bell hooks

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Infotaula de personabell hooks
Bellhooks.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Gloria Jean Watkins Modifica el valor a Wikidata
25 setembre 1952 Modifica el valor a Wikidata
Hopkinsville (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 desembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Berea (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència renal Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicAfroamericà Modifica el valor a Wikidata
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Stanford - Grau en Arts
Hopkinsville High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis de gènere i teoria crítica de la raça Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsofa, professora d'universitat, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorBerea College (2004–2021)
Universitat de la Ciutat de Nova York (1994–2004)
Oberlin College (1988–1994)
Universitat Yale (1985–1988)
Universitat del Sud de Califòrnia
Universitat Estatal de San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Influències
Nom de plomabell hooks Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0393654 Twitter: bellhooks Modifica el valor a Wikidata

Gloria Jean Watkins, coneguda pel nom de ploma bell hooks, (Hopkinsville, Kentucky, 25 de setembre de 1952 - Berea, Kentucky, 15 de desembre de 2021) va ser una escriptora i activista feminista estatunidenca.[1][2][3]

S'interessà particularment per les relacions existents (interseccionalitat) entre raça, capitalisme, classe i gènere, i sobre la producció i la perpetuació dels sistemes d'opressió i de domini basant-se en aquestes relacions. Va publicar més de trenta llibres i diversos articles en publicacions universitàries o en la premsa generalista, va aparéixer en diverses pel·lícules documentals i va participar en conferències públiques. Principalment va centrar el seu treball des d'una perspectiva feminista i afroamericana, i va tractar temes de raça, classe, del gènere en l'educació, l'art, la història, la sexualitat, els mitjans de comunicació de massa, i el feminisme.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Nom de ploma[modifica]

hooks va forjar el seu pseudònim a partir dels noms de sa mare i la seua àvia. El seu nom empra inicials minúscules, de manera no-convencional, la qual cosa significa per a ella que el més important en els seus treballs és la «substància dels llibres, no el que sóc», les seves idees i no la seva persona.[4][1]

Joventut[modifica]

Hooks va nàixer com a Gloria Jean Watkins el 25 de setembre de 1952 a Hopkinsville (Kentucky). Creixé en una família de classe obrera entre cinc germanes i un germà. El pare de hooks, Veodis Watkins, era un guardià, i la seva mare, Rosa Bell Watkins, era mestressa de la llar. Va criar-se en una família difícil en una comunitat negra. Escriu que l'experiència de créixer pobra, negra i dona va tenir un profund impacte sobre ella i això va nodrir la seua escriptura i el seu compromís.

L'educació de Hooks va tenir lloc a escoles públiques encara sota el règim de segregació racial, i parla de l'extrema dificultat d'estudiar en una escola d'integració racial, on els professors i els alumnes eren majoritàriament blancs. Va obtenir el diploma d'educació secundària a l'institut de Hopkinsville, per obtenir més tard la seva llicenciatura de llengua anglesa a la Universitat de Stanford l'any 1973, i el seu màster d'anglès a la Universitat de Wisconsin l'any 1976. El 1983, després de diversos anys d'ensenyament i d'escriptura, Hooks va acabar el seu doctorat al departament de literatura de la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz, amb una tesi sobre la novel·lista Toni Morrison.[3]

Carrera[modifica]

bell hooks va començar a treballar el 1976 com a professora d'anglès i conferenciant d'estudis ètnics a la Universitat del Sud de Califòrnia. Hi romangué tres anys, durant els quals Golemics (Los Angeles) publica el seu primer llibre, un recull de poemes titulat And There We Wept («I allà hem plorat», 1978), sota el seu nom de ploma, Bell Gooks.

Ensenyà en diverses facultats a començament dels anys 1980, entre les quals la Universitat de Califòrnia a Santa Cruz i a la Universitat Pública de San Francisco. A l'editorial alternativa de Boston South End Press hi publica la seva obra més important, Ain't I a Woman?: Black Women and Feminism al 1981, text que va escriure mentre feia els seus estudis. Des de la seva publicació, va esdevenir una dona cèlebre i reconeguda per la seva contribució al pensament feminista modern.

Ain't I a Woman? aborda diversos temes recurrents en el seva obra: la història i l'impacte del sexisme i del racisme sobre les dones negres i la inferioritat i devaluació de la feminitat negra que en resulta; el paper dels mitjans de comunicació, del sistema educatiu, i dels sistemes de supremacia de raça blanca capitalistes patriarcals en la marginació de les dones negres; la denigració de les dones negres i el menyspreu cap a les problemàtiques de raça, classe i gènere en el si del feminisme.

Des de la publicació de Ain't I a Woman?, Hooks va esdevenir coneguda com a intel·lectual d'esquerres. Hooks prova d'arribar a una ampla audiència presentant el seu treball a través de diversos mitjans de comunicació, emprant diferents maneres de parlar i d'escriure segons el públic.

Els temes tractats en els seus llibres van des dels homes negres i de la masculinitat, a la auto-defensa, la pedagogia compromesa amb les memòries i la vivència personal, i de la sexualitat a la lectura política de la cultura visual. En els seus escrits més recents, tracta de la capacitat de la comunitat i l'amor a sobrepassar la raça, la classe i el gènere. Amb tres novel·les i quatre llibres per la joventut, tempta de provar que la comunicació i la cultura (l'aptitud a llegir, escriure, i cultivar el pensament crític) és la clau del desenvolupament de comunitats i de relacions sanes, sense influències de les variables de raça, classe o gènere.

Va exercir de professora d'estudis africans i afroamericans i anglesos a la Universitat Yale, de professora adjunta d'estudis femenins i de literatura americana a Oberlin College a Oberlin, Ohio, i de conferenciant distingida de literatura anglesa (Distinguished Lecturer of English Literature) a City College of Nova York.


hooks var fer un discurs de graduació controvertit l'any 2002 a la Universitat de Southwestern (Texas), que era llavors on treballava. Deixant de costat l'estil tradicional dels discursos d'entrada, hooks va parlar de l'opressió i de la violència promoguda pel govern al Pròxim Orient, i va reprendre els estudiants que en aquell moment hi estaven a favor. Una bona part dels auditors va desaprovar el discurs, encara que

«

diversos estudiants de postgrau han passat a donar-li la mà a hooks o abraçar-la[5]

»

Al 2004, hooks va incorporar-se a la Universitat de Berea a Kentucky, com a professora emèrita en residència,[6] on ella participava en un grup de debat setmanal, i a un seminari «Building Beloved Community: The Practice of Impartial Love» (Construir una comunitat estimada: la pràctica de l'amor imparcial).

Recepció[modifica]

Influències[modifica]

Les influències de hooks comprenen la feminista abolicionista Sojourner Truth (coneguda pel discurs Ain't I a Woman?, que va inspirar la primera obra de hooks), l'educador brasiler Paulo Freire (de qui reprèn les teories sobre educació per a desenvolupar tota la branca d'educació compromesa), el teòleg Gustavo Gutiérrez, la dramaturga Lorraine Hansberry, el monge budista Thich Nhat Hanh, l'escriptor James Baldwin, el líder negre Malcolm X, i el líder del Moviment dels Drets Civils Martin Luther King.[7]

Crítiques dels conservadors[modifica]

Alguns autors conservadors han criticat hooks. David Horowitz la va ridiculitzar en la seva frase on diu que

« és difícil no sentir en l'anglès ordinari el so etern de la massacre i la conquesta »

(Teaching to Transgress, pàg. 169).[8] Peter Schweizer acusa d'hipòcrita la seva política sexual, i Jamie Glazov, editorialista del diari de dretes FrontPage Magazine, l'acusa de fer crítiques virulentes i odioses fora de lloc.[9]

Obres[modifica]

Bibliografia selecta[modifica]

En català[modifica]

Aparicions cinematogràfiques[modifica]

  • Black Is, Black Ain't (1994)
  • Give ha Damn Again (1995)
  • Cultural Criticism and Transformació (1997)
  • My Feminism (1997)
  • I am ha Man: Black masculinity in America (2004)
  • Voices of Power (1999)
  • Baadasssss Cinema (2002)
  • Writing About ha Revolution: TÉ talk (2004)
  • Happy to Be Nappy and other stories of em (2004)
  • Is Feminism Dead? (2004)

Premis i reconeixements[modifica]

  • Yearning: Raça, Gender, and Cultural Politics: The American Book Awards/ Before Columbus Foundation Award (1991)
  • Ain't I ha Woman?: Black Women and Feminism: “un dels vint llibres més influents dels vint últims anys escrits per una dona” segons Publishers Weekly (1992)
  • bell hooks: Premi de l'escriptora del Lila Wallace- Reader’s Digest Fund (1994)
  • Happy to Be Nappy: nomenament del NAACP Imatge Award (2001)
  • Homemade Love: llibre per infants de l'any per The Bank Street College (2002)
  • Salvation: Black People and Love: Hurston Wright Legacy Award nominee (2002)
  • bell hooks : Utne Reader’s “les 100 visionaries que podrien canviar la vostra vida”
  • bell hooks : “l'una de les intel·lectuals majors de la nació americana” segons The Atlantic Monthly

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Osorio, Camila. «Fallece bell hooks, escritora afroamericana e icono del feminismo» (en castellà), 16-12-2021. [Consulta: 16 desembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «El llegat de bell hooks: l'escriptora i icona del feminisme que ha mort als 69 anys». 324cat, 16-12-2021. [Consulta: 16 desembre 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Risen, Clay «bell hooks, Pathbreaking Black Feminist, Dies at 69» (en anglès). The New York Times, 15-12-2021. ISSN: 0362-4331.
  4. Heather Williams. «bell hooks Speaks Up». The Sandspur, 06-10-2002. [Consulta: 10 setembre 2006].[Enllaç no actiu]
  5. (anglès) Lauri Apple, « News: Hooks Digs In », The Austin Chronicle, 24 mai 2002.
  6. [enllaç sense format] http://www.berea.edu/catalog/officers.asp
  7. Notes on IAPL 2001 keynote speaker, bell hooks
  8. "Top 10 Most Dangerous Academics in America," Human Events, February 13, 2006, p. 10
  9. Do as I Say (Not as I Do): Profiles in Liberal Hypocrisy Do as I Say (Not as I Do): Profiles in Liberal Hypocrisy Peter Schweizer, Doubleday, 2005, p. 9

Bibliografia[modifica]

  • Florence, Namulundah. bell hooks' Engaged Pedagogy. Westport, CT: Bergin & Garvey, 1998. ISBN 0-89789-564-9
  • Leitch et al, eds. “bell hooks.” The Norton Anthology of Theory and Criticism. New York: W.W. Norton & Company, 2001. 2475-2484. ISBN 0-393-97429-4
  • South End Press Collective, eds. “Critical Consciousness for Political Resistance”Talking About a Revolution.Cambridge: South End Press, 1998. 39-52. ISBN 0-89608-587-2
  • Stanley, Sandra Kumamoto, ed. Other Sisterhoods: Literary Theory and U.S. Women of Color. Chicago: University of Illinois Press, 1998. ISBN 0-252-02361-7
  • Wallace, Michelle. Black Popular Culture. New York: The New Press, 1998. ISBN 1-56584-459-9

Enllaços externs[modifica]

Vegeu també[modifica]