Belinda (satèl·lit)
 Belinda | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Designació provisional | S/1986 U 5  | ||
| Tipus | satèl·lit natural i satèl·lit d'Urà | ||
| Descobert per | Voyager 2 Stephen P. Synnott | ||
| Data descobriment | 13 gener 1986 | ||
| Epònim | Belinda | ||
| Cos pare | Urà | ||
| Dades orbitals | |||
| Semieix major a | 75.255,613 km[1] | ||
| Excentricitat e | 0[1] | ||
| Període orbital P | 0,62 d[1] | ||
| Inclinació i | 0,03063 ° ↔ Urà | ||
| Característiques físiques i astromètriques | |||
| Radi | 45 km[2] 0,067[2] | ||
| Massa | 360 Eg[3] | ||
| Densitat mitjana | 1,3 g/cm³ | ||
| Albedo | 0,067 [2] | ||
| Temperatura de superfície |
| ||
| Part de | grup de Pòrcia | ||
Belinda és un satèl·lit interior del planeta Urà. Descobert gràcies a les imatges proporcionades pel Voyager 2 el 13 de gener de 1986, se li va donar la designació temporal S/1986 U 5.[4] Deu el seu nom a l'heroïna de l'obra d'Alexander Pope El rínxol violat The Rape of the Lock en anglès. També se'l coneix com a Urà XIV.[5]
Belinda pertany al grup de satèl·lits de Pòrcia, que inclou també s Bianca, Crèssida, Julieta, Pòrcia, Rosalina, Cupid, Desdèmona i Perdita.[6] Aquests satèl·lits presenten òrbites i propietats fotomètriques similars.[6] Desgraciadament es coneix poca cosa més que la seva òrbita,[7] radi de 45 km[8] i albedo geomètric de 0,08.[6]
A les imatges de la Voyager 2 Belinda es mostra com un objecte allargat, amb l'eix major apuntant cap a Urà. El satèl·lit és força allargat, amb el seu eix menor 0,5 ± 0,1 vegades la llargades de l'eix major.[8] la seva superfície presenta un color grisós.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 URL de la referència: http://adsabs.harvard.edu/abs/1998AJ....115.1195J.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «NASA FACTS» (en anglès). NASA.
- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ Smith, B. A. «IAU Circular No. 4164», 16-01-1986. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». Gazetteer of Planetary Nomenclature. USGS Astrogeology, 21-07-2006. [Consulta: 6 agost 2006].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Karkoschka, Erich «Comprehensive Photometry of the Rings and 16 Satellites of Uranus with the Hubble Space Telescope». Icarus, 151, 2001, pàg. 51–68. DOI: 10.1006/icar.2001.6596.
- ↑ Jacobson, R.A. «The Orbits of the Inner Uranian Satellites From Hubble Space Telescope and Voyager2 Observations». The Astronomical Journal, 115, 1998, pàg. 1195–1199. DOI: 10.1086/300263.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Karkoschka, Erich «Voyager's Eleventh Discovery of a Satellite of Uranus and Photometry and the First Size Measurements of Nine Satellites». Icarus, 151, 2001, pàg. 69–77. DOI: 10.1006/icar.2001.6597.
Enllaços externs[modifica]
Generalment ordenats segons la distància a Urà, de menor a major. | |
| Interiors | |
| Grans (esferoides) | |
| Exteriors (irregulars) | |
| Satèl·lits principals |  | |
|---|---|---|
| Característiques | ||
| Exploració | ||
| Altres temes | ||