Bel·la Akhmadúlina

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBel·la Akhmadúlina
Bella Akhmadulina.jpg
Nom original Белла Әхәт кызы Әхмәдуллина i Bella Əxət qızı Əxmədullina
Dades biogràfiques
Naixement 10 d'abril de 1937
Moscou
Mort 29 de novembre de 2010 (73 anys)
Peredelkino
Sepultura cementiri de Novodèvitxi
Alma mater Institut de Literatura Maksim Gorki
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Gènere Poesia lírica
Dades familiars
Cònjuge Ievgueni Ievtuixenko
Yuri Nagibin
Eldar Kuliev
Premis i reconeixements

IMDB: nm0015262
Modifica dades a Wikidata

Izabel·la Akhàtovna "Bel·la" Akhmadúlina (en rus: Бе́лла (Изабе́лла) Аха́товна Ахмаду́лина, AFI [ˈbʲɛlə ɐˈxatəvnə ɐxmɐˈdulʲɪnə] (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en rus), tàtar Bella Äxät qızı Äxmädullina; 10 d'abril de 1937 – 29 de novembre del 2010) fou una poetessa soviètica i russa, escriptora de relats curts i traductora, coneguda per la seva postura apolítica a l'hora d'escriure.[1]Va formar part del moviment literari de la Nova Onada de Rússia.[2]Va ser qualificada per Joseph Brodsky com el millor poeta viu en llengua russa.[2][3][4]Fou membre de la Unió d'Escriptors de Rússia, del comitè executiu del PEN Club Internacional de Rússia i de la Societat d'Amics del Museu de Belles Arts Puixkin. També fou Membre Honorària de l'Acadèmia Americana d'Arts i Lletres. Fou guardonada amb el Premi Estatal de la Federació Russa i el Premi Estatal de l'URSS.

Tot i la postura apolítica abans esmentada de la seva escriptura, Akhmadúlina fou sovint crítica de les autoritats de la Unió Soviètica,[5] i es va pronunciar a favor d'altres, incloent els premis Nobel Borís Pasternak, Andrei Sàkharov i Aleksandr Soljenitsin.[1]Fou coneguda pel públic internacional a través dels seus viatges per l'estranger durant el Desglaç de Khrusxov, durant el qual va fer aparicions en estadis amb totes les entrades esgotades.[6]A la seva mort el 2010 a l'edat de 73 anys, el President de Rússia Dmitri Medvédev va aclamar la seva poesia com un "clàssic de la literatura russa."[4]

The New York Times afirmà que Akhmadúlina fou "sempre reconeguda com un dels tresors literaris de la Unió Soviètica i un poeta clàssic en la línia temporal que s'estén des de Lérmontov i Puixkin."[1] Sonia I. Ketchian, escrivint a The Poetic Craft of Bella Akhmadulina, la va qualificar com "un dels grans poetes del segle XX. Tenim Akhmàtova, Tsvetàieva, Mandelstam, i Pasternak – i ella és la cinquena".[1]

Primers anys, educació i obres[modifica | modifica el codi]

Bel·la Akhmadúlina va néixer a Moscou el 10 d'abril del 1937, filla única de pare tàtar i mare russo-italiana.[1][7]Foren evacuats a Kazan quan va esclatar la Segona Guerra Mundial.[1]La seva mare, Nadejda Makàrovna Làzareva treballava com a traductora per a l'NKVD. El seu pare, Akhat Valéievitx Akhmadulin, era un alt funcionari de duanes.

La carrera literària d'Akhmadúlina va començar quan encara anava a l'escola, treballant com a periodista al diari de Moscou, Metrostroevets, i millorant les seves habilitats poètiques en un cercle organitzat pel poeta Ievgueni Vinokurov. Els seus primers poemes van aparèixer a la revista October després d'haver estat aprovats per poetes soviètics establerts. Aquests primers poemes van ser publicats el 1955.[5]El crític emigrat Mark Slonim descriu les seves perspectives de la següent manera en 1964 (Literatura russo-soviètica): "La seva veu té una puresa tal de to, tal riquesa de timbre, tal individualitat de dicció, que si el seu creixement continua algun dia aconseguirà succeir Akhmàtova" com "la poetessa viva més gran de Rússia".[1]

Després d'acabar l'escola, Akhmadúlina va entrar a l'Institut de Literatura Maksim Gorki on es graduaria el 1960. Mentre estudiava a l'institut, va publicar els seus poemes i articles en diferents diaris, tant oficials com escrits a mà. Ella va ser objecte de crítiques al Komsomólskaia Pravda el 1957.[7]Fou expulsada de l'Institut Maksim Gorki el 1959 com a conseqüència de la seva oposició a la persecució de Borís Pasternak (oficialment - per suspendre un examen en marxisme-leninisme;[8][9][10] posteriorment fou readmesa) El 1962 fou publicada la primera col·lecció dels seus poemes, titulada Struna (La cadena).[7][11]i va ser un èxit rotund. Tot i ser expulsada, moltes de les seves col·leccions de versos es van publicar més tard: Les classes de música (1970),[11] Poemes (1975), Espelma (1977),[11] Dreams of Georgia (1977), El misteri (1983),[11] Línia costanera (1991), i altres. Una col·lecció anomenada Sad (Jardí) serví a Akhmadúlina per rebre el Premi Estatal de l'URSS el 1989.[7][11]

"Molts gossos i un gos", una història curta escrita en un estil surrealista, va ser publicada el 1979 al Metropol Almanac en samizdat.[6]Va ajudar en la creació del Metropol.[7]Va escriure assajos sobre Aleksandr Puixkin and Mikhaïl Lérmontov.[7]

Ella va aparèixer en els estadis amb entrades esgotades en la dècada de 1960, com ho van fer els poetes Ievgueni Ievtuixenko, Andrei Voznessenski i Robert Rojdéstvenski.[6]

Va publicar una carta oberta en suport de l'exiliat Andrei Sàkharov.[12]L'octubre del 1993 va signar la Carta dels Quaranta-dos.[13]

Fou una periodista en una pel·lícula de 1964.[7]

Bel·la va participar en molts esdeveniments internacionals de poesia, incloent la Lectura Internacional de Poesia Kuala Lumpur (1988).[14]

Després de la caiguda de la Unió Soviètica va publicar Bagul i clau (1994), Un so que guia (1995) i Un dia de desembre (1996), entre altres obres.[1]

Traduccions[modifica | modifica el codi]

Els temes principals de l'obra d'Akhmadúlina són l'amistat, l'amor i les relacions entre les persones. Va escriure nombrosos assajos sobre poetes i traductors russos, alguns dedicats al seu íntim amic Bulat Okudjava. Akhmadulina evità escriure poemes obertament polítics, però va participar en els esdeveniments polítics en la seva joventut, en suport de l'anomenada "dissidència". Va traduir al rus poesia de França, Itàlia, Txetxènia, Polònia, Iugoslàvia, Hongria, Bulgària, Geòrgia, Armènia, i molts altres.

Akhmadúlina va escriure en un estil "decididament apolític".[1]Va fer ús de la imaginació i l'humor en la seva obra.[1]Va usar quartets rimats en els seus primers treballs, que parlen habitualment d'ocurrències imaginatives de la vida quotidiana, en un llenguatge ple a vessar tant d'arcaismes com de neologismes.[1]La religió i la filosofia es van convertir en els seus temes a mesura que ella envellia i es van escriure en formes més llargues.[1]

Vida personal[modifica | modifica el codi]

Bella Akhmadulina i Anna Netrebko en la cerimònia del Premi Estatal de Rússia al Kremlin

El primer matrimoni de Bel·la fou el 1954 amb Ievgueni Ievtuixenko, un altre famós poeta de l'època; el seu segon marit des del 1960 fou Iuri Naguibin, gran novel·lista i guionista. Del seu matrimoni el 1971 amb el director de cinema Eldar Kuliev va tenir una filla, Elizaveta Kulieva, que també és poeta.[15] El 1974, es va casar amb el seu últim marit, el famós artista i escenògraf Borís Messerer. Tenien cases a Peredelkino i Moscou.

Mort[modifica | modifica el codi]

Akhmadúlina va morir a casa seva a Peredelkino, prop de Moscou, el 29 de novembre del 2010. Tenia 73 anys d'edat. La seva mort va ser anunciada aproximadament una hora més tard.[7] El marit d'Akhmadúlina va dir que la seva mort es va produir per una malaltia del cor,[4] descrita com a "crisi cardiovascular".[7]Tant Dmitri Medvédev com Vladímir Putin li reteren homenatge,[6][11]i Medvédev escrigué al seu blog que la mort era una "pèrdua irreparable".[4]Medvédev també va escriure que la poesia d'Akhmadúlina era un "clàssic de la literatura russa".[4]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cameo[modifica | modifica el codi]

  • Tinc vint anys (en rus: Застава Ильича - 1961), dirigida per Marlen Khutsiev

Actriu[modifica | modifica el codi]

  • Allà hi viu un noi (en rus: Живёт такой парень - 1964), dirigida per Vassili Xukxín
  • Esport, esport, esport (en rus: Спорт, спорт, спорт - 1970), dirigida per Elem Klímov

Guionista[modifica | modifica el codi]

  • Estanys nets (en rus: Чистые пруды (1965), basada en l'obra de Iuri Naguibin
  • Hostessa (en rus: Стюардесса - 1968)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Struna (La corda), Moscou, 1962
  • Oznob (Febre), Frankfurt del Main 1968
  • Uroki Muziki, (Lliçons de música), 1969
  • Stikhi (Versos) de 1975
  • Svetxa (L'espelma), 1977
  • Sny o Gruzii (Somnis de Geòrgia), 1978-1979
  • Metel (Tempesta de neu), 1977
  • Taina (El secret), 1983
  • Sad (El jardí), 1987
  • Stikhotvorenie (Un poema) de 1988
  • Izbrannoie (Vers selecte) de 1988
  • Stikhi (Versos) de 1988
  • Poberejeie (La costa), 1991
  • Larets i Kliutx (Bagul i clau), 1994
  • Griada Kamnei (El cantell de la pedra), 1995
  • Samie Moi Stikhi (Els meus propis versos), 1995
  • Zvuk Ukazuisxi (Un so de guia), 1995
  • Odnajdi v Dekabre (Un dia de desembre), 1996

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Grimes, William «Bella Akhmadulina, Bold Voice in Russian Poetry, Dies at 73». The New York Times, 29 novembre del 2010 [Consulta: 29 novembre del 2010].
  2. 2,0 2,1 Bella Akhmadulina Criticism
  3. Sonia Ketchian: The Poetic Craft of Bella Akhmadulina
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Isachenkov, Vladimir «Prominent Soviet-era Russian poet Bella Akhmadulina dies at 73». ABC News, 29-11-2010 [Consulta: 29 novembre 2010].
  5. 5,0 5,1 «BC-EU—Russia-Obit-Akhmadulina, EU». TODAY, 30-11-2010 [Consulta: 30 novembre 2010].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 «Russian poet Bella Akhmadulina dies aged 74». RIA Novosti, 29-11-2010 [Consulta: 29 novembre del 2010].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 «Poetess Akhmadulina dies in Moscow at age of 73». ITAR-TASS, 29-11-2010 [Consulta: 29 novembre 2010].
  8. Boris Messerer. Promel'k Belly «Znamya», 2011, № 9
  9. Mor Bel·la Akmadúlina - poetessa lírica subtil i defensora dels dissidents (rus)
  10. «Great Russian Poetess Bella Akhmadulina Passes Away». Russia-InfoCenter, 29-11-2010 [Consulta: 29 novembre 2010].
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 «Russia’s President and Prime Minister commiserate the death of Bella Akhmadulina». The Voice of Russia, 29 novembre del 2010 [Consulta: 29 novembre del 2010].
  12. «Russian poet Bella Akhmadulina dies at 73». Boston Globe, 29 novembre del 2010 [Consulta: 29 novembre del 2010].
  13. (en ru) , 5 octubre del 1993 [Consulta: 1 desembre del 2015].
  14. Imbauan PPDKL (Pengucapan Puisi Dunia Kuala Lumpur) (1986–2002). Kuala Lumpur: DBP, 2004, p. 97-98
  15. «Literaturnaya Rossia» (en rus). litrossia.ru. Arxivat de l'original el 28 de setembre del 2011. [Consulta: 17 setembre del 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bel·la Akhmadúlina Modifica l'enllaç a Wikidata