Bavosa de bassa
Salaria pavo  | |
|---|---|
♀ | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Blenniiformes |
| Família | Blenniidae |
| Gènere | Salaria |
| Espècie | Salaria pavo Risso, 1810 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
El gallet, el gallerbo,[2] la bavosa paona, la bavosa de mar, la gitaneta, la guilla o la bavosa de bassa[3] (Salaria pavo) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia
[modifica]- Els mascles poden assolir 13 cm de longitud total.
- El cos és alt a la part davantera i robust, i descendeix conforme ens acostem a la cua.
- L'aleta dorsal és única i presenta una alçada molt uniforme. L'anal és allargada. Les aletes pèlviques li permeten alçar-se d'una manera que és característica en aquesta família de peixos.
- Els ulls són mòbils i se situen a la part alta del cap.
- Darrere l'ull té una taca ocel·lada negrosa.
- Presenta apèndixs cutanis o tentacles supraorbitaris molt petits.
- La boca és grossa.
- Color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blanques.
- Els mascles, però no les femelles i els individus joves, presenten una cresta semblant a la de la bavosa canina (Blennius fluviatilis).[3][4][5][6][7][8]
Reproducció
[modifica]És ovípar, es reprodueix a la primavera i els ous són demersals i adhesius. Els mascles són els encarregats de protegir les postes i d'oxigenar-les constantment fins al moment de la desclosa.[9][7]
Alimentació
[modifica]Menja algues i invertebrats bentònics, principalment mol·luscs.[10][11]
Depredadors
[modifica]A Itàlia és depredat per l'escórpora fosca (Scorpaena porcus).[12][13]
Hàbitat
[modifica]És un peix de clima subtropical que viu a la zona intermareal i en aigües somes, en fons rocallosos o sorrencs i entre pedres i vegetació. Els mascles romanen en les cavitats, per damunt del nivell de l'aigua, durant la marea baixa.[4][11]
Distribució geogràfica
[modifica]Es troba des de França fins al Marroc, la mar Mediterrània, la mar Negra i el Canal de Suez.[4][14][15][16][17][18][19]
Observacions
[modifica]Tot i que és una espècie molt agressiva (mossega els peixos que passen pel seu territori), ha estat criada i es reprodueix en captivitat.[10][6]
Referències
[modifica]- ↑ Catalogue of Life (anglès)
- ↑ «gallerbo», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
- 1 2 «Bavosa de bassa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- 1 2 3 FishBase (anglès)
- ↑ Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París.
- 1 2 ViaRural Arxivat 2010-09-01 a Wayback Machine. (castellà)
- 1 2 Atlas Dr. Pez Arxivat 2010-03-22 a Wayback Machine. (castellà)
- ↑ AsturNatura (castellà)
- ↑ Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
- 1 2 Encyclopedia of Life (anglès)
- 1 2 Zander, C.D., 1986.
- ↑ Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L. 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz, 2001. Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
- ↑ Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula) J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.
- ↑ Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
- ↑ Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
- ↑ Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
- ↑ Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.
Enllaços externs
[modifica]
