Beethoven (cràter)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'accident geogràfic extraterrestreBeethoven
Beethoven crater.png
Conca Beethoven
Dades generals
Tipus cràter d'impacte
Cos astronòmic Mercuri
Epònim Ludwig van Beethoven
Dades geogràfiques
Coordenades 20° S, 124° O / 20°S,124°O / -20; -124
Diàmetre 630 km
Quadrangle Beethoven quadrangle Tradueix
Localització
DeepPink pog.svg
Mapa topogràfic de Mercuri. Projecció equirectangular. Àrea representada: 90°N-90°S; 180°W-180°E.
Identificadors
Gazetteer of Planetary Nomenclature 660
Modifica dades a Wikidata

Beethoven és un cràter d'impacte de 630 km[1] de diàmetre de Mercuri. Porta el nom del compositor alemany Ludwig van Beethoven (1770-1827), i el seu nom va ser aprovat per la Unió Astronòmica Internacional el 1976.[1]

Quadrangle H7 amb el cràter Beethoven marcat

A diferència de moltes conques[Nota 1] de la Lluna de mida similar, Beethoven no és multi-anellat.[2]

Les restes dels dipòsits de material expulsat pel cràter durant la formació del mateix mateix apareixen sense brillantor i en molts llocs estan molt poc definits. La vora del cràter de Beethoven està parcialment esborrat per aquestes mateixes restes de material i també per materials procedents de les planes que envolten el cràter, el fa que Beethoven sigui poc visible.[3] El sòl del cràter també està cobert amb planes suaus de material, i té una reflectància i un color similar a les planes que envolten el cràter. A diferència del que passa a la conca Caloris, no apareix esquerdes, fisures o grabens dins de Beethoven.[4]

Spud i Prosser [5] van suggerir que Beethoven es podia haver format durant el final del període de formació de cràters tipus c3[Nota 2] o a principis del període de la formació de cràters tipus c2,[Nota 3] el que significa que és més antic que la Conca Caloris.

La profunditat de Beethoven es va estimar en 2,5 ± 0,7 km dels models d'elevació digital estéreo basats en imatges de Mercuri preses per la sonda espacial Mariner 10. Aquesta profunditat és significativament menor que la dels cràters lunars i conques de mida similar, el que probablement indica que la conca Beethoven ha relaxat la seva forma després de la seva formació.[4] També hi ha una àmplia elevació topogràfica en el marge nord-oest de Beethoven.[3]

Notes[modifica]

  1. Els cràters de més de 250 km de diàmetre se'ls coneixen com «conques».
  2. Cràter tipus c3: La vora del cràter està modificat, format per una carena contínua però lleugerament arrodonida i suau. Generalment, el mantell d'ejecta és menys extens que els dels cràters més joves de mida similar. Normalment els raigs es superposen al cràter; les planes llises i els materials de les planes intermèdies cobreixen el sòl de molts cràters.
  3. Cràter tipus c2: La vora del cràter té poca alçària. Relativament és un cràter poc profund, molts amb vores formades per carenes discontínues. El sòl està cobert per planes llises i materials de les planes intermèdies. La densitat de l'ejecta expulsat dels cràters és similar a la del material de les planes intermèdies.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Beethoven». Gazetteer of Planetary Nomenclature. United States Geological Survey, 07-10-2016. [Consulta: 19 maig 2017].
  2. Trask, N.J. (November 15–17, 1976). "History of basin development on Mercury" a Conference on Comparisons of Mercury and The Moon. Lunar Science Institute Contribution 262 
  3. 3,0 3,1 André, S.L.; Watters, T.R.; Robinson, M.S. «A topographic analysis of Beethoven Basin, Mercury». Lunar and Planetary Science, XXXVI, 2005, pàg. 1871. Bibcode: 2005LPI....36.1871A.
  4. 4,0 4,1 Mohit, P. Surdas; Johnson, Catherine L.; Barnouin-Jha, Olivier; Zuber, Maria T.; Solomon, Sean C. «Shallow basins on Mercury: Evidence of relaxation?». Earth and Planetary Science Letters, 285, 3-4, 2009, pàg. 355–363. Bibcode: 2009E&PSL.285..355M. DOI: 10.1016/j.epsl.2009.04.023.
  5. Spudis, P.D.; Prosser, J.G. «Geologic map of the Michelangelo quadrangle of Mercury». U.S. Geological Survey Miscellaneous Investigations Series, 1984.