Bavosa de bassa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuBavosa de bassa
Salaria pavo Modifica el valor a Wikidata
Salaria pavo DSCF9189.jpg
Exemplar fotografiat a la Toscana (Itàlia)
Salaria pavo 31-07-07 DSCF9504.jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN185175 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreBlenniiformes
FamíliaBlenniidae
GènereSalaria
EspècieSalaria pavo Modifica el valor a Wikidata
Risso, 1810
Nomenclatura
Sinònims
  • Blennius pavo (Risso, 1810)
  • Lipophrys pavo (Risso, 1810)[1]
Exemplar fotografiat a la Manga del Mar Menor (Múrcia, l'Estat espanyol).
Exemplar mascle
Exemplar femella
Exemplar mascle
Bavosa de bassa

El gallet, el gallerbo,[2] la bavosa paona, la bavosa de mar, la gitaneta, la guilla o la bavosa de bassa[3] (Salaria pavo) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica]

  • Els mascles poden assolir 13 cm de longitud total.
  • El cos és alt a la part davantera i robust, i descendeix conforme ens acostem a la cua.
  • L'aleta dorsal és única i presenta una alçada molt uniforme. L'anal és allargada. Les aletes pèlviques li permeten alçar-se d'una manera que és característica en aquesta família de peixos.
  • Els ulls són mòbils i se situen a la part alta del cap.
  • Darrere l'ull té una taca ocel·lada negrosa.
  • Presenta apèndixs cutanis o tentacles supraorbitals molt petits.
  • La boca és grossa.
  • Color verd amb franges més fosques que formen dibuixos amb vores blanques.
  • Els mascles, però no les femelles i els individus joves, presenten una cresta semblant a la de la bavosa canina (Blennius fluviatilis).[3][4][5][6][7][8]

Reproducció[modifica]

És ovípar, es reprodueix a la primavera i els ous són demersals i adhesius. Els mascles són els encarregats de protegir les postes i d'oxigenar-les constantment fins al moment de la desclosa.[9][7]

Alimentació[modifica]

Menja algues i invertebrats bentònics, principalment mol·luscs.[10][11]

Depredadors[modifica]

A Itàlia és depredat per l'escórpora fosca (Scorpaena porcus).[12][13]

Hàbitat[modifica]

És un peix de clima subtropical que viu a la zona intermareal i en aigües somes, en fons rocallosos o sorrencs i entre pedres i vegetació. Els mascles romanen en les cavitats, per damunt del nivell de l'aigua, durant la marea baixa.[4][11]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de França fins al Marroc, la Mar Mediterrània, la Mar Negra i el Canal de Suez.[4][14][15][16][17][18][19]

Observacions[modifica]

Tot i que és una espècie molt agressiva (mossega els peixos que passen pel seu territori), ha estat criada i es reprodueix en captivitat.[10][6]

Referències[modifica]

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. «gallerbo», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  3. 3,0 3,1 «bavosa de bassa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 4,2 FishBase (anglès)
  5. Zander, C.D., 1986. Blenniidae. p. 1096-1112. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (editors) Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean, volum 3. UNESCO, París.
  6. 6,0 6,1 ViaRural (castellà)
  7. 7,0 7,1 Atlas Dr. Pez (castellà)
  8. AsturNatura (castellà)
  9. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City (Estats Units). 941 p.
  10. 10,0 10,1 Encyclopedia of Life (anglès)
  11. 11,0 11,1 Zander, C.D., 1986.
  12. Pallaoro, A. i I. Jardas, 1990. Food and feeding habits of black scorpionfish (Scorpaena porcus, L. 1758) (Pisces, Scorpaenidae) along the Adriatic coast. Acta Adriat. 32(2), 885-898.
  13. FishBase (anglès)
  14. Almada, V.C., R.F. Oliveira, E.J. Gonçalves, A.J. Almeida, R.S. Santos i P. Wirtz, 2001. Patterns of diversity of the north-eastern Atlantic blenniid fish fauna (Pisces: Blenniidae). Global Ecol. Biogeogr. 10:411-422.
  15. Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula) J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.
  16. Lloris, D. i J. Rucabado, 1998. Guide FAO d'identification des espèces pour les besoins de la pêche. Guide d'Identification des ressources marines vivantes du Maroc. FAO, Roma. 263 p.
  17. Mercader L., D. Lloris i J. Rucabado, 2003. Tots els peixos del Mar Català. Diagnosi i claus d'identificació. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 350p.
  18. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  19. Tortonese, E., 1970. Fauna d'Italia. Vol. XI. Osteichthyes, part 2. Ediz. Calderini, Bologna:1-636.

Bibliografia[modifica]

  • Cipria, G., 1936. Uova, stadi embrionali e postembrionali nei Blennidi. I. Blennius pavo Risso. II. Blennius inequalis. Mem. Com. Tal. Ital. 231:1-7.
  • Eschmeyer, W. N. Genera of Recent Fishes (en anglès). iii + 697. Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1990. ISBN 0-940228-23-8. 
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. ISBN 0-940228-47-5.
  • García, E., M.C. Alvarez i G. Thode, 1987. Chromosome relationships in the genus Blennius (Blenniidae, Perciformes) C-banding patterns suggest two karyoevolutional pathways. Genetica 72:27-36.
  • Hardy, J.D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Estats Units. 537 p.
  • Helfman, G.; Collette, B.; Facey, D. The Diversity of Fishes (en anglès). Wiley, 1997. ISBN 978-0-86542-256-8. 
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, Joseph S.: Fishes of the World, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-25031-7. Any 2006.
  • Springer, V.G., 1986. Blenniidae. p. 742-755. A M.M. Smith i P.C. Heemstra (editors) Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín.
  • Springer, V.: Blennies. Planes 214-217 a W.N. Eschmeyer, J. R. Paxton, editors. Encyclopedia of Fishes – 2a edició, San Diego, Califòrnia: Academic Press. Any 1994.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica]