, el «residu insoluble» de l'alteració de les roques. Es formen en zones tectònicament estables i protegides de l'erosió, en què l'acció dels agents que provoquen la laterización del material original puguin actuar durant llargs períodes de temps (molts dipòsits s'han format per l'acció contínua d'aquests agents durant milions d'anys). Això passa principalment sobre les roques aluminosos dels cratones estables (bauxites lateríticos) o com a resultat de la transformació dels materials silicis acumulats en el sistema càrstic de les calcàries (bauxites càrstiques). En alguns casos, també poden ser el resultat de la resedimentación de bauxites prèviament erosionades. Encara que els processos que porten a la formació de les bauxites segueixen actuant en les regions tropicals, la majoria dels grans jaciments de bauxita es van formar durant el Terciari, apareixent en molts casos interestratificadas en altres tipus de dipòsits. Això també explica que aquests jaciments es troben en zones que avui en dia no reuneixen les condicions necessàries per a la seva formació.

Procés d'extracció[modifica | modifica el codi]

És la principal mena de l’alumini utilitzada per la indústria. La bauxita s’extreu generalment per mineria a cel obert, aproximadament a uns 4-6 metres de fondària de la terra. De la extracció minera de la bauxita, entre un 85 i un 95% s’utilitza per a la producció d’alumini. Hi ha molts dipòsits de bauxita a la terra. Es troben principalment a les regions tropicals i subtropicals i a Europa. Entre els principals països on s’extreu bauxita estan Brasil, Jamaica, Austràlia.[1]

El contingut en ferro a la bauxita fa elevar els costos de producció de l’alumini, així dons les bauxites amb un alt contingut en ferro no són desitjables per a la producció d’alumini.

Reserves totals provades i producció de bauxita en el 2010. Els números representen x1000 tones
Pais Producció minera Reserves Base de reserves
2010 2011
Austràlia 68,400 67,000 6,200,000 7,900,000
Vietnam 80 80 2,100,000 5,400,000
Jamaica 8,540 10,200 2,000,000 2,500,000
Brasil 28,100 31,000 3,600,000 2,500,000
Guyana 1,760 2,000 850,000 900,000
Índia 18,000 20,000 900,000 1,400,000
República Popular de Xina 44,000 46,000 830,000 2,300,000
Grècia 2,100 2,100 600,000 650,000
Iran - 500 - -
Surinam 4,000 5,000 580,000 600,000
Serra Leona 1,090 1,700 180,000
Kazakhstan 5,310 5,400 160,000 450,000
Veneçuela 2,500 4,500 320,000 350,000
Rússia 5,480 5,800 200,000 250,000
Estats Units 30 N/A 20,000 40,000
Altres països 2,630 2,600 3,300,000 3,800,000
TOTAL (arrodonint 209,000 220,000 29,000,000 38,000,000

L’extracció de bauxita es centra dons a Austràlia (35%) i en Sud-amèrica (29%) seguit d'Àsia amb un 23%.

A Espanya no existeix cap localització de extracció de bauxita, degut al seu alt contingut en ferro i altres propietats que li treuen interès comercial. Però si que existeix una fàbrica de producció d’alúmina a partir de bauxita provinent de Brasil i Guinea a San Ciprián (Lugo) de l’empresa ALCOA.[2] És a partir d’aquesta localització que distribueix a la resta d’Espanya l’alúmina, i posteriorment altres fàbriques segueixen tractant aquesta alúmina i derivats per transformar-ho a alumini en d’altres comunitats autònomes. Altres subministraments de bauxita arriben de Nigèria i Guinea.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La bauxita és una important mena de l'alumini composta per òxid d'alumini amb diversos graus d'hidratació. Sol estar barrejada amb impureses, especialment amb ferro. Entre els minerals amb contingut en alumini de la bauxita estan la gibosita, Al (OH) 3, i el diàspora, HAlO2. La bauxita és un mineral tou, amb una duresa que varia entre 1 i 3, i una densitat relativa entre 2 i 2,55. El seu color pot variar del blanc al castanyer i és d'aspecte mat. La bauxita sol trobar en agregats de la mida d'un pèsol. El color i la paragènesi característics de la bauxita exclouen qualsevol possible confusió amb altres minerals. La bauxita que es presenta generalment en forma de barreja de gibbsita Al (OH) 3 i caolinita Al2Si2O5 (OH) 4, i que es coneix també com bohemita, és la matèria primera de la qual s'obté l'alúmina, de la qual s'obté l'alumini. El processament de l'alúmina, per obtenir alumini, exigeix ​​un gran consum d'energia elèctrica, per això es diu que l'energia elèctrica és matèria primera essencial en l'obtenció de l'alumini. L'alumini (Al) és un excel·lent conductor de calor i d'electricitat. El seu major avantatge és la seva lleugeresa, ja que pesa gairebé tres vegades menys que l'acer ordinari.

Importància econòmica[modifica | modifica el codi]

La bauxita s'utilitza com a matèria primera per obtenir alumini, amb el qual es fabrica multitud de productes d'ús i consum: paper d'alumini, automòbils, avions, làmines, finestres, estris de la llar, entre altres coses.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bauxita Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Monsostenible» (en català). Miriam Viaplana i Blasco, 08/10/2010. [Consulta: 1 octubre 2015].
  2. «ALCOA en España» (en castellà). ALCOA. [Consulta: 1 novembre 2015].