Becket (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaBecket
Becket Poster.jpeg
Fitxa
DireccióPeter Glenville
Protagonistes
ProduccióHal B. Wallis, Joseph H. Hazen
GuióEdward Anhalt i Lucienne Hill adaptació de l'obra homònima de Jean Anouilh
MúsicaLaurence Rosenthal
FotografiaGeoffrey Unsworth
MuntatgeAnne V. Coates
ProductoraParamount Pictures
DistribuïdorParamount Pictures
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit
Estats Units
Estrena1964
Durada148 minuts
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3 milions de dòlars
Recaptació149.327 US$ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBecket ou l'Honneur de Dieu Modifica el valor a Wikidata
GènereBiografia, drama
Lloc de la narracióAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0057877 Filmaffinity: 633298 Allocine: 51002 Rottentomatoes: m/becket Allmovie: v4550 TCM: 68316 Metacritic: movie/becket-re-release TV.com: movies/becket Modifica el valor a Wikidata

Becket és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Peter Glenville, estrenada el 1964. Es tracta de la recuperació a la pantalla de l'obra teatral "Becket" de Jean Anouilh, del 1959. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica]

Al segle xii, Thomas Becket és el canceller del regne i l'amic d'Enric II d'Anglaterra. Aquest l'ha de promoure a Arquebisbe de Canterbury a la seva mort. Becket se sent llavors investit per totes les tasques que li incumbeixen, però les seves activitats fan aviat d'ell un rival per al rei.

Crítica[modifica]

Peter Glenville va dirigir aquesta esplèndida mostra de cinema històric, estructurat mitjançant salts en el temps, que adapta la peça teatral l'autor francès Jean Anouilh. Presenta, a més, un magnífic duel interpretatiu entre Peter O'Toole i Richard Burton. L'actor irlandès protagonista de Lawrence d'Aràbia és un Enric II capritxós i mesquí però també vulnerable. La interpretació del gal·lès, que acabava d'encarnar Marc Antoni de Cleòpatra (1963), és igualment antològica. Becket té una cruïlla que l'obliga a decidir entre ser lleial al seu rei o ser lleial a Déu. Tots dos van optar a l'Oscar al millor intèrpret principal, però es van quedar sense estatueta, ja que va anar a parar a Rex Harrison per My Fair Lady. El film tampoc va tenir molta més sort en les altres nou categories en què va ser nominada, ja que només va aconseguir un Oscar al millor guió adaptat, premiant el treball d'Edward Anhalt.

Repartiment[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis[modifica]

Nominacions[modifica]

Rebuda[modifica]

Digna i fidedigna adaptació cinematogràfica del drama teatral d'Anouilh. De nul interès per la seva posada en escena, de la que queden només els focs artificials de la histriònica parella protagonista, amb la proverbial sobreactuació de Peter O’Toole.[2]

Referències[modifica]

  1. Becket
  2. Calderon, pàg.57

Bibliografia[modifica]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5.