Beendorf

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBeendorf
Escut de Beendorf
Beendoerp - Middenstraat.jpg

Localització
Beendorf in BK.png
52° 14′ 32″ N, 11° 05′ 16″ E / 52.242222222222°N,11.087777777778°E / 52.242222222222; 11.087777777778
Estat Alemanya
Estat federat Saxònia-Anhalt
Districte Börde
Població
Total 898 (2014)
• Densitat 132,06 hab/km²
Geografia
Superfície 6,8 km²
Altitud 154 m
Organització i govern
• Cap de govern Hagen Friedrichs
Indicatius
Codi postal 39343
Fus horari
Prefix telefònic 039050
Modifica dades a Wikidata

Beendorf, en baix alemany Beendörp és un municipi de l'estat de Saxònia-Anhalt que té uns 902 habitants. S'ha afiliat a municipi conjunt de Flechtingen a la fi del 2009. La població continua minvant, des del 1939 quan tenia 1260 habitants en va perdre 29%.[1]

Beendorf és regat pel Brunnentalbach (també anomenat Beendorfer Graben),[2] el Röthegraben i el Heinen que hi desemboquen al marge esquerre de l'Aller a l'oest on forma la frontera amb Bartensleben, a l'oest i al sud toca al municipi de Helmstedt a Baixa Saxònia, a l'antiga frontera entre les dues Alemanyes. Al nord-oest hi ha el gran parc natural Bachtäler des Lappwaldes de 590 hectàrees.[3]

«Recordeu-vos el sofriment i els sacrificis dels presoners de l'extensió A3 del camp de concentració nacionalsocialista de Neuengamme a Beendorf!»
Placa commemorativa a l'entrada del poble
traduïda de l'alemany

Des del 1944 hi havia una extensió del camp de concentració de Neuengamme dels quals els presoners havien de treballer en les antigues mines de sal que van transformar-se en fàbriques subterrànies per a la indústria militar. Els homes havien de construir els tallers, les dones els muntatges de precisió. L'abril 1945, 3000 dones i 1300 presoners van ser evacuats per la Schutzstaffel cap a Sasel i Wöbbelin en una nomenada marxa de la mort, davant la progressió ràpida de l'exèrcit dels Estats Units i la capitulació imminent.[4][5] Al cementiri municipal, el 1958 es va inaugurar un sepulcre comú per a 250 presoners morts per les condicions de treball inhumans al camp.

Durant la República Democràtica Alemanya, per la serva proximitat a la frontera d'Occident, era terreny vedat (Sperrgebiet), del qual tots els habitants considerats com no fiables pel règim comunista van ser forçats a mudar vers l'interior del país.

Llocs d'interès
  • El parc natural de les Valls del Lappwald
  • El Schacht Marie, antiga mina de sal i de potassi
  • L'exposició permanent sobre el camp de concentració a l'escola Bernhard Becker

Enllaços i referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beendorf Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Rademacher, Michael. «l Landkreis (Neu-)Haldensleben» (en alemany). Deutsche Verwaltungsgeschichte von der Reichseinigung 1871 bis zur Wiedervereinigung 1990. [Consulta: 27 octubre del 2014].
  2. Blasig, J. «Beendorfer Graben I und II». A: Planfeststellungsverfahren zur Stillegung des Endlagersfür radioaktive Abfälle Morsleben (Eram) (Proposició de pla per a la supressió del dipòsit final de deixalles radioactives de Morsleben (pdf) (en alemany). Hildesheim: Bundesamt für Strahlenschutz, 2009, p. 130. 
  3. «Bachtäler des Lappwaldes» (en alemany). Naturschutzgebiete in Sachsen-Anhalt. Landesverwaltungsamt Sachsen-Anhalt, 23 juliol 2014 (2014-07-23). [Consulta: 25 octubre del 2014].
  4. «Das Außenlager Helmstedt/Beendorf.» (en alemany). KZ-Gedenkstätte Neuengamme, 2014. [Consulta: 27 octubre del 2014].
  5. Kooger, Björn. Rüstung unter Tage: die Untertageverlagerung von Rüstungsbetrieben und der Einsatz von KZ-Häftlingen in Beendorf und Morsleben (Indústria subterrània: la transferència de la indústria militar i l'explotació de presoners de camps de concentraci´a Beendorf i Morsleben) (en alemany). Berlín: Metropol, 2004, p. 320. ISBN 9783936411027.