Vés al contingut

Beauraing

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaBeauraing
Bandera
Bandera
Imatge
Tipusmunicipi de Bèlgica i municipi belga amb títol de ciutat Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 06′ 32″ N, 4° 57′ 22″ E / 50.109°N,4.956°E / 50.109; 4.956
EstatBèlgica
RegióValònia
ProvínciaProvíncia de Namur
Districtedistricte de Dinant Modifica el valor a Wikidata
CapitalBeauraing Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població9.160 (2018) Modifica el valor a Wikidata (52,48 hab./km²)
Idioma oficialfrancès (oficial) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície174,55 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Burgmestre Modifica el valor a WikidataMarc Lejeune (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal5570, 5573, 5571, 5574, 5572 i 5576 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic082 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webbeauraing.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: beauraing LinkedIn (empresa): ville-de-beauraing Youtube (canal): UCQYHBmABvLJ2YeZ-dihQAeQ Modifica el valor a Wikidata

Beauraing (en való: Biarin)[1] és un municipi de Bèlgica a la província de Namur (Valònia).[2] Va néixer el 1977 de la fusió de Beauraing, Baronville, Dion, Felenne, Feschaux, Focant, Froidfontaine, Honnay, Javingue, Martouzin, Pondrôme, Vonêche, Wancennes, Wiesme i Winenne. El 1985 va rebre l'estatut de ciutat, el que a Bèlgica és un títol honorari.[3]

El 2025 tenia 9.496 habitants i una superfície de 174,55 km². En superfície és el setè municipi més gran de Bèlgica.[1]

El lema popular se'n diu en való «Biarin, c'èst bia, mais c'èst rin» (‘Biarin, bell és, mes no és res’).[4]

Geografia i economia

[modifica]

Forma part de la regió geològica de la Famenne, una vasta depressió d'una altitud mitjana de 150 m d'altitud entre les Ardenes i el Condroz, formada per roques esquistosos.[5] És regat per tres afluents del Lesse: el Hileau, el Biran i el Wimbe i tota una sèrie rierols menors.[6]

Si creuen la carretera N40 Givet (França)-Arlon, la N95 Dinant-Beauraing-E46 a Bellevaux, i la N911 Beauraing-Autopista E411-Rochefort.[7]

Té una estació de ferrocarril a la línia de viatjants 166 Namur-Dinant-Libramont des de 1895.[8] Aquesta línia forma part del corredor europeu de transport de mercaderies des del port d'Anvers via Basilea cap a Itàlia. No hi ha estació de mercaderies a Beauraing. La línia va ser electrificada el 2002.[9]

És principalment un municipi rural. S'hi va obrir un parc d'activitats econòmiques de 34 ha al poble de Gozin, destinat a pimes d'activitats no pol·luents.[10]

A més de les romeries, el turisme rural s'hi desenvolupa. Ofereix molts itineraris per a vianants i ciclistes.

Història

[modifica]

És una antiga baronia que depenia del ducat de Luxemburg. Al segle xiii passa a la nissaga dels Beaufort.[11] La fortalesa de Beauraing va ser assetjada i destruïda el 1445 per un exèrcit de Felip el Bo, duc de Borgonya. Després de la reconstrucció, va ser habitada temporalment pel comte d'Egmont (1522-1568), víctima la repressió del duc d'Alba, quan Luxemburg formava part de la corona espanyola.[12] Un incendi el 5 de desembre de 1889 va destruir tot l'edifici. Va ser restaurat parcialment a partir de 1927.

Llocs d'interés

[modifica]
  • Entre el 29 de novembre i el 3 de gener de 1933, la Mare de Déu hi hauria aparegut davant cinc adolescents. D'ençà, el poble es va desenvolupar com un centre de romeria catòlic, que rep cada any uns cent mil pelegrins.[13]
  • La reserva natural del Grand Quarti a Baronville. És el resultat d'una antiga plantació d'avets monòtona i d'un projecte de poble de vacances avortat dels anys 70. Les clarianes —de les cases de vacances no construïdes— han contribuït a una diversificació de la fauna i flora. S'hi han identificat més de quaranta espècies de papallones.[14]
  • La reserva natural de La Comogne, té una flora típica força diversa, que inclou diverses espècies d'orquídies.[15]
  • Forma part del Geoparc mundial Famenne-Ardenne[16]
  • El parc i les ruïnes de l'antic Castel Sainte-Marie i les dependències, transformades en restaurant i casa rural.[17] El 2022 l'ajuntament va adquirir el edificis i les seixanta hectàrees de parc i bosc.[18]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Beauraing» (en francès). Ville de Beauraing. [Consulta: 29 març 2026].
  2. ↑ «Beauraing». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  3. ↑ Belot, Robert. «Proposition de loi tendant à accorder le titre de ville à la commune de Beauraing» (en francès), 1985.
  4. ↑ Germain, Jean. «208. Le blason populaire en Wallonie"». A: Ernst Eichler et alii. Halbband+Registerband. Berlín & Boston: De Gruyter, 1996. DOI 10.1515/9783110203431-058.
  5. ↑ «La Famenne et la Calestienne» (en francès). Ardenne belge. [Consulta: 30 març 2026].
  6. ↑ Atlas cartographique de la commune de Beauraing. La commune et l’eau (pdf) (en francès). Contrat de rivière pour la Lesse Asbl, 2013.
  7. ↑ «Beauraing» (en francès). Viamichelin. [Consulta: 29 març 2026].
  8. ↑ «ST/H/PA - Beauraing». [Consulta: 29 març 2026].
  9. ↑ «Lijnen 161-182» (en neerlandès). Belgische Spoorlijnen -. [Consulta: 29 març 2026].
  10. ↑ «Parc d'Activité Economique de Beauraing» (en francès). Ville de Beauraing. [Consulta: 29 març 2026].
  11. ↑ de Leuze, 1891, p. 53-54.
  12. ↑ Hubert, Michel. «Histoire de Beauraing et de son château» (en francès). Génédinant, 11 abril 2008. [Consulta: 29 març 2026].
  13. ↑ «Fàtima, centenari de les aparicions». Carmes de Sant Joan, 2017.
  14. ↑ «Grand Quarti» (en francès). Natagora. [Consulta: 29 març 2026].
  15. ↑ «Réserve Naturelle de la Comogne» (en francès). Ardenne Belge Tourisme. [Consulta: 29 març 2026].
  16. ↑ «Unesco Global Famenne-Ardenne Geopark» (en anglès, neerlandès, francès i alemany). [Consulta: 29 març 2026].
  17. ↑ «Ruines du Chateau de Beauraing» (en francès). Famenne-Ardenne Tourisme, 15-11-2022. [Consulta: 29 març 2026].
  18. ↑ «Le Castel Sainte-Marie devient officiellement la propriété de la Ville de Beauraing» (en francès). Matele. [Consulta: 29 març 2026].

Bibliografia

[modifica]
  • de Leuze, Amand. Beauraing et son château (en francès). Namur: Imprimerie Douxfils, 1891. 
  • Tonnard, Ferdinand. Histoire de Beauraing et de son château des origines à 1948. (en francès). Beauraing: A. Remy, 1948, p. 176. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beauraing
  • Beauraing - Lloc web oficial (francès)
  • «Sanctuaire Notre-Dame de Beauraing» (en francès, neerlandès, anglès).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Beauraing&oldid=38377051»