Becket (pel·lícula)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Becket
Becket (pel·lícula)
Becket Poster.jpeg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció Peter Glenville
Protagonistes
Producció Hal B. Wallis, Joseph H. Hazen
Guió Edward Anhalt i Lucienne Hill adaptació de l’obra homònima de Jean Anouilh
Música Laurence Rosenthal
Fotografia Geoffrey Unsworth
Muntatge Anne V. Coates
Productora Paramount Pictures
Distribuïdora Paramount Pictures
Dades i xifres
País Regne Unit
Estats Units
Data d'estrena 1964
Durada 148 minuts
Idioma original anglès
Pressupost 3 milions de dòlars
Temàtica
Basat en Becket
Gènere Biografia, drama
Lloc de la narració Anglaterra
Palmarès
Nominacions
Premis Oscar al millor guió adaptat
Més informació
IMDB Fitxa 8.0/10 stars
FilmAffinity Fitxa 7.6/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Becket és una pel·lícula britànico-estatunidenca dirigida per Peter Glenville, estrenada el 1964. Es tracta de la recuperació a la pantalla de l'obra teatral "Becket" de Jean Anouilh, del 1959. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Al segle XII, Thomas Becket és el canceller del regne i l'amic d'Enric II d'Anglaterra. Aquest l'ha de promoure a Arquebisbe de Canterbury a la seva mort. Becket se sent llavors investit per totes les tasques que li incumbeixen, però les seves activitats fan aviat d'ell un rival per al rei.

Crítica[modifica | modifica el codi]

Peter Glenville va dirigir aquesta esplèndida mostra de cinema històric, estructurat mitjançant salts en el temps, que adapta la peça teatral l'autor francès Jean Anouilh. Presenta, a més, un magnífic duel interpretatiu entre Peter O'Toole i Richard Burton. L'actor irlandès protagonista de Lawrence d'Aràbia és un Enric II capritxós i mesquí però també vulnerable. La interpretació del gal·lès, que acabava d'encarnar Marco Polo de Cleòpatra (1963), és igualment antològica. Becket té una cruïlla que l'obliga a decidir entre ser lleial al seu rei o ser lleial a Déu. Tots dos van optar a l'Oscar al millor intèrpret principal, però es van quedar sense estatueta, ja que va anar a parar a Rex Harrison per My Fair Lady. El film tampoc va tenir molta més sort en les altres nou categories en què va ser nominada, ja que només va aconseguir un Oscar al millor guió adaptat, premiant el treball d'Edward Anhalt.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Rebuda[modifica | modifica el codi]

Digna i fidedigna adaptació cinematogràfica del drama teatral d'Anouilh. De nul interès per la seva posada en escena, de la que queden només els focs artificials de la histriònica parella protagonista, amb la proverbial sobreactuació de Peter O’Toole.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Becket
  2. Calderon, pàg.57

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Calderón, Teo. Calderón & Villamandos. Movie Movie (en castellà). ISBN 84-605-6130-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema