Beatus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Beat (desambiguació)».
Miniatura
Miniatura
Foli afegit al Beatus de Tábara on es mostra un scriptorium en una torre amb els diferents especialistes que treballen amb els còdexs (miniaturistes, cal·lígrafs)

Els beatus (o beats) són els còdexs amb miniatures derivats del Comentari a l'Apocalipsi de Beat de Lièbana, en què s'interpretava el llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan.

Beat va plasmar en escrit i en imatges la lluita del mal contra les forces triomfants del bé i del cel, i explicava com seria la segona vinguda de Crist i la fi del món. L'obra original es va perdre, però fou molt copiada i n'han arribat als nostres dies fins a 24 còpies, conegudes com a beatus, realitzades a les scriptoria dels monestirs castellans entre els segles IX i XIII.[1]

Per fer aquestos beatus, calia la cooperació entre diversos monjos, segons es mostra a una làmina de la torre del monestir de Tábara (vegeu il·lustració): el pergaminer, el copista, l'il·lustrador i l'enquadernador. El nom d'alguns d'aquestos artistes s'ha conservat. Els monestirs productors eren de Lleó, Zamora, Palència, Burgos i la Rioja. Cada beatus tenia unes 90 il·lustracions relacionades amb l'Apocalipsi; a vegades incorporava altres passatges de la Bíblia i dels sants pares, seccions que es van anar afegint amb els anys; també es van acabar incorporant genealogies i mapes. El dibuix és esplèndid i de gran colorit i força expressiva; la iconografia deriva de models nord-africans i carolingis. Destaca la simbologia vegetal i numèrica i l'animalística de caràcter fantasiós, que marcarà l'evolució de la iconografia romànica.

A Catalunya destaquen el Beatus de Girona i el Beatus de la Seu d'Urgell.

Inventari dels beatus conservats[modifica | modifica el codi]

Per ordre cronològic i per famílies de manuscrits els beatus il·luminats són els següents:

Beatus del grup I[modifica | modifica el codi]

Beatus del grup IIa[modifica | modifica el codi]

Beatus del grup IIb[modifica | modifica el codi]

  • Beatus de Tábara (968-970; Madrid, Archivo Histórico Nacional, Cod. 1097B)
  • Beatus de Girona (975; Arxiu de la Catedral de Girona, Ms. 7)
  • Beatus de Torí (1100; Torí, Biblioteca Nazionale Universitaria, Sgn I.II.1; còpia feta a Catalunya del Beatus de Girona)
  • Beatus Ryland (1175; Manchester, John Rylands Library, Latin MS 8)
  • Beatus de Cardeña (1180; conservat en tres parts en tres biblioteques diferents; manquen folis)
  • Beatus de Arroyo (1a meitat del s. XIII; París, Biblioteca Nacional, Nouv. Acq. Lat. 2290 i Nova York, Bernard H. Breslauer Collection)
  • Beatus de Las Huelgas (s. XIII, Nova York, Pierpont Morgan Library, Ms M.429)

A més, en diverses biblioteques es conserven fragments (a vegades un o dos folis, sovint no il·luminats): Beatus de Sahagún, de l'ACA.

Stemma de les diferents famílies dels beatus[modifica | modifica el codi]

Stemma dels manuscrits dels beatus

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.54. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beatus Modifica l'enllaç a Wikidata