Bearthita
 Bearthita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂Al(PO₄)₂(OH) |
| Epònim | Peter Bearth (en)   |
| Localitat tipus | Gilba valley (en) , Stockhorn i Plana padana |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BG.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BG.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.24 |
| Dana | 41.10.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 7,23Å; b = 5,73Å; c = 8,26Å; β = 112,57° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc clar |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 4 a 5 |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,25 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,662 nβ = 1,671 nγ = 1,696 |
| Birefringència | δ = 0,034 |
| Angle 2V | mesurat: 65°, calculat: 64° |
| Dispersió òptica | feble |
| Impureses comunes | Sr, Mg, Fe, Ce, La, Si, F, Cl, Nd |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1986-050 |
| Any d'aprovació | 1986 |
| Símbol | Bth |
| Referències | [1] |
La bearthita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al supergrup de la brackebuschita. Rep el nom en honor de Peter Bearth (30 d'agost de 1902, Sumvitg, Suïssa - 24 d'agost de 1989, Basilea, Suïssa) en reconeixement al seu treball petrogràfic pioner a les terres d'alta pressió dels Alps occidentals.
Característiques[modifica]
La bearthita és un fosfat de fórmula química Ca₂Al(PO₄)₂(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1986, i la primera publicació data del 1993. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bearthita pertany a «08.BG: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,5:1» juntament amb els següents minerals: arsentsumebita, brackebuschita, gamagarita, goedkenita, tsumebita, arsenbrackebuschita, feinglosita, bushmakinita, tokyoïta, calderonita, melonjosephita i tancoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Aquesta espècie va ser descrita gràcies als exemplars recollit en tres localitats: els afloraments de metapelita d'Stockhorn, a l'àrea de la glacera Gorner (Valais, Suïssa); a la vall del Po, i a la vall del Gilba, ambdós indrets a la província de Cuneo, al Piemont, Itàlia. També ha estat descrita en altres indrets del Piemont i de les regions de Trentino - Alto Adige (Itàlia) i Estíria (Àustria).