Beatriu d'Este (1268-1334)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaBeatriu d'Este

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1268 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 setembre 1334 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaMilà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaEste Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHuguet Visconti de Gallura
Galeàs I Visconti (1300 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsJoanna de Gallura
 ( Huguet Visconti de Gallura)
Assó Visconti
 ( Galeàs I Visconti)
Riccarda Visconti
 ( Galeàs I Visconti) Modifica el valor a Wikidata
ParesOpizzo II d'Este Modifica el valor a Wikidata  i Giacoma Fieschi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansAldobrandino II d'Este, Azzo VIII d'Este i Francesco d'Este (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Beatriu d'Este (Ferrara 1268 - Milà, Senyoriu de Milà 1334) fou una noble italiana que fou senyora consort de Milà pel seu matrimoni.

Orígens familiars[modifica]

Va néixer el vers el 1268 a la ciutat de Ferrara sent filla d'Opizzo II d'Este i Giacoma Fieschi. Fou neta per línia paterna de Rinaldo I d'Este i germana d'Azzo VIII d'Este i Aldobrabdino II d'Este.

Núpcies i descendents[modifica]

Es casà en primeres núpcies amb el jutge Huguet Visconti de Gallura. D'aquesta unió nasqué:

  • Joana Visconti de Gallura (?-1339), casada el 1309 amb Rizzardo da Camino


El 24 de juny de 1300, a l'edat de 32 anys, es casà en segones núpcies amb Galeàs Visconti, futur senyor de Milà i fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. D'aquesta unió nasqueren:

Govern de la Piacenza[modifica]

El juny de 1322 Mateu I Visconti cansat i amb 70 anys es retirà del poder i cedí els seus drets al seu fill Galeàs I Visconti. Aquest deixà el govern de la ciutat de Piacenza, que havia rebut el 1311, a la seva esposa i al seu fill Assó. L'octubre del mateix any ambdós hagueren de fugir de Piacenza davant una rebel·lió popular i s'hagueren de refugiar a Cremona.

El 1327 hagué de fugir de Milà amb la seva família en ser destituït el seu espòs per part de l'emperador Lluís IV de Baviera, refugiant-se a les ciutats de Pescia i Lucca.

Aconseguí retornar a la ciutat de Milà el 1327 amb el nomenament del seu fill com a successor, on morí el 15 de setembre de 1334 i fou enterrada a l'església de Sant Francesc.