Befehlshaber der Unterseeboote
| Creació | 1917  |
|---|---|
| Abolit | 1945 |
Befehlshaber der Unterseeboote (BdU) (alemany Comandant Suprem dels Submarins)
A la Marina Imperial alemanya durant la Primera Guerra Mundial, així com a la Kriegsmarine durant la Segona Guerra Mundial, el càrrec de Comandant Suprem dels Submarins (BdU) era el càrrec de Comandant Suprem de l'arma submarina i per referència s'aplicava també al Quarter General de l'arma submarina.
Primera Guerra Mundial
[modifica]Durant la Primera Guerra Mundial, el BdU (Comandament Suprem dels Submarins Alemanys) va ser el Quarter General de l'arma submarina, creada el 5 de juny de 1917,[1] a partir de la Inspecció de Submarins i el Comandant dels Submarins[2] per poder coordinar les seves divisions que estaven dirigides cada una per un Führer der U-Boote (FdU) (Comandant dels Submarins). El motiu de la seva creació va ser la formació de nous grups de submarins més grans a Flandes i la Mediterrània, cadascun encapçalat per un FdU (Comandant dels Submarins) per a Flandes (Korvettenkapitän Karl Bartenbach) i per a la Mediterrània (Kapitän zur See Theodor Püllen i més tard, el Kapitän zur See Kurt Graßhoff) L'únic cap del BdU de la Marina Imperial va ser el Komodore Andreas Michelsen que havia sigut cap dels destructors de l'estol d'alta mar de la marina imperial. L'oficina es va dissoldre després de la guerra i la prohibició de posseir submarins imposada a la Reichmarine pels articles 181 i 190 del Tractat de Versalles.
Segona Guerra Mundial
[modifica]A la Kriegsmarine, el BdU es referia tant al càrrec com a l'oficina. El terme es va originar el 19 de setembre de 1939, a partir de l'Oficina de Comandants dels Submarins (FdU). El Kapitän sur zee Karl Dönitz, amb el títol de Comandant dels Submarins, va dirigir aquesta oficina des del gener de 1936. Estava subordinada al Comandament de la Flota. Els diversos comandants de submarins (FdU) estaven subordinats a aquesta oficina i tenia diferents departaments ( el Departament Organitzatiu, el de Personal i per a operacions de combat, el Departament d'Operacions). Més tard, s'hi va afegir un Departament Central durant un curt període.
L'oficina es va ubicar inicialment a Kiel, després breument a París a partir de l'estiu de 1940, i després a partir del novembre a Lorient,[3] on també es van construir una drassana naval i grans búnquers de submarins. Fins al 1942, Karl Dönitz va dirigir les operacions de la força submarina des d'una vil·la a la península de Kernével.
A partir del 19 de setembre de 1939, Dönitz, que havia estat ascendit a contraalmirall, va ocupar aquest càrrec com a comandant dels submarins (BdU). El 31 de gener de 1943, Dönitz va ser ascendit a gran almirall i es va convertir en comandant suprem de tota la Kriegsmarine, substituint Erich Raeder. Va conservar el títol, però va ser substituït com a comandant operatiu a la BdU pel seu cap d'estat major Eberhard Godt.[4] Després del final de la Segona Guerra Mundial, el càrrec va ser suprimit.
Referències
[modifica]- ↑ Herzog, Bodo. Deutsche U-Boote 1906 - 1966. Erlangen: Müller, 1996. ISBN 978-3-86070-036-5.
- ↑ Michelsen, Andreas. Der U-Bootskrieg 1914–1918. Leipzig: K. F. Koehler, 1925.
- ↑ Hellwinkel, Lars. Hitlers Tor zum Atlantik: die deutschen Marinestützpunkte in Frankreich 1940-1945. 1. Aufl. Berlin: Ch. Links, 2012. ISBN 978-3-86153-672-7.
- ↑ «Konteradmiral Eberhard Friedrich Clemens Godt - German U-boat Commanders of WWII - The Men of the Kriegsmarine - uboat.net». [Consulta: 22 setembre 2025].