Bellamy (pel·lícula)

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:56, 15 oct 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaBellamy
Fitxa
DireccióClaude Chabrol
Protagonistes
ProduccióPatrick Godeau
GuióClaude Chabrol, Odile Barski
MúsicaMatthieu Chabrol, Georges Brassens, Piotr Ilitx Txaikovski (simfonia Patètica), Edward Elgar (Concert per a violoncel d'Elgar)
FotografiaEduardo Serra Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMonique Fardoulis Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança
Estrena2009
Durada110 min
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerepolicíac

Lloc webifcfilms.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt1188983 Filmaffinity: 883703 Allocine: 133457 Rottentomatoes: m/1221011-bellamy Mojo: bellamy Allmovie: v480116 TCM: 729784 Metacritic: movie/inspector-bellamy TV.com: movies/inspector-bellamy Modifica el valor a Wikidata

Bellamy fou l'última pel·lícula dirigida pel realitzador francès Claude Chabrol. La pel·lícula s'inspira en l'assumpte Yves Dandonneau. La pel·lícula surt del desig de Claude Chabrol i Gérard Depardieu de rodar junts, diverses vegades de vacances a Nimes, han decidit doncs rodar una pel·lícula en aquesta ciutat, romana i contemporània alhora on Bellamy hi va néixer. La pel·lícula va ser rodada a Nimes la primavera del 2008 i estrenada l'any següent.

Argument

El comissari Bellamy (Gérard Depardieu) passa algunes setmanes de vacances amb la seva dona (Marie Bunel) a la casa natal d'aquesta última, a Nimes. Mentre que es mostra incapaç de mantenir el seu jove germà a la deriva (Clovis Cornillac) i de reafirmar la seva parella que s'esmicola, va en ajuda de Noël Gentil (Jacques Gamblin), un petit estafador que s'amaga en una cambra d'hotel acusat d'homicidi.

Dedicat "als dos Georges" (Georges Brassens i Georges Simenon), aquesta pel·lícula multiplica les referències a aquestes dues fonts d'inspiració: s'hi cantusseja o s'hi xiulen les cançons del primer (del qual es veu igualment la tomba al cementiri marí de Seta, mentre que Georges Brassens és en realitat inhumat al cementiri del Py, a Seta igualment), mentre que el personatge de Bellamy, policia dotat d'empatia, s'assembla estranyament al Comissari Maigret del segon: igual corpulència, igual necessitat de comprendre els criminals sense jutjar-los, mateixes inclinacions per l'alcohol, mateixos mètodes que se surten del normal...

repartiment

Enllaços externs

Portal

Portal: cinema