Bellidoïta

Bellidoïta
Fórmula química	Cu₂Se
Localitat tipus	mina Habři, dipòsit de Rožná, Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia, República Txeca
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BA.20
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BA.15b
Nickel-Strunz 8a ed.	II/B.03
Dana	2.4.9.1
Heys	3.1.10
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 11,52Å; c = 11,74Å;
Grup puntual	4/m - dipiramidal
Color	blanc cremós
Duresa	1,5 a 2
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Densitat	7,01 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1970-050
Any d'aprovació	1975
Símbol	Bld
Referències

La bellidoïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom d'Eleodoro Bellido Bravo, director del Servicio de Geología y Minería del Perú.

Característiques

La bellidoïta és un sulfur de fórmula química Cu₂Se. Cristal·litza en el sistema tetragonal. És un mineral dimorf de la berzelianita. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 1,5 i 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la bellidoïta pertany a «02.BA: sulfurs metàl·lics amb proporció M:S > 1:1 (principalment 2:1) amb coure, plata i/o or», juntament amb els minerals següents: calcocita, djurleïta, geerita, roxbyita, anilita, digenita, bornita, berzelianita, athabascaïta, umangita, rickardita, weissita, acantita, mckinstryita, stromeyerita, jalpaïta, selenojalpaïta, eucairita, aguilarita, naumannita, cervel·leïta, hessita, chenguodaïta, henryita, stützita, argirodita, canfieldita, putzita, fischesserita, penzhinita, petrovskaïta, petzita, uytenbogaardtita, bezsmertnovita, bilibinskita i bogdanovita.

Formació i jaciments

Es troba en dopòsits hidrotermals de temperatura baixa a moderada. Sol trobar-se associada a altres minerals com: umangita, siderita, klockmannita, djurleïta, digenita, calcita o berzelianita. Va ser descoberta l'any 1975 a la mina Habři, al dipòsit de Rožná, a Žďár nad Sázavou (Vysočina, Moràvia, República Txeca). També ha estat descrita als dipòsits d'or i coure de Jilongshan i de Jiguanzui, tots dos a Hubei (Xina), a la mina El Dragón (Antonio Quijarro, Bolívia), i a la mina Tumiñico (La Rioja, Argentina).