Beina foliar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Làmina foliar -en primer pla- seguida de la beina foliar que envolta a la tija d'una planta de la gramínia Lolium multiflorum (Margall italià).

En botànica, la beina foliar és un eixamplament del pecíol o de la fulla que embolica la tija com passa a les gramínies i moltes apiàcies.[1]

Pot envoltar a la tija molt clarament, com és el cas de la beina cilíndrica de les gramínies, o directament no existir. Algunes beines porten una prolongació membranosa a la part superior anomenada lígula.[2]

En les gramínies, la beina foliar neix en un nus i embolica a la canya, on pot ser més curta o més llarga que el entrenús. Freqüentment la beina està dividida fins a la base, tot i que les seves vores se superposen on s'enrotllen al voltant de la canya, però en moltes espècies està parcialment o totalment soldada per les seves vores (com per exemple, en Bromus) i fins i tot la lígula pot formar un anell continu voltant de la canya, com passa a Melica i en algunes espècies de Poa. Les nervadures de la beina són nombroses i uniformes, si bé en espècies amb canyes comprimides les beines poden presentar una carena conspícua.[3]

Referències[modifica]

  1. Font Quer, P.. Diccionario de Botánica. 8ª reimpresión. Barcelona: Editorial Labor, S. A., 1982. 84-335-5804-8. 
  2. González, A.M. & Arbo, M.M. «Organización del cuerpo de la planta. Tema 2: Hoja, 2.4. Pecíolo y base foliar» (en español). Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste. [Consulta: 10 setembre 2010].
  3. Cabrera, A. L., Cámara Hernández, J., Caro, J.; Covas, G.; Fabris, H., Hunziker, J., Nicora, E., Rugolo, Z., Sánchez, E., Torres, M. (1970), «Gramineae, parte general.» Flora de la Provincia de Buenos Aires: Gramíneas., Colección Científica del INTA. Tomo IV, parte II., 1-18.