Belegaer

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

En l'univers imaginari de l'escriptor britànic J. R. R. Tolkien el Belegaer (que significa Gran Mar en sindarin) és l'oceà que es troba a l'oest de la Terra Mitjana i que durant moltes edats la separà d'Aman. Aquest mar és travessat per la Cintura d'Arda, equivalent a l'equador.

Etimologia[modifica]

El nom està compost per l'adjectiu beleg, que significa «gran» i aer, que significa «mar». El nom quenya mai no és mencionat en els escrits publicats per Tolkien, però és Alatairë.

Història[modifica]

Aquest oceà important patí molts canvis des de la Creació d'Arda, atesa la Guerra dels Poders i d'altres lluites que s'hi succeïren al llarg del temps. Els aldarulls causats per aquesta guerra suposaren una ampliació del Belegaer i l'aparició de nombroses badies i golfs a l'oest de la Terra Mitjana. L'aixecament de les Pelóri sobre les costes orientals d'Aman implicaren un major aïllament del continent dels vàlar.

Així doncs, abans del final de la Primera Edat, el Belegaer tenia com a límit nord la gèlida regió de Glaç Cruixent, i Èndor estava unit a Aman a través del Pas d'Ilmen, que el travessava. Per aquest estret de gel passaren les hosts nóldor de Fingolfin en llur exili cap a la Terra Mitjana.

Després de la desaparició de Beleríand la distància entre tots dos continents s'estengué considerablement més, desaparegué el Pont de Glaç i les aigües penetraren a l'extrem nord inundant completament Hithlum, Anfauglith, Lothlann i les Muntanyes de Ferro. La virulència de la seva irrupció a les terres dels elfs no només inundà aquesta part, sinó que partí les Muntanyes Blaves en dos obrint un gran golf, el Golf de Lhûn.

Amb l'enfonsament de Númenor, a finals de la Segona Edat i la separació d'Aman dels Cercles del Món, els límits occidentals del Belegaer foren desconeguts per als homes, només se sap que els viatgers «arribaven a terres noves, i les trobaven semblants a les terres velles, i també sotmeses a la mort. I els que viatjaven més lluny encara només traçaven un cercle al voltant de la Terra per tornar fatigats per fi al lloc de partida, i deien –Tots els camins són corbats ara».[1]