Beatriu de Borbó i de Battenberg

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Beatriu d'Espanya)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSa Altesa Reial
Beatriu de Borbó i de Battenberg
Infanta d'Espanya i princesa vídua de Civitelli-Cessi
Infanta Beatriz of Spain.jpg
Nom original Beatriu Isabel Frederica Alfonsa Eugènia Cristina Maria Teresa Benvinguda Ladislava de Borbó i de Battenberg
Dades biogràfiques
Naixement 22 de juny de 1909
Palau Reial, Real Sitio de San Ildefonso, Regne d'Espanya
Mort 22 de novembre de 2002(2002-11-22) (als 93 anys)
Roma, Itàlia
Sepultura Cementiri Campo Verano, Roma
Religió Catòlica
Dades familiars
Casa Reial Casa de Borbó
Cònjuge Alessandro Torlonia (1935-86)
Fills
Pares Alfons XIII d'Espanya
Victòria Eugènia de Battenberg
Germans
Parents

Escut d'armes de Beatriu de Borbó i de Battenberg
Modifica dades a Wikidata

Beatriu de Borbó i de Battenberg (en castellà: Beatriz de Borbón y Battenberg) (Palau ReialReal Sitio de San Ildefonso22 de juny de 1909 - Roma, Itàlia, 22 de novembre de 2002), infanta d'Espanya, era la tercera filla dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla del rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia, va néixer amb la dignitat d'infanta d'Espanya al Palau Reial del Real Sitio de San Ildefonso el 22 de juny de 1909.[1][2]

Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, va abandonar Espanya juntament amb la resta de la Família Reial.[3]

Va fixar la seva residència a Roma on es casà l'any 1935 amb el noble italià Alessandro Torlonia, príncep de Civitella-Cessi, amb qui tingué quatre fills: Alessandra (1935), Marco (1937), Marino (1939) i Olimpia (1943). Atès que es va casar amb un noble membre d'una dinastia no regnant, va haver de renunciar els seus drets a la successió de la Corona espanyola a l'exili tal com es va recollir a les capitulacions matrimonials.[3][4]

Va morir a la seva residència, el Palau Torlonia de Roma, el 22 de novembre de 2002 i va ser enterrada a la capital italiana. El funeral, celebrat a l'Església de Santa Maria de Montserrat, va comptar amb l'assistència dels reis Joan Carles I i Sofia d'Espanya.[3][4][5]

Ascendents[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Francesc de Paula de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
8. Francesc d'Assís de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons XII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Ferran VII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
9. Isabel II d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies
 
 
 
 
 
 
 
2. Alfons XIII d'Espanya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Carles Lluís d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
10. Carles Ferran d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. Enriqueta de Nassau-Weilburg
 
 
 
 
 
 
 
5. Maria Cristina d'Habsburg-Lorena
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Josep Antoni d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
11. Elisabet Francesca d'Àustria
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Maria Dorotea de Württemberg
 
 
 
 
 
 
 
1. Beatriu de Borbó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Lluís II de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
12. Alexandre de Hessen-Darmstadt
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Guillermina de Baden
 
 
 
 
 
 
 
6. Enric de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Hans Moritz von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
13. Júlia von Hauke
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Sophie Lafontaine
 
 
 
 
 
 
 
3. Victòria Eugènia de Battenberg
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. Ernest I de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
14. Albert de Saxònia-Coburg Gotha
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. Lluïsa de Saxònia-Gotha-Altenburg
 
 
 
 
 
 
 
7. Beatriu del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. Eduard del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
15. Victòria I del Regne Unit
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. Victòria de Saxònia-Coburg Saalfeld
 
 
 
 
 
 

Descendència[modifica | modifica el codi]

Fruit del seu matrimoni amb Alessandro Torlonia van néixer quatre fills:

  • Alessandra Torlonia i de Borbó (1936-2014).[6]
  • Marco Torlonia i de Borbó, príncep de Civitella-Cessi (1937-2014).[7]
  • Marino Torlonia i de Borbó (1939-1995).[8]
  • Olimpia Torlonia i de Borbó, nascuda el 1943.[4]

Tractaments i títols[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:

  • Sa Altesa Reial l'infanta Beatriu d'Espanya (22 de juny 1909 - 14 de gener de 1935).[1][2]
  • Sa Altesa Reial l'infanta Beatriu, princesa consort de Civitelli-Cessi (14 de gener de 1935 - 11 de maig de 1986).[3][8]
  • Sa Altesa Reial l'infanta Beatriu, princesa vídua de Civitelli-Cessi (11 de maig de 1986 - 22 de novembre de 2002).[8]

Distincions[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques espanyoles[modifica | modifica el codi]

Distincions honorífiques estrangeres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatriu de Borbó i de Battenberg Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Comunicación Oficial» (en castellà). La Vanguardia, 23-06-1909, pàg. 7.
  2. 2,0 2,1 «Madrid al Día» (en castellà). ABC, 23-06-1909, pàg. 4.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Agències «Mor a Roma la infanta Beatriu de Bobró, tia del Rei» (en castellà). La Vanguardia. Vivir, 23-11-2002, pàg. 12.
  4. 4,0 4,1 4,2 Boo, Juan Antonio «Mor a Roma als 93 anys la infanta Beatriu, filla d'Alfons XIIIi tia del Rei» (en castellà). ABC, 23-11-2002, pàg. 21.
  5. «La Família Reial acomiada amb tristesa la infanta Beatriu de Borbó» (en castellà). ¡Hola!, 26-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
  6. Temprano, Miguel. «Sandra Torlonia, la major confident de Joan Carles» (en castellà). La Razón, 10-01-2015. [Consulta: 2 novembre 2016].
  7. Font, Consuelo. «Adéu a Marco Torlonia, el cosí polèmic del rei Joan Carles» (en castellà). El Mundo, 10-12-2014. [Consulta: 2 novembre 2016].
  8. 8,0 8,1 8,2 Schwartz, Fernando. «Infanta Beatriu de Borbó, última supervivent dels fills d'Alfons XIII» (en castellà). El País, 23-11-2002. [Consulta: 2 novembre 2016].
  9. «Dames del Reial Orde de la Reina Maria Lluïsa» (en castellà). Geneall. [Consulta: 3 novembre 2016].
  10. «Necrologies (from 1969)» (en anglès i italià). Sacro Militare Ordine Constantiniano di San Giorgio. [Consulta: 3 novembre 2016].