Paul B. Preciado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Beatriz Preciado)
Infotaula de personaPaul B. Preciado

(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 setembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Burgos (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Princeton
The New School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGènere, identitat sexual i pornografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, activista pels drets LGBT, professor d'universitat, columnista, filòsof, comissari d'exposicions, director de cinema Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLibération
Universitat de París 8 Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJacques Derrida Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia
Tabakalera Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
ParellaVirginie Despentes (2005–2014) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm2286365 TMDB.org: 1145409 Goodreads author: 15039948 Modifica el valor a Wikidata

Paul B. Preciado (nascut a Burgos l’11 de setembre de 1970 com a Beatriz Preciado)[1] és escriptor, filòsof[2] i comissari d'art.[3] Destaca per ser un dels principals referents a Espanya de la Teoria Queer i la filosofia del gènere.[4] Ha estat deixeble d'Ágnes Heller i Jacques Derrida.[5][6] Inicialment conegut com a dona, Preciado va iniciar l'any 2010 un procés de "transició lenta" on va començar a prendre testosterona per fer una transició mèdica de gènere. A partir d'aquest moment s'ha considerat públicament transgènere i feminista.[7]

Trajectòria[modifica]

Es va doctorar en Teoria de l'Arquitectura a la Universitat de Princeton, on va obtenir el Premi extraordinari fi de carrera i on va ser investigador sota la direcció de Beatriz Colomina. A més va rebre una beca Fulbright. Va obtenir un màster de Filosofia Contemporània i Teoria de Gènere a la New School for Social Research de Nova York. Va ser alumne d'Ágnes Heller i Jacques Derrida. Marxà el 1999 a París gràcies a una invitació de Derrida per participar en els seminaris de L'École des Hautes Etudes en Sciences Sociales. Al llarg d'aquests anys va destacar per la seva col·laboració en els inicis de la Teoria Queer a l'Estat francès, concretament amb un grup d'escriptors liderat per Guillaume Dustan i conegut com Le Rayon Gay.[8]

Ha col·laborat amb el MACBA en l'organització dels seminaris «Pornografia, postpornografia: estètiques i polítiques de representació sexual» (juny de 2003) i «Identitats minoritàries i les seves representacions crítiques» (febrer-novembre de 2004). Va ser director de Programes Públics del MACBA i del PEI (Programa d'Estudis Independents) entre 2012 i 2014. Arran de la polèmica sobre l'obra La bèstia i el sobirà,[9] va ser cessat del seu càrrec al MACBA.[10]

Actualment és director del Programa «Somateca: feminismes, producció biopolítica, pràctiques queer i trans» al Centre d'Estudis Avançats del Museu Nacional Reina Sofia. És professor de la càtedra d'Història Política del cos i teoria del gènere en el Departament d'Estudis de la Dansa a la Universitat París VIII. Autor de nombrosos articles publicats en les revistes Multitudes, Eseté o Artecontexto, entre d'altres.[11][12]

Al seu primer llibre, Manifiesto Contra-sexual (2002), inspirat per les tesis de Michel Foucault, reflexiona sobre les maneres de subjectivació i identitat, així com sobre la construcció social i política del sexe, prenent part -arran d'això- en diferents fòrums internacionals. Ha estat traduït a diversos idiomes, essent avui una referència indispensable de la teoria queer.[13]

Al Manifiesto Contra-sexual li seguirà el 2008 Testo Yonqui, on fa un recorregut i anàlisi del que denomina «règim farmacopornogràfic», és a dir, el capitalisme en el qual les indústries farmacèutiques i de la pornografia tenen un paper crucial. Denomina l'actual sistema capitalista com a capitalisme farmacopornogràfic. Els capítols dedicats a aquesta anàlisi es complementen amb aquells en els quals, de forma autobiogràfica, Preciado descriu el procés d'autoadministració de testosterona. En paraules del mateix autor: «aquest llibre no és una autoficció. Es tracta d'un protocol d'intoxicació voluntària a força de testosterona sintètica que concerti el cos i els afectes de B.P. És un assaig corporal».[14]

A l'abril de 2010 queda finalista del Premio Anagrama d'Assaig en la seva XXXVIII edició amb el llibre Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría.[15] El jurat del premi estava compost per Salvador Clotas, Román Gubern, Xavier Rubert de Ventós, Fernando Savater, Vicente Verdú i l'editor Jorge Herralde.

Amb posterioritat, dirigeix el projecte de recerca i producció artística Technologías del Género i n'impulsa les iniciatives teòriques i polítiques drag-king, postpornogràfic i transgènere.

Preciado va ser parella de l'escriptora francesa Virginie Despentes durant molts anys fins al final de la relació el 2014.[16][17]

El gener de 2021 fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[18]

Obra[modifica]

Assaigs[modifica]

  • Manifiesto contra-sexual[19] (2002)
  • Testo Yonqui[20] (2008)
  • Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en «Playboy» durante la guerra fría.[21] Barcelona: Anagrama, 2010
  • Un apartamento en Urano: crónicas del cruce. Barcelona: Anagrama, 2019[22]
  • Yo soy el monstruo que os habla. Informe para una academia de psicoanalistas. Barcelona: Anagrama, 2020[23]
  • Dysphoria Mundi, Anagrama, 2022

Cinema documental[modifica]

Contribucions[modifica]

  • «Terror anal».[25] A: Guy Hocquenghem, El deseo homosexual. melusina, 2009.
  • María Ptqk (ed.), Soft Power: biotecnología, industrias de la alimentación y de la salud y patentes sobre la vida.[26] Bilbao: consonni, 2012.
  • «The pharmaco-pornographic regime: sex, gender, and subjectivity in the age of punk capitalism». A: Stryker, Susan, i Aren Z. Aizura. The Transgender Studies Reader 2. Nova York : Routledge, 2013. OCLC 824120014.

Referències[modifica]

  1. ↑ «Catalunya Trans». El Estado Mental. Arxivat de l'original el 13 febrer 2015. [Consulta: 13 febrer 2015].
  2. ↑ «Catalunya trans». El Estado Mental, 18-01-2015 [Consulta: 17 febrer 2015]. Arxivat 2015-02-13 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-02-13. [Consulta: 3 juny 2015].
  3. ↑ Riaño, Peio H. «Paul B. Preciado, el comisario más influyente del arte contemporáneo» (en castellà). El País [Madrid], 20-11-2018. ISSN: 1134-6582.
  4. ↑ «Sóc un ateu de la identitat sexual». Catalunya Ràdio, 25-06-2014. [Consulta: 3 abril 2019].
  5. ↑ Molina, Angel «Llamadme Paul». El País, 29-01-2016 [Consulta: 28 gener 2018].
  6. ↑ «Entrevista a Paul B. Preciado - Terrícoles». Betevé, 07-06-2018. [Consulta: 3 abril 2019].
  7. ↑ «Llamadme Paul». El País, 29-01-2016.
  8. ↑ «Biographie de Beatriz Preciado». Feance Culture [Consulta: 28 gener 2018].
  9. ↑ «La bèstia i el sobirà», 20-03-2015. [Consulta: 3 juny 2015].
  10. ↑ «El Macba cessa el director del museu i els comissaris de l'exposició polèmica», 23-03-2015. [Consulta: 3 juny 2015].
  11. ↑ «El Macba llega a un acuerdo con Valentín Roma y Paul Beatriz Preciado». El Periódico, 24-02-2017 [Consulta: 28 gener 2018].
  12. ↑ Oller Alonso, Martín; Chavero Ramírez, Palmira. Comunicación, Periodismo y Género. Una mirada desde Iberoamérica. Lulu.com, p. 19-26. ISBN 978-84-945243-5-6 [Consulta: 28 gener 2018]. 
  13. ↑ «Beatriz Preciado desmonta todas las convenciones sexuales en su 'Manifiesto contrasexual'». La Vanguardia, 27-05-2011 [Consulta: 28 gener 2018].
  14. ↑ Preciado, Testo Yonqui, 2008, p.15
  15. ↑ «Eloy Fernández Porta obtiene el XXXVIII Premio Anagrama de Ensayo[Enllaç no actiu]», ABC, 15 de abril de 2010.
  16. ↑ Cécile Daumas, «Tête à queue Arxivat 2012-11-17 a Wayback Machine.», Libération, 14 d'octubre 2008.
  17. ↑ La statistique, plus forte que l'amour
  18. ↑ «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].
  19. ↑ Preciado, Paul B. Manifiesto Contra-sexual. Opera prima, 2002, p. 176. ISBN 9788495461148. 
  20. ↑ Preciado, Paul B. Testo Yonqui (en castellà). S.L.U. Espasa libros, 2008, p. 330. ISBN 9788467026931. 
  21. ↑ «Pornotopía» (en castellà). Anagrama. Arxivat de l'original el 2018-01-08. [Consulta: 8 gener 2018].
  22. ↑ «Un apartamento en Urano: crónicas del cruce». [Consulta: 3 abril 2019].
  23. ↑ «Yo soy el monstruo que os habla. Informe para una academia de psicoanalistas». [Consulta: 24 novembre 2020].
  24. ↑ «Orlando, la meva biografia política de Paul B. Preciado». [Consulta: 5 novembre 2023].
  25. ↑ «El deseo homosexual :: Guy Hocquenghem» (en castellà). Melusina. [Consulta: 8 gener 2018].
  26. ↑ «SOFT POWER» (en castellà). consonni. [Consulta: 8 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paul_B._Preciado&oldid=32643309»