Bayldonita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralBayldonita
Bayldonite-173845.jpg
Bayldonita, Tsumeb, Namibia
Fórmula química PbCu3(AsO4)2(OH)2
Localitat tipus mina Penberthy Croft, Saint Hilary, Mount's Bay District, Cornualla, Anglaterra, Regne Unit
Classificació
Categoria arsenats
Nickel-Strunz 10a ed. 08.BH.45
Nickel-Strunz 9a ed. 8.BH.45
Nickel-Strunz 8a ed. VII/B.33
Dana 41.5.14.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Color groc a verd
Exfoliació desconeguda
Fractura desigual
Duresa 4,5
Lluïssor grassa
Color de la ratlla verda
Diafanitat translúcid
Densitat 5.24–5.65 g/cm3 (mesurada), 5.707 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1.951 nβ = 1.970 nγ = 1.991
Birefringència 0,040
Pleocroisme no pleocroica
Angle 2V calculada: 89°
Dispersió òptica r < v forta
Extinció Y^elongació = 45°; X=b
Fluorescència no fluorescent sota UV
Solubilitat soluble en HCl amb dificultat
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La bayldonita és un mineral de la classe dels arsenats. Va ser descobert el 1865 a la mina en Penberthy Croft, Cornualla, Anglaterra. El nom li va donar Arthur Herbert Church en honor al físic anglès John Bayldon. També se la coneix amb els noms de cuproplumbita o parabayldonita.

Característiques[modifica]

Es tracta d'un mineral secundari poc comú amb fórmula química PbCu3(AsO4)2(OH)2. S'assembla a la olivenita i a la malaquita però es diferencia d'aquests degut a la forma dels seus cristalls. Cristal·litza en el sistema monoclínic, la seva fractura és desigual i no s'ha observat cap tipus d'exfoliació.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bayldonita pertany a "08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H2O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO4 = 1:1" juntament amb els següents minerals: thadeuita, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraita, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaita, bertossaita, palermoita, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, nickelaustinita, tangeita, gottlobita, hermannroseita, čechita, descloizita, mottramita, pirobelonita, vesignieita, paganoita, jagowerita, carlgieseckeita-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació[modifica]

Es forma a les zones d'oxidació dels dipòsits polimetàl·lics, sobretot en els jaciments de coure i de plom. En aquests dipòsits es troba associat amb: olivina, mimetita, malaquita, duftita, cerussita, beudantita, barita, atzurita, tsumebita, schultenita, keyita, adamita o anglesita.

La bayldonita va ser descoberta a la mina Penberthy Croft, a Saint Hilary (Cornualla, Anglaterra). També ha estat descrita a altres indrets del Regne Unit, Alemanya, Angola, l'Argentina, Austràlia, Àustria, Espanya, els Estats Units, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, el Japó, el Kazakhstan, el Marroc, Mèxic, Namíbia, Polònia], [Portugal]], Romania, la República Txeca, Suïssa, Xile, la Xina i Zimbàbue. A Catalunya ha estat trobada a la mina Les Ferreres, a Rocabruna, a Camprodon (Ripollès, Girona).[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bayldonita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Bayldonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2014].