Bec de serra mitjà

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viubec de serra mitjà
Mergus serrator
Mergus serrator.jpg
Exemplar mascle fotografiat a Califòrnia (Estats Units).
Mergus serrator adult fem.jpg
Femella i mascle de bec de serra mitjà.
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
IUCN 22680485
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
GènereMergus
EspècieMergus serrator
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic Merganser serrator
Distribució
Mergus serrator distr.png
Distribució geogràfica del bec de serra mitjà: groc (estiu), blau (hivern) i verd (tot l'any).
Modifica les dades a Wikidata
Un ànec als Estats Units.
Exemplar fotografiat a Suïssa.

El bec de serra mitjà o ànnera/àneda peixatera[1] (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Morfologia[modifica]

  • Fa 58-60 cm de longitud total i 67-82 cm d'envergadura alar.
  • El mascle té el cap de color verd amb una trossa característica, el coll amb franja blanca, el pit terrós i els flancs grisos.
  • Bec, ulls i potes vermells.[2]
  • Té el bec molt allargat i proveït de petits denticles que faciliten la captura dels peixos evitant que rellisquin i s'escapin.
  • En vol s'observen les ales fosques a la part distal i amb blanc abundant travessat per dues línies negres a la part proximal.
  • La femella té el cap amb trossa i coll terrosos, flancs grisos, i una ampla zona grisa a les ales en vol.

Subespècies[modifica]

Reproducció[modifica]

Nia en matolls i roques, prop de llacs i rius o a la tundra.

Alimentació[modifica]

És capaç de cabussar-se i nedar sota l'aigua per enxampar peixets, insectes aquàtics, crustacis i granotes.

Hàbitat[modifica]

Es troba en badies i llacunes salabroses i en salines.

Distribució geogràfica[modifica]

Viu a Nord-amèrica, Groenlàndia i Euràsia. Hiverna regularment al Delta de l'Ebre, a Mallorca, i és molt rar a la resta dels Països Catalans, on es pot considerar accidental.

Costums[modifica]

Als Països Catalans és un ocell hivernant (de novembre a abril) que també pot observar-se en pas. La població total d'hivernants hi deu voltar a l'entorn de només uns 100 individus.[3]

Referències[modifica]

  1. http://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/monografiesHistoriaNaturalVolums/index/assoc/Monograf/ies_SHNB/_2016_vo/l024.dir/Monografies_SHNB_2016_vol024.pdf
  2. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 31. ISBN 84-315-0434-X.
  3. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 94-95. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica]