Behoïta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralBehoïta
Fórmula química Be(OH)2
Epònim beril·li, hidròxid i composició química
Localitat tipus Pegmatita de Rode Ranch, Comtat de Llano, Texas, Estats Units
Classificació
Categoria òxids
Nickel-Strunz 10a ed. 4.FA.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 4.FA.05a
Nickel-Strunz 8a ed. IV/F.01
Dana 6.2.2.1
Heys 7.4.2
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Estructura cristal·lina a = 4,62Å; b = 7,05Å; c = 4,55Å;
Simetria 2 2 2 - disfenoide
Color color blanc o és incolor, rarament rosa clar a gris clar. Pot presentar colors d'interferència anòmals blaus o marrons anòmals en llum transmesa.
Macles probablement macles polisintètiques, observades òpticament
Fractura concoidal
Duresa 4
Lluïssor vítria, grassa, mat
Diafanitat translúcida, opaca
Densitat 1,92 g/cm3 (mesurada); 1,93 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques biaxial (-)
Índex de refracció nα = 1,533 nβ = 1,544 nγ = 1,548
Birefringència δ = 0,015
Angle 2V mesurat: 82°, calculat: 60°
Dispersió òptica r < v, forta
Més informació
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1969-031
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

La behoïta és un mineral de la classe dels òxids. S'anomena així pel seu contingut en beril·li i hidròxid (composició química). És un polimorf de la clinobehoïta.

Característiques[modifica]

La behoïta és un element químic de fórmula química Be(OH)2. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. Presenta color blanc o és incolor, rarament rosa clar a gris clar. Pot presentar colors d'interferència anòmals blaus o marrons anòmals en llum transmesa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la behoïta pertany a "04.FA: Hidròxids amb OH, sense H2O; tetraedres que comparetixen vèrtex" juntament amb els següents minerals: ashoverita, clinobehoïta, sweetita i wulfingita.

Formació i jaciments[modifica]

S'ha descrit en pegmatites granítiques com a producte d'alteració de la gadolinita (a Texas, EUA);[2][3] també s'ha descrit en tufs volcànics alterats (Utah, EUA) i en vetes pegmatítiques i cavitats miarolítiques en sienites nefelíniques (al Mont Saint-Hilaire, Canadà). S'ha descrit associada a gadolinita, bastnäsita, tengerita, quars, albita, microclina, montmorillonita, fluorita i calcita.[3]

S'ha trobar a les següents localitats: Texas i Utah (EUA); Mont Saint-Hilaire (Quebec) i a la pedrera Saga (Tvedalen, Noruega).[3]

Referències[modifica]

  1. «Behoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Behoite Mineral Data». [Consulta: 4 abril 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Behoite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 abril 2018].