Beata Mariana de Jesús
 beata Mariana de Jesús |
|
|---|---|
bust anònim del s. XVIII, esculpit a partir de la mascareta funerària de Mariana de Jesús (Valladolid, Museo Nacional de Escultura)
|
|
| Dades biogràfiques | |
| Naixement | Mariana Navarro de Guevara y Moreno 17 de gener de 1565 Madrid |
| Mort | 17 d'abril de 1624 (als 59 anys) Madrid |
| Sepultura | Convent de N. Sra. de la Concepción o de Don Juan de Alarcón (Madrid) (fins a 1837, al Convent de Santa Bárbara) |
| Activitat professional | |
| Orde | mercedàries descalces |
| Religiosa i verge | |
| Commemoració a | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 18 d'abril de 1783 , Roma per Pius VI |
| Lloc de pelegrinatge | Madrid, convent de Don Juan de Alarcón |
| Festivitat | 17 d'abril |
| Fets destacables | se'n conserva el cos incorrupte |
| Iconografia | hàbit mercedari, en èxtasi; coronada d'espines; amb un lliri |
| Patronatge | Copatrona de Madrid |
 |
|
La beata Mariana de Jesús (Madrid, 17 de gener de 1565 - 17 d'abril de 1624), va ser una jove piadosa que va preferir el monacat al matrimoni, fent-se monja mercedària descalça. És venerada com a beata per l'Església catòlica. No s'ha de confondre amb Santa Mariana de Jesús, religiosa equatoriana de la mateixa època.[1]
Vida[modifica | modifica el codi]
Mariana Era filla del pelleter Luis Navarro, al servei dels reis, i de Juana Romero. La seva mare va morir quan ella tenia nou anys i s'hagué de fer càrrec dels seus cinc germans petits i el seu pare, que va tornar-se a casar poc després. Molt devota des de petita, va ser promesa en matrimoni als 22 anys. La noia volia fer-se religiosa però, davant la negativa de son pare, per tal d'evitar el matrimoni, es va rapar i desfigurar la cara. Trencat el compromís, el seu pare la va tancar a casa, on va viure en males condicions durant onze anys fins que va poder escapar-ne.
El 1598 va viure vora l'ermita de Santa Bàrbara, com a penitent. Finalment, el 1606 ingressa al convent de les mercedàries descalces de Nuestra Señora de la Concepción (conegut com a convent de Don Juan de Alarcón), però per la seva feble salut no pot professar-hi, quedant-se a viure a la vora del convent. Va tenir nombroses experiències d'al·lucinacions, èxtasis i visions. Va tenir conflictes amb el seu primer director espiritual, Antonio del Espíritu Santo, i va prendre com a director i confessor Juan Bautista del Santísimo Sacramento, reformador de l'Orde de la Mercè, que va aconsellar-la fins a la seva mort.
El 1616, en haver millorat de salut, és admesa com a terciària mercedària. Va morir el 17 d'abril de 1624.
Veneració[modifica | modifica el codi]
El seu cos va restar incorrupte. Enterrat al convent de Don Juan de Alarcón de Madrid, va ser venerat des de llavors, explicant-se'n nombrosos miracles. En diverses ocasions es va exhumar el cadàver i continuava incorrupte: cada 17 d'abril, aniversari de la seva mort, és exposat al convent madrileny. Va ser beatificada per Pius VI el 18 de gener de 1783.
A l'església de Santiago es conserva una talla, de Julián de San Martín, que reprodueix el seu rostre en morir, extret de la mascareta funerària, i que va servir de model per a les imatges posteriors.
És coneguda popularment com a "la azucena de Madrid", de manera paral·lela a "la azucena de Quito" santa Mariana de Jesús. Segons la tradició, aquest sobrenom es deu al fet que quan era malalta li van fer una sagnia i van recollir-ne la sang en una galleda, de la qual va néixer un lliri.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Mariana de jesús, copatrona». ABC.es, 17-04-2008.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beata Mariana de Jesús |
|
