Befana
| |||
La Befana és un caràcter del folklore italià, similar a Nicolau de Mira o Santa Claus. El caràcter pot haver-se originat a l'antiga Roma, procedent de ritus pagans, i llavors estendre's com a tradició a la Itàlia peninsular.[1] A l'Alguer és la persona imaginària que porta los regals a les criatures el dia dels reis.[2] En altres contexts es fa servir per a designar una dona lletja.[2]
| « | Si no fas de bo, la Befana te donarà cendra i garbó | » |
| — Diccionari de l'Alguerés[2] | ||
Origen
[modifica]Una creença popular és que el seu nom deriva de la celebració de l'Epifania,[3] tanmateix hi ha evidència per suggerir que Befana deriva de la deessa sabina o romana anomenada Strenia, deessa dels bons auguris del cap d'any. En deriva la paraula strena, presagis, estrenes ofertes a l'ocasió del primer de gener,[4] que va donar el català estrenar, estrena.[5] En la seva obra La ciutat de Déu contra els pagans, Agustí d'Hipona, es va enfadar contra el mal costum dels romans, de tenir un déu per a gairebé tot «Tanmateix, em sorprèn molt que, mentre atribuïen déus individuals a cada cosa i gairebé a cada moviment, [...] es comprometessin a fer ritus sagrats públics per a tots aquests déus i deesses, la deessa Strenia, que els faria forts.».[6]
En el folklore popular, la Befana visita tots els nens d'Itàlia la nit del 5 al 6 de gener per omplir els seus mitjons amb caramels si són bons, o trossos de carbó si són dolents.[2] Sent una bona dona de casa, molts diuen que escombrarà el pis abans de sortir. La tradició fa que el nen de la familia deixi una garrafa petita de vi i un plat amb uns mos de menjar, sovint regional o local, per a Befana.[7]
La Befana es representa com una velleta muntada en una escombra voladora, que porta un xal negre i cobert de sutge, perquè entra a les cases dels nens a través de la xemeneia. Sempre somriu i porta un cistell ple de dolços i regals (o carbó).
Llegenda
[modifica]Segons la història popular, els tres Reis d'Orient anaven cap a Betlem a portar regals al Nen Jesús, i, no aconseguint trobar el camí, van demanar informació a una vella.[8] No sabia el camí, però va convidar els visitants a pernoctar a casa seva. El matí següent, en agraïment per a l'acollida, la van convidar a seguir-los i visitar el nen, però va dir que era molt atrafegada. Més tard, se'n va penedir i va prendre el camí seguit pels Mags, però mai més no va reeixir retrobar-los. Des de llavors, diu la llegenda que ella va a parar a qualsevol casa que troba al llarg de la carretera, donant dolços per als nens amb l'esperança que un d'ells sigui el Nen Jesús.[9]
Poemes
[modifica]Hi ha diversos poemes sobre La Befana, els quals són coneguts en versions lleugerament diferents per tot Itàlia.
| « | La Befana vien di notte
Con le scarpe tutte rotte Col vestito alla romana Viva, Viva La Befana! |
La Befana ve de nit
Amb calçat debolit Vestit a la romana Visca, visca la La Befana! |
» |
Una altra versió, de la gent de la província de Trento (llac de Garda septentrional):
| « |
Viene, viene la Befana
|
Ve, ve la Befana Ve dels monts a la nit profunda |
» |
Referències
[modifica]- ↑ «La bruja Befana en Italia: significado y eventos» (en castellà). [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «befana». Diccionari de l'Alguerés. [Consulta: 23 juny 2025].
- ↑ Todosobreitalia, Por. «¿Qué es la fiesta de la Befana? | Todo sobre Italia» (en castellà), 05-01-2023. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «Strena, Strenia». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, pàgina 1426 de 1632. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ Seva i Llinares, Antoni (ed.). «estrena». A: Diccionari Llatí-Català. 2007. Barcelona: Grup Enciclopèdia, 1993, pàgina 363 de 1261. ISBN 978-84-7739-631-4.
- ↑ d'Hipona, Agustí. De Civitate Dei. Liber IV, 16 [Consulta: 23 juny 2025]. «Miror autem plurimum, quod, cum deos singulos singulis rebus et paene singulis motibus adtribuerent,[…] deam Streniam, quae faceret strenuum, his omnibus diis et deabus publica sacra facere susceperunt»
- ↑ «A Journey Around The Figure Of The Befana» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-08-15. [Consulta: 17 maig 2012].
- ↑ Lozano, Lídia. «La Befana: la bruja buena italiana que reparte regalos la misma noche que los Reyes Magos» (en castellà). Viajar, 14-12-2023. [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ «Epiphany-Befana» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2012].
Enllaços externs
[modifica]
