Bec de serra mitjà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaBec de serra mitjà
Mergus serrator
Mergus serrator.jpg
Exemplar mascle fotografiat a Califòrnia (Estats Units).
Mergus serrator adult fem.jpg
Femella i mascle de bec de serra mitjà.
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Anseriformes
Família Anatidae
Gènere Mergus
Espècie Mergus serrator
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims Merganser serrator
Distribució
Mergus serrator distr.png
Distribució geogràfica del bec de serra mitjà: groc (estiu), blau (hivern) i verd (tot l'any).
Modifica dades a Wikidata
Un ànec als Estats Units.
Exemplar fotografiat a Suïssa.

El bec de serra mitjà (Mergus serrator) és un ànec marí de règim alimentari piscívor.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 58-60 cm de longitud total i 67-82 cm d'envergadura alar.
  • El mascle té el cap de color verd amb una trossa característica, el coll amb franja blanca, el pit terrós i els flancs grisos.
  • Bec, ulls i potes vermells.[1]
  • Té el bec molt allargat i proveït de petits denticles que faciliten la captura dels peixos evitant que rellisquin i s'escapin.
  • En vol s'observen les ales fosques a la part distal i amb blanc abundant travessat per dues línies negres a la part proximal.
  • La femella té el cap amb trossa i coll terrosos, flancs grisos, i una ampla zona grisa a les ales en vol.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nia en matolls i roques, prop de llacs i rius o a la tundra.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

És capaç de cabussar-se i nedar sota l'aigua per enxampar peixets, insectes aquàtics, crustacis i granotes.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Es troba en badies i llacunes salabroses i en salines.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a Nord-amèrica, Groenlàndia i Euràsia. Hiverna regularment al Delta de l'Ebre, a Mallorca, i és molt rar a la resta dels Països Catalans, on es pot considerar accidental.

Costums[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans és un ocell hivernant (de novembre a abril) que també pot observar-se en pas. La població total d'hivernants hi deu voltar a l'entorn de només uns 100 individus.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 31. ISBN 84-315-0434-X.
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 94-95. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]